Osca

municipi de l'Aragó

Osca[1] (aragonès: Uesca, castellà: Huesca, totes dues denominacions oficials[2]) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.[3]

Plantilla:Infotaula geografia políticaOsca
Huesca (es)
Uesca (an) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
La Seo d'Osca

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 08′ 24″ N, 0° 24′ 32″ O / 42.1401°N,0.408897°O / 42.1401; -0.408897
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalOsca Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població54.136 (2023) Modifica el valor a Wikidata (336,16 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície161,043005 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perIsuela Modifica el valor a Wikidata
Altitud488 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniLlorenç màrtir Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22001–22006 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic974 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE22125 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webhuesca.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

És situada a la vall de l'Ebre, a tocar del riu Isuela, davant de les serres exteriors dels Pirineus.[4]

Clima modifica

El clima d'Osca és continental amb trets mediterranis. Es caracteritza per les importants diferències tèrmiques anuals, per la (algunes vegades) intensa boira, i pel fort vent. Les precipitacions són abundants en els mesos que comprenen des de l'octubre fins a l'abril. Els mesos d'estiu són els més secs, únicament amb alguna tempesta ocasional. Les temperatures poden, a l'estiu, ser altes, i poden arribar fins a 35 °C (39 °C: agost de 1919). A l'hivern poden arribar als -6 °C (-14 °C: gener de 1967). A l'hivern no és estrany veure algun dia neu a Osca, ja que la probabilitat s'estén des de l'octubre fins a l'abril (21 nevades l'any 1918).

Història modifica

En l'antiguitat, els ibers (concretament, els ilergets) ocupaven la regió abans de l'arribada dels romans. En aquella època la ciutat s'anomenava Bolskan, i ja s'hi encunyava moneda al segle ii aC.

Al segle i aC Osca ja era una ciutat plenament romanitzada que portava el nom d'Osca. Fou capital de la Hispània de Quint Sertori revoltada contra la República de Roma i se suposa que Sertori va morir a la ciutat.

Fou elevada a la categoria de municipi per August l'any 30 aC, depenent fins aleshores de Cesaragusta. Plini situa la ciutat a la regió anomenada Vescitània, de districte desconegut. Va ser colònia romana. Probablement és la mateixa ciutat que Estrabó anomena Ileoscan. Es creu que tenia mines de plata, cosa que Florez posa en dubte.

Després de l'etapa visigoda i la invasió àrab, Osca fou controlada pels musulmans, que l'anomenaren Waixqa. Frontera enfront dels regnes cristians del nord, hi foren insistents els intents de setge, cosa que va convertir la ciutat en una base militar de primer ordre. Abu Taur, Bahaluc i Azam[5] són esmentats com a valins d'Osca que es van sotmetre als francs el 778, 796 i 799.

L'any 1094 el rei cristià Sanç I d'Aragó i Pamplona va intentar conquerir la ciutat construint-hi el castell de Montearagón, però va morir en rebre una fletxa mentre feia reconeixement de la muralla. La primavera del 1096 l'exèrcit cristià, amb el rei Pere I al front, assetjà la ciutat durant sis mesos. Osca fou lliurada al rei Sanç, vencedor de la Batalla de les planes d'Alcoraz, tal com s'havia acordat amb el cabdill de la taifa de Saragossa Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain.

Demografia modifica

Evolució demogràfica d'Osca
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1992 1999 2004 2008
12.626 12.419 14.632 17.730 21.332 24.377 33.185 44.372 40.736 44.478 45.627 47.923 51.117

Administració modifica

Llista d'alcaldes des de 1979
Legislatura Nom Grup
1979-1983 José Antonio Llanas Almudébar UCD
1983-1987 Enrique Sánchez Carrasco PSOE
1987-1991 Enrique Sánchez Carrasco PSOE
1991-1995 Enrique Sánchez Carrasco PSOE
1995-1999 Luis Acín Boned (95-97) PAR
1995-1999 José Luis Rubió Gracia (97-99) PP
1999-2003 Fernando Elboj Broto PSOE
2003-2007 Fernando Elboj Broto PSOE
2007-2010 Fernando Elboj Broto PSOE
2010-2011 Luis Felipe Serrate PSOE
2011-2015 Ana Alós López PP

Actual distribució de l'ajuntament modifica

Partits polítics a l'Ajuntament d'Osca
Partit polític Regidors
Partido Popular de Aragón (PP)
11
Partido Socialista Obrero Español (PSOE)
9
Chunta Aragonesista (CHA)
2
Partido Aragonés (PAR)
2
Izquierda Unida (IU)
1

Monuments modifica

Monuments religiosos modifica

 
Església de Sant Pere el Vell
  • Catedral d'Osca: Jaume I n'inicià la construcció sobre les restes de la mesquita Misleida a finals del segle xiii. És d'estil gòtic i presenta tres naus amb capelles laterals. A la portada poden admirar-se les figures dels apòstols tallades en pedra.
  • Església de Sant Pere el Vell: el temple és una església romànica reformada el segle xvii. El seu claustre data de l'any 1140.
  • Església de Sant Llorenç (s. XVII-XVIII).
  • Església de Sant Domènec, d'estil barroc.
  • Església de la Companyia —Sant Vicenç—, del segle xvii.
  • Ermita de Ntr. Sra. de Salas-M.H.A., romànic i barroc.
  • Ermita de Loreto-M.H.A., bressol de sant Llorenç segons la tradició.
  • Ermita de Sant Jordi —s. XVI—, en record de la Batalla d'Alcoraz.
  • Ermita de les Màrtirs.
  • Ermita de Santa Llúcia.
  • Ermita de Jara —en ruïnes—.
  • Sant Miquel, torre romànica i capçalera gòtica.
  • Santa Maria de Foris, romànic de transició.
  • Santa Creu —Seminari—, romànica en origen.

Monuments civils modifica

  • Ajuntament: bon exemple de casa consistorial aragonesa del segle xvi.
  • Muralles, des del carrer Costa fins a la plaça de toros, amb trets islàmics i afegits posteriors.
  • Edificis civils dels segles XVI al XVII són les cases de Climent -Santa Anna- Oña, Claver, Aísa, i palau de Villahermosa.
  • Segle XX: Casino Municipal, Escorxador, Correus i Delegació d'Hisenda.

Cultura modifica

 
Museu Provincial
 
Cercle Oscense
  • Museu Diocesà.
  • Museu Provincial.
  • Museu Arqueològic.
  • Museu d'Art Contemporani de l'Alt Aragó.
  • Museu Pedagògic de la Pesca.
  • Huesca es un cuento. Festival Internacional de l'Oralitat.
  • Perifèries.
  • Fira de Teatre.
  • Okupart.
  • Festival de Cinema.
  • Fototeca de la Diputació Provincial d'Osca.
  • Congrés de Periodisme digital.
  • Les festes de Sant Llorenç i la Setmana Santa, declarades festes d'interès turístic.

Festes modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Osca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Llei 27/2002, de 26 de novembre, de creació de la comarca de Hoya de Huesca/Plana de Uesca (castellà)
  3. Gobierno de Aragón «Ley 27/2002 de creación de la Comarca de Hoya de Huesca/Plana de Uesca». BOA [Consulta: 14 novembre 2013].
  4. «Instituto Geográfico Nacional». Arxivat de l'original el 18 d'abril de 2021. [Consulta: 14 juliol 2022].
  5. que per marcar la seva submissió a Carlemany va enviar les claus de la ciutat a Lluís el Pietós rei d'Aquitània, junt amb el tribut ordinari

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osca