Obre el menú principal

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Infotaula de geografia política
Barbastro
Escut de Barbastre
Vista Barbastro Catedral (Huesca).JPG
Nucli antic de Barbastre amb la Catedral

Localització
42° 02′ 00″ N, 0° 07′ 00″ E / 42.033333333333°N,0.11666666666667°E / 42.033333333333; 0.11666666666667
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
Capital de

Capital Barbastro
Població
Total 16.944 (2018)
• Densitat 157,47 hab/km²
Gentilici barbastrí, barbastrina
Idioma oficial aragonès
Geografia
Superfície 107,598163 km²
Altitud 341 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Antonio José Cosculluela Bergua
Identificador descriptiu
Codi postal 22300
Fus horari
Codi de municipi INE 22048
Altres
Agermanament amb

Lloc web www.barbastro.org
Modifica les dades a Wikidata

La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.

La temperatura mitjana anual és de 13,8 °C i les precipitacions anuals pròximes a 500 mm.[1]

Contingut

Entitats de poblacióModifica

  • Burceat. Llogaret situat a 463 metres sobre el nivell del mar. L'any 1991 tenia 18 habitants.[2]
  • Cregenzán. Està situat a 481 metres d'altitud, entre Costean[3] i Burceat. L'any 1991 el llogaret tenia 90 habitants. Celebra les seves festes el 15 d'agost.[4]

HistòriaModifica

Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'al-Tagr al-Ala, la marca Superior amb Washka (Osca) de la que estava a 50 km, Larida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.

Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en la que va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[5] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell.

Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir (1066).

L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere d'Aragó i unida al regne d'Aragó.

Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.

MonumentsModifica

PersonesModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica