Obre el menú principal

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Infotaula de geografia políticaBarbastre
Barbastro (es)
Blasón de Balbastro.svg
Vista general de Barbastro (Huesca).JPG

Localització
 42° 02′ 00″ N, 0° 07′ 00″ E / 42.033333333333°N,0.11666666666667°E / 42.033333333333; 0.11666666666667
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
Capital de

Capital Barbastre
Població
Total 16.944 (2018)
• Densitat 157,47 hab/km²
Gentilici barbastrí, barbastrina
Predomini lingüístic aragonès
Geografia
Superfície 107,598163 km²
Altitud 341 m
Limita amb
Història i celebracions
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Antonio José Cosculluela Bergua
Identificador descriptiu
Codi postal 22300
Fus horari
Codi de municipi INE 22048
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.

La temperatura mitjana anual és de 13,8 °C i les precipitacions anuals pròximes a 500 mm.[1]

Entitats de poblacióModifica

  • Burceat. Llogaret situat a 463 metres sobre el nivell del mar. L'any 1991 tenia 18 habitants.[2]
  • Cregenzán. Està situat a 481 metres d'altitud, entre Costean[3] i Burceat. L'any 1991 el llogaret tenia 90 habitants. Celebra les seves festes el 15 d'agost.[4]

HistòriaModifica

Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'al-Tagr al-Ala, la marca Superior amb Washka (Osca) de la qual estava a 50 km, Larida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.

 
Plaça Major porxada de Barbastre, cap a 1911

Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en què va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[5] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40.000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla Ermengol III va morir (1066).

L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere d'Aragó i unida al regne d'Aragó.

Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.

MonumentsModifica

PersonesModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica