Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Barbastro (es) ![]() | |||||
|
|||||
![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | Aragó | ||||
Província | província d'Osca ![]() | ||||
Capital de | |||||
Capital | Barbastre ![]() | ||||
Població | |||||
Total | 17.214 (2022) ![]() | ||||
• Densitat | 159,98 hab./km² | ||||
Gentilici | barbastrí, barbastrina ![]() | ||||
Predomini lingüístic | aragonès | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 107,598163 km² ![]() | ||||
Altitud | 341 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde ![]() | Antonio José Cosculluela Bergua ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 22300 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 22048 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | barbastro.org ![]() |
La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.
La temperatura mitjana anual és de 13,8 °C i les precipitacions anuals són pròximes a 500 mm.[1]
Entitats de poblacióModifica
HistòriaModifica
Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'al-Tagr al-Ala, la marca Superior amb Washka (Osca) de la qual estava a 50 km, Larida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.
Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en què va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[5] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40.000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla Ermengol III va morir (1066).
L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere d'Aragó i unida al regne d'Aragó.
Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.
MonumentsModifica
- Catedral de Santa Maria de l'Assumpció.
- Palau Episcopal.
- Palau dels Argensola
Persones il·lustresModifica
- Eusebi Freixa i Rabassó
- Teodoro Valdovinos, compositor i flautista.
- Màrius Díaz i Bielsa, alcalde de Badalona.
- Josepmaria Escrivà de Balaguer
ReferènciesModifica
- ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Barbastre
- ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Burceat
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Costean». Arxivat de l'original el 2015-11-20. [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Cregenzán
- ↑ Dunbar, Prescott N. The History of the Normans (en anglès). Boydell Press, 2004, p.47. ISBN 1843830787.
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbastre |