3 de setembre
data
| << | Setembre 2019 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs. Queden 119 dies per finalitzar l'any.
Contingut
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1713 - Terrassa, Principat de Catalunya: les tropes borbòniques, durant la Guerra de Successió, ocupen la vila, la incendien i la saquegen durant tres dies.[1]
- 2012 - Sant Pere de Torelló, Principat de Catalunya: s'aprova, en un ple extraordinari obert a la població, una moció de declaració d'independència de Catalunya[2]
- Resta del món
- 301 - San Marino, un dels estats més petits del món, i la república encara en existència més antiga del món, és fundat per sant Marí el Diaca.
- 590 - Estats Pontificis: Gregori I, impulsor del cant gregorià, és elegit Papa.
- 1189 - Westminster, Londres, Regne d'Anglaterra: hi coronen Ricard I.
- 1260 - Palestina: Els mongols són derrotats pels mamelucs a la batalla d'Ayn Jalut, fet que marcà l'inici del declivi de l'imperi Mongol, en el seu moment de màxima expansió.
- 1450 - Torre del Greco (Regne de Nàpols): Alfons el Magnànim signa el privilegi per a la fundació de l'Estudi General de Barcelona.
- 1650 - Regne d'Anglaterra: Les tropes d'Oliver Cromwell guanyen les tropes monàrquiques a la batalla de Dunbar.[3]
- 1725 - Hannover (Baixa Saxònia): Gran Bretanya, França i Prússia signen l'Aliança de Hannover, un acord militar defensiu en resposta del Tractat de Viena (entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic que pretenia retornar Gibraltar i Maó a mans espanyoles.
- 1783 - París, França: s'hi signa el tractat homònim que acaba la Guerra de la Independència dels Estats Units i que comporta que Menorca retorni a ser espanyola.
- 1792 - Washington DC, Estats Units: Es col·loca la primera pedra de la Casa Blanca.
- 1939 - Segona Guerra Mundial: El Regne Unit i França declaren la guerra a Alemanya, després que aquesta última envaeix Polònia.
- 1943 - Cassibile: Giuseppe Castellano, plenipotenciari de Víctor Manuel III d'Itàlia, signa l'Armistici de Cassibile.
- 1976 - el planeta Mart: la nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.
- 1977 - Qatar s'independitza del Regne Unit.
- 2004 - Beslan, Ossètia del Nord, Federació Russa: l'exèrcit rus assalta l'escola segrestada per radicals txetxens des de feia dos dies, amb un balanç de gairebé mig miler de morts.
- 2006 - Japó: La selecció espanyola de bàsquet, guanya la medalla d'or al Campionat del Món de bàsquet masculí.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1885 - València: Rafael Benedito Vives, compositor i pedagog musical valencià (m. 1963).
- 1924 - Barcelona: Jordi Sarsanedas, escriptor català. (m. 2006)
- Resta del món
- 1568 - Bolonya (Estats Pontificis): Adriano Banchieri, benedictí compositor, organista, teòric de la música i poeta italià (m. 1634).
- 1826 - Estrasburg: Adolphe Sellenick, compositor i director d'orquestra francès.
- 1859 - Castras, Llenguadoc. Jean Jaurès, dirigent i polític francès (m. 1914).
- 1869 - Ljubljana, Imperi Austrohongarès: Fritz Pregl, químic, Premi Nobel de Química de 1923 (m. 1930).
- 1899 - Traralgon, Austràlia: Frank Macfarlane Burnet, viròleg i biòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1960 (m. 1985).
- 1905 - Nova York, EUA: Carl David Anderson, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1936 (m. 1991).
- 1926 - Chiliomodi, Corint, Grècia: Irene Papas, actriu de cinema i teatre i cantant grega.
- 1938 - Kōbe, Japó: Ryōji Noyori, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2001.
- 1940 - Montevideo: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià (m. 2015).
- 1956 - Londres, Anglaterra : Stephen Woolley, productor i director britànic.
- 1963 - Fareham, Hampshire, Anglaterra: Malcolm Gladwell escriptor canadenc.
- 1965 - Nova York, Estats Units: Charlie Sheen, és un actor estatunidenc.
- 1988 - Las Palmas de Gran Canària, Espanya: Carla Suárez Navarro és una jugadora de tennis professional espanyola.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1652 - Nàpols, Regne de Nàpols: Josep de Ribera, també conegut com lo Spagnoletto, pintor i gravador valencià del barroc (n. 1591).
- 1973 - Praga: Josep Moix i Regàs, secretari general del PSUC, alcalde de Sabadell, director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol.
- 1974 - Berga: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana.
- 2008 - Taradell: Osona: Joan Segarra i Iracheta, futbolista català, jugador del FC Barcelona.
- 2014 - Barcelona: Josep Lloveras i Feliu, pintor i escultor català.
- 2017 - Barcelona: Joan Colom i Altemir fou un fotògraf català.
- Resta del món
- 1669 - Nájera (La Rioja, Espanya): Esteban Manuel de Villegas, poeta espanyol del Segle d'Or (n. 1589).
- 1877 - Saint Germain de Laye (França): Adolphe Thiers, advocat, President de la República Francesa (1871-1873) (n. 1797).
- 1965 - Annapolis (EUA): Mortimer Taube, documentalista estatunidenc (n. 1910).
- 1967 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: James Dunn, actor estatunidenc.
- 1969 - Hanoi, Vietnam del Nord: Ho Chi Minh, líder polític i revolucionari vietnamita (n. 1890).
- 1980: Cos Cob, Greenwich (Connecticut), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.
- 1991 - La Quinta, Califòrnia: Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Oscar (n. 1897).
- 1992 - Huntington (els EUA): Barbara McClintock, botànica i genetista nord-americana, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (n. 1902).
- 2008 - Michael Hammer, enginyer nord-americà conegut com un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials.
- 2013 - Dick Ukeiwé, senador de Nova Caledònia.
- 2017 - Hudson, Nova York, Estats Units: John Ashbery fou un dels poetes estatunidencs més destacats de la segona meitat del segle XX
Festes i commemoracionsModifica
- Santoral: sants Gregori el Gran, papa; Nonnit de Girona, bisbe; sant Marí de San Marino, fundador de la República de San Marino; Remacle de Stavelot, abat i bisbe; beat Gerard de Tunc, fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem; Església Ortodoxa: Tadeu d'Edessa, deixeble.
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 3 de setembre  |
- ↑ <Ventalló i Vintró, Josep. Tarrasa antigua y moderna (en castellà). Terrassa: Imprenta y Litografía La Industrial de Terrassa, 1879.
- ↑ «Sant Pere de Torelló, declarat 'territori català lliure'». Vilaweb, 03-09-2012. [Consulta: 7 setembre 2012].
- ↑ Reid, Stuart; Turner, Graham. Dunbar 1650: Cromwell's most famous victory (en anglès). Osprey Publishing, 2004, p.10. ISBN 1841767743.
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:3 de setembre. |