Etnologia

branca de l'antropologia

L'etnologia (del grec ethnos 'poble' i logos 'ciència', 'ciència dels pobles') és una ciència social que estudia les ètnies, els pobles i les seves cultures.[1] Tot emprant les dades que li forneix l'etnografia, es basa en la comparació sistemàtica de les societats, principalment a partir de les seves pràctiques i creences. Entre els seus objectius hi ha la reconstrucció de la història humana, la formulació de lleis sobre la cultura i el canvi cultural, i la formulació de generalitzacions sobre la naturalesa humana. S'encavalca amb l'antropologia cultural, la diferència amb la qual deriva, en bona part, de l'epistemologia anglosaxona.

Col·lecció d'imatges que representen els objectes que poden encabir-se dins de l'estudi de la disciplina. Museu Valencià d'Etnologia

Origen del concepte i del terme Modifica

El concepte d'etnologia fou elaborat el 1771-1772 pels historiadors de la Universitat de Göttingen A. L. Schlözer i J. C. Gatterer, sota la designació de Völkerkunde (literalment, 'coneixement dels pobles').[2] Schlözer, que partia de l'experiència del fundador de l'etnografia, Gerhard Friedrich Müller, ara, amb la seva Völkerkunde, aspirava a definir-ne la teoria general.[3]

Concepte i terme foren recollits en llatí, ja en la forma ethnologia, per l'historiador eslovac Adam František Kollár (1718-1783) en Historiae iurisque publici Regni Ungariae amoenitates (Viena, 1783). Influït pel treball de Schlözer, Kollár hi usà ethnologia en el sentit de "ciència de nacions i pobles, o estudi mitjançant el qual els erudits investiguen els orígens, llengües, costums i institucions de diverses nacions (...) per tal de jutjar amb major coneixement de causa les nacions i pobles en els seus temps propis".

Terme i concepte foren usats per primera volta en forma romànica (en francès, ethnologie) per Alexandre-André-César de Chavannes l'any 1787, en la seva obra Essai sur l'éducation intellectuelle: avec le projet d'une science nouvelle, amb el significat d''estudi dels grups humans'.

Desenvolupament històric de la disciplina Modifica

El terme ha patit al llarg del temps diferents canvis de sentit. Els estudiosos europeus s'adonaren de la veritable complexitat d'allò que anomenaven pobles "primitius" o pobles "salvatges", que en un principi consideraven formes simples d'organització social i, per tant, fàcils de descriure i comprendre. El terme fou utilitzat inicialment en el vessant físic, la ciència que estudia la classificació de les ètnies, per després passar a designar, durant el segle xx, el conjunt de les disciplines que estudien les "societats primitives".

L'etnografia, que inicialment només estudiava les característiques ètniques de les poblacions, en relació amb les diferències lingüístiques dels diversos grups humans, avui realitza principalment una observació directa i la descripció dels distints grups humans; ofereix els seus resultats a l'etnologia, la qual utilitza les dades etnogràfiques de manera comparativa.

Avui dia, hi ha la tendència de donar a la descripció etnogràfica una importància molt superior respecte al passat; aquest fet està motivat especialment pel naixement d'una concepció textual de l'etnologia, l'antropologia. La descripció etnogràfica era considerada un procediment estrictament tècnic del treball de recerca, recollir "dades" i "fets" observables; la descripció etnogràfica agafa avui la qüestió de la interpretació de l'objecte etnogràfic, així com la perspectiva del subjecte observant i la dimensió "dialògica", interacció entre etnògraf i "nadiu", durant el treball de camp.

El terme etnologia canvia de significat encara avui dia, segons les diferents escoles acadèmiques de la disciplina i del país de procedència, principalment el Regne Unit, França i els Estats Units, corrents diferents que es basen en teories i mètodes d'interpretació de la realitat històrica dels grups humans, moltes vegades en contrast entre si. Claude Lévi-Strauss, conscient d'aquesta situació, la plasmà en un seu treball del 1954 Les ciències socials en l'educació superior, publicat per la UNESCO, i reproduït en Antropologia estructural (1958), que continua sent actualment un text de referència.

El desenvolupament de la recerca ha demostrat que ja no és possible separar l'etnologia de l'antropologia i de la història. El món acadèmic britànic parla en general d'antropologia social. A França, es parla d'etnologia social o antropologia social. Als Estats Units, simplement d'antropologia, tot unint així tots els aspectes: arqueologia, antropologia física, de la sociologia a l'antropologia cultural. Avui dia, la tria del terme acaba sent, sobretot, una indicació de quin és el mètode predominant per al mateix objecte d'estudi.

Etnòlegs Modifica

Referències Modifica

  1. Haller, Dieter. Atlas de etnología (en castellà). Ediciones AKAL, 2011, p. 11. ISBN 8446025809. 
  2. Aquest terme és el que designa l'etnologia en alemany encara actualment, si bé avui en concurrència amb el sinònim Ethnologie.
  3. Fou també Schlözer qui encunyà, alhora, el terme etnografia.

Bibliografia Modifica

  • Francois GRESLE, Michel PANOFF, Michel PERRIN, Pierre TRIPIER, Dictionnaire des sciences humaines, PUF.
  • Jean POIRIER, Histoire de l'ethnologie, PUF, coll Que sais-je?; Histoire des Mœurs.
  • Jean SERVIER, Méthode de l'ethnologie, PUF, coll Que sais-je?
  • George Montandon, Traité d'ethnologie Cuturelle.
  • Louis Dumont, Essais sur l'individualisme. Une perspective anthropologique sur l'idéologie moderne.
  • Philippe Descola, Les lances du crépuscule: relations Jivaros. Haute-Amazonie.
  • Claude Lévi-Strauss, Tristes Tropiques; Le Regard éloigné.
  • Jean Cuisenier, Les Noces de Marko: le rite et le mythe en pays bulgare.
  • Louis Marin, Questionnaire d'ethnographie.
  • SPERBER (Dan), Le Savoir des anthropologues, Paris, Hermann, 1982.
  • Marcel Mauss Esquisse d'une théorie générale de la magie, 1902.
  • Marcel Mauss Essai sur le don (publicat dins Sociologie et anthropologie), 1924.
  • Marcel Mauss Sociologie et anthropologie, recull d'articles, prefaci de Claude Lévi-Strauss, 1950.
  • Marcel Mauss Manuel d'ethnographie, 1967.
  • Vermeulen, Hans F. "The German ethnographic tradition and the American connection". History of anthropology newsletter, vol. 33, issue 2 (Dec. 2006), p. 9-14.

Vegeu també Modifica

Enllaços externs Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etnologia