Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
 Barbastre | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Barbastro (es) | |||||
|
|||||
.JPG) | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Aragó | ||||
| Província | Osca | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Barbastre | ||||
| Població | |||||
| Total | 16.944 (2018) | ||||
| • Densitat | 157,47 hab/km² | ||||
| Gentilici | barbastrí, barbastrina | ||||
| Predomini lingüístic | aragonès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 107,598163 km² | ||||
| Altitud | 341 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Antonio José Cosculluela Bergua | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 22300 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 22048 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.
La temperatura mitjana anual és de 13,8 °C i les precipitacions anuals pròximes a 500 mm.[1]
Entitats de poblacióModifica
HistòriaModifica
Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'al-Tagr al-Ala, la marca Superior amb Washka (Osca) de la qual estava a 50 km, Larida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.
.jpeg)
Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en què va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[5] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40.000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla Ermengol III va morir (1066).
L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere d'Aragó i unida al regne d'Aragó.
Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.
MonumentsModifica
- Catedral de Santa Maria de l'Assumpció.
- Palau Episcopal.
- Palau dels Argensola
PersonesModifica
- Eusebi Freixa i Rabassó
- Teodoro Valdovinos, compositor i flautista.
- Màrius Díaz i Bielsa, alcalde de Badalona
ReferènciesModifica
- ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Barbastre
- ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Burceat
- ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Costean
- ↑ Gran Enciclopèdia Aragonesa, Cregenzán
- ↑ Dunbar, Prescott N. The History of the Normans (en anglès). Boydell Press, 2004, p.47. ISBN 1843830787.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbastre |