Emirat de Saraqusta

regne de taifa de Saragossa (1015-1110)
(S'ha redirigit des de: Taifa de Saragossa)
Emirat de Saraqusta
Localització de l'Emirat de Saraqusta

Localització de la taifa de Saragossa v.1080

Capital Saraqusta (Saragossa)
Creació Vers 1018. Independència respecte del Califat de Còrdova
Dissolució 1110. El Regne passa als Almoràvits
Llengua oficial Àrab

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del segle xi tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Història de l'emirat

modifica

Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí aconseguí vers 1013 la independència de l'emirat de Saraqusta respecte del califat de Còrdova.[1] Inicialment restà en mans dels tugíbides, fins que el 1039 caigué en mans dels Banu Hud de l'emirat de Làrida. L'època d'Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir i Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman fou un bon moment cultural.

La primavera de 1086, Alfons VI de Lleó va posar setge a Saragossa i davant aquesta circumstància, els reis de les taifes van demanar ajuda als almoràvits i l'emir Yússuf ibn Taixfín desembarca a al-Yazira al-Jadrā en auxili dels febles reis musulmans el 30 de juliol.[2] Alfons VI, que no està disposat a tolerar aquesta gosadia, aixeca el setge de Saragossa i es dirigeix a la trobada de Yusuf, però pateix una humiliant derrota en la Batalla de Sagrajas.[3]

L'emirat no fou annexionat pels almoràvits i Montsó va caure el 24 de juny de 1089 en mans de Pere de Ribagorça,[4] que el 1095 va conquerir Waixqa després de derrotar l'emir Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín en la Batalla de les planes d'Alcoraz i el 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes, es va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes.

El 1110, el nou emir almoràvit Alí ibn Yússuf va decidir suprimir el darrer regne musulmà que restava i el 31 de maig del 1110 va ocupar Saraqusta. Abd-al-Màlik es va retirar a la fortalesa de Ruta (Rueda de Jalón).[5] Els almoràvits van nomenar governador Muhàmmad ibn al-Hajj i més tard Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi (Ibn Tifalwit), que de fet van actuar com a emirs (el segon va tenir com a visir el conegut filòsof Ibn Bajja o Avempace), però el territori fou finalment conquerit l'any 1118 per Alfons I d'Aragó.[6]

Emirs de Saraqusta

modifica
 
Vista nocturna de les estances del palau de l'Aljaferia, el qual va ser bastit pel rei Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir al-Muktadir entre els anys 1065 i 1118

Dinastia tugíbida (1018-1038)

modifica

Dinastia hudí (1039-1110)

modifica

Govern almoràvit (1110-1118)

modifica

Referències

modifica
  1. Turk, Afif. El reino de Zaragoza en el siglo XI de Cristo (V de la Hégira) (en castellà). Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 1978, p. 61. 
  2. Lévi-Provençal, Évariste; García Gómez, Emilio. El Siglo XI en primera persona. Las memorias de Abd-Allah, último rey Zirí de Granada (en castellà). Alianza Editorial, 1980, p. 200. ISBN 8420630578. 
  3. anònim. La conquista de Al-Andalus (en castellà). Editorial CSIC, 2002, p. 108. ISBN 8400080653. 
  4. Cingolani, Stefano Maria. Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. 113. ISBN 8437087163. 
  5. Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel. Edad Media: Historia de España (en castellà). Vicente Ángel Álvarez Palenzuela, 2005, p. 329. ISBN 8434467933. 
  6. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.
  7. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1143, entrada: "Yúsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin". ISBN 84-297-3521-6. 

Bibliografia

modifica