Marc Augé

Marc Augé (Poitiers, 2 de setembre de 1935) és un antropòleg francès, especialitzat en la disciplina de l'etnologia.[1][2][3]

Infotaula de personaMarc Augé
Marc Augé.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Poitiers (França) Modifica el valor a Wikidata
President Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials
1985 – 1995
← François FuretJacques Revel → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiGeorges Balandier Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballEtnografia i sociologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAntropòleg i etnòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola d'Estudis Superiors en Ciències Socials Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralStéphane Breton Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrançoise Héritier Modifica el valor a Wikidata
Premis

Com a docent, ha impartit classes d'antropologia i etnologia a l'École des Hautes Etudes en Sciences Social-Antropologues (EHESS) de París, on hi va ocupar el càrrec de director entre els anys 1985 i 1995. També ha estat responsable i director de diferents investigacions en el Centre national de la Recherche scientifique (CNRS). En la seva obra, hi destaca una valenta aproximació al concepte de la "sobremodernitat" construït a partir d'una reflexió sobre la identitat de l'individu en funció de la seva relació amb els llocs quotidians i la presència de la tecnologia.[1] Està casat amb Françoise Héritier.[4][5][3]

El no-lloc segons Marc AugéModifica

No-lloc és, segons la definició de Marc Augé, un espai intercanviable on l'ésser humà roman anònim. Poden considerar-se no-lloc els mitjans de transport, grans cadenes hoteleres, supermercats, àrees de descans però, també, de camps de refugiats. La persona no hi viu i no s'apropia d'aquests espais, amb els quals hi ha més aviat una relació de consum.[6]

El no-lloc s'oposa, en Marc Augé, a la noció de «lloc antropològic». El lloc ofereix a cadascun un espai que incorpora a la seva identitat, en el qual pot trobar altres persones amb les que comparteix referències socials. El lloc, segons l'enfocament de la «modernitat», integra l'antic i el modern.[7]

Els no-llocs no són espais de trobada i no construeixen referències comunes a un grup. Els no-llocs estan produïts per la «Hipermodernitat», un altre concepte desenvolupat per Marc Augé. Finalment, un no-lloc és un lloc en què es no viu, en el qual l'individu habita d'una manera anònima i solitària.

El 2012, vint anys després de Marc Augé, un investigador italià de la Universitat de Bèrgam, Marc Lazzari, ha desenvolupat una enquesta sobre una gran mostra d'adolescents que mostra que el centre comercial és un lloc on els adolescents no es troben per casualitat, ni amb el sol objectiu de comprar alguna cosa, sinó també per socialitzar, trobar amics i divertirse.[8] Mentre que els centres comercials estan (al menys a Itàlia) encara considerats pejorativament pels adults com no-llocs, semblen estar nativament lligats a la identitat de la generació dels nadius digitals.

PublicacionsModifica

  • El geni del paganisme, 1982
  • Travessia pels jardins de Luxemburg, 1985
  • El viatger subterrani. Un etnòleg al metro, 1986
  • Déu com a objecte, 1988
  • Domaines et châteaux, 1992
  • Els no llocs. Espais de l'anonimat, 1993
  • Cap a una antropologia dels mons contemporanis, 1994
  • Le sens des autres, Fayard, 1994
  • Paris, années trente, Hazan, 1996
  • El viatge impossible. El turisme i les seves imatges, 1997
  • Les formes de l'oblit, 1998
  • Fictions fin de siècle, Fayard, 2000
  • Les Formes de l'oubli, Payot & Rivages, 2001
  • Journal de guerre, Galilée, 2003
  • Le Temps en ruines, Galilée, 2003
  • Pour quoi vivons-nous?, Fayard, 2003
  • L'Anthropologie, Presses universitaires de France, 2004 (amb Jean-Paul Colleyn)
  • La Mère d'Arthur, Fayard, 2005 (novel·la)
  • Le Métier d'anthropologue. Sens et liberté, Galilée, 2006
  • Casablanca, Le Seuil, 2007
  • Éloge de la bicyclette, Payot & Rivages, 2008
  • Paris Jardins, Imprimerie Nationale, 2008 (amb Claire de Virieu)
  • Où est passé l'avenir, Panama, 2008
  • Le Métro revisité, Le Seuil, 2008
  • Quelqu'un cherche à vous retrouver, Le Seuil, 2009 (novel·la)
  • Pour une anthropologie de la mobilité, Payot & Rivages, 2009
  • Carnet de route et de déroutes, Galilée, 2010
  • La Communauté illusoire, Payot & Rivages, 2010
  • Journal d'un SDF, Le Seuil, 2011
  • La Vie en double. Voyage, ethnologie, écriture, Payot & Rivages, 2011
  • L'Anthropologue et le monde global, Armand Colin, 2013
  • Les Nouvelles peurs, Payot & Rivages, 2013
  • Une ethnologie de soi: Le temps sans âge, Le Seuil, 2014
  • Éloge du bistrot parisien, Payot & Rivages, 2015

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Augé
  1. 1,0 1,1 «Marc Augé». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  2. «Gedisa: ficha autor». [Consulta: 14 novembre 2020].
  3. 3,0 3,1 «Entrevista a Marc Augé» (en castellà), 21-05-2014. [Consulta: 14 novembre 2020].
  4. Truong, Nicolas. «L'anthropologue Françoise Héritier, femme de combats» (en francès). LeMonde.fr, 16-11-2017. [Consulta: 19 setembre 2018].
  5. lecturalia.com. «Marc Augé: libros y biografía autor» (en castellà). [Consulta: 14 novembre 2020].
  6. Augé, Marc. (1998). Los no lugares, espacios del anonimato : una antropología de la sobremodernidad (4. ed edición). Gedisa. ISBN 84-7432-459-9. OCLC 43469267. Consultat el 2020-10-26.
  7. Carrillo, Jesús. «Los no lugares de Marc Augé» (en castellà), 30-04-2010. [Consulta: 14 novembre 2020].
  8. Marco Lazzari, "The role of social networking services to shape the double virtual citizenship of young immigrants in Italy", Proceedings of the IADIS International Conference on ICT, Society and Human Beings 2012, Lisbon, Portugal, July 21-23, 2012, pp. 11-18, ISBN 978-972-8939-76-2