Barbastre

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Infotaula de geografia políticaBarbastre
Barbastro (es) Modifica el valor a Wikidata
Blasón de Balbastro.svg
Vista general de Barbastro (Huesca).JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 42° 02′ 00″ N, 0° 07′ 00″ E / 42.033333333333°N,0.11666666666667°E / 42.033333333333; 0.11666666666667
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca Modifica el valor a Wikidata
Capital de

CapitalBarbastre Modifica el valor a Wikidata
Població
Total16.979 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat157,8 hab/km²
Gentilicibarbastrí, barbastrina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticaragonès
Geografia
Superfície107,598163 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud341 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntonio José Cosculluela Bergua Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22300 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE22048 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbarbastro.org Modifica el valor a Wikidata

La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.

La temperatura mitjana anual és de 13,8 °C i les precipitacions anuals són pròximes a 500 mm.[1]

Entitats de poblacióModifica

  • Burceat: llogaret situat a 463 metres sobre el nivell del mar. L'any 1991 tenia 18 habitants.[2]
  • Cregenzán: està situat a 481 metres d'altitud, entre Costean[3] i Burceat. L'any 1991 el llogaret tenia 90 habitants. Celebra les seves festes el 15 d'agost.[4]

HistòriaModifica

Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'al-Tagr al-Ala, la marca Superior amb Washka (Osca) de la qual estava a 50 km, Larida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.

 
Plaça Major porxada de Barbastre, cap a 1911

Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en què va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[5] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40.000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla Ermengol III va morir (1066).

L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere d'Aragó i unida al regne d'Aragó.

Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.

MonumentsModifica

Persones il·lustresModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbastre