Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Barbastro (es) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Aragó | |||
Província | província d'Osca | |||
Capital de | ||||
Capital | Barbastre | |||
Conté la subdivisió | ||||
Població humana | ||||
Població | 17.295 (2023) (160,74 hab./km²) | |||
Gentilici | barbastrí, barbastrina | |||
Idioma oficial | aragonès (predomini lingüístic) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 107,598163 km² | |||
Altitud | 341 m | |||
Limita amb | ||||
Dades històriques | ||||
Esdeveniment clau
| ||||
Organització política | ||||
• Alcalde | Antonio José Cosculluela Bergua | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 22300 | |||
Fus horari | ||||
Codi INE | 22048 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | barbastro.org |
La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.
La temperatura mitjana anual és de 13,8 °C i les precipitacions anuals són pròximes a 500 mm.[1]
Entitats de població
modificaHistòria
modificaCiutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'Ath-Thaghr al-Alà, la marca Superior amb Washka (Osca) de la qual estava a 50 km, Làrida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.
Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en què va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[5] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40.000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla Ermengol III va morir (1066).
L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere I d'Aragó i Pamplona, el d'Osca, i unida al regne d'Aragó.
Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.
Monuments
modifica- Catedral de Santa Maria de l'Assumpció.
- Palau Episcopal.
- Palau dels Argensola
Persones il·lustres
modifica- Eusebi Freixa i Rabassó
- Teodoro Valdovinos, compositor i flautista.
- Màrius Díaz i Bielsa, alcalde de Badalona.
- Josepmaria Escrivà de Balaguer
Referències
modifica- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Barbastre». Arxivat de l'original el 2022-01-23. [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Burceat». Arxivat de l'original el 2016-10-10. [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Costean». Arxivat de l'original el 2015-11-20. [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Cregenzán». Arxivat de l'original el 2016-10-10. [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ Dunbar, Prescott N. The History of the Normans (en anglès). Boydell Press, 2004, p.47. ISBN 1843830787.