Barbastre

Barbastre
	Barbastro (es)
Localització
	42° 02′ 00″ N, 0° 07′ 00″ E / 42.033333333333°N,0.11666666666667°E
Estat	Espanya
Autonomia	Aragó
Província	Osca
Capital de	Somontano de Barbastre
Capital	Barbastre
Població
Total	16.979 (2019)
• Densitat	157,8 hab/km²
Gentilici	barbastrí, barbastrina
Predomini lingüístic	aragonès
Geografia
Superfície	107,598163 km²
Altitud	341 m
Limita amb	Fonts ; Castejón del Puente ; Ilche ; Berbegal ; Laluenga ; Castillazuelo ; Salas Bajas ; Hoz y Costean ; Estadella
Història i celebracions
Esdeveniment clau	Setge de Barbastre
Organització política
• Alcalde	Antonio José Cosculluela Bergua
Identificador descriptiu
Codi postal	22300
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	22048
Altres
Lloc web	http://www.barbastro.org/ ...

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.

La temperatura mitjana anual és de 13,8 °C i les precipitacions anuals pròximes a 500 mm.^[1]

Entitats de poblacióModifica

Burceat. Llogaret situat a 463 metres sobre el nivell del mar. L'any 1991 tenia 18 habitants.^[2]
Cregenzán. Està situat a 481 metres d'altitud, entre Costean^[3] i Burceat. L'any 1991 el llogaret tenia 90 habitants. Celebra les seves festes el 15 d'agost.^[4]

HistòriaModifica

Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'al-Tagr al-Ala, la marca Superior amb Washka (Osca) de la qual estava a 50 km, Larida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.

Plaça Major porxada de Barbastre, cap a 1911

Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en què va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin^[5] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40.000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla Ermengol III va morir (1066).

L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere d'Aragó i unida al regne d'Aragó.

Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.

MonumentsModifica

Catedral de Santa Maria de l'Assumpció.
Palau Episcopal.
Palau dels Argensola

PersonesModifica

Eusebi Freixa i Rabassó
Teodoro Valdovinos, compositor i flautista.
Màrius Díaz i Bielsa, alcalde de Badalona

ReferènciesModifica

↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Barbastre
↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Burceat
↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Costean
↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Cregenzán
↑ Dunbar, Prescott N. The History of the Normans (en anglès). Boydell Press, 2004, p.47. ISBN 1843830787.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbastre

Pàgina de l'ajuntament (castellà)
Sobre la batalla de Barbastre del 1064

[1] Gran Enciclopèdia Aragonesa, Barbastre

[2] Gran Enciclopèdia Aragonesa, Burceat

[3] Gran Enciclopèdia Aragonesa, Costean

[4] Gran Enciclopèdia Aragonesa, Cregenzán

[5] Dunbar, Prescott N. The History of the Normans (en anglès). Boydell Press, 2004, p.47. ISBN 1843830787.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]