Ermengol III d'Urgell

comte d'Urgell

Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).

Infotaula de personaErmengol III d'Urgell
Cerit2.jpg
Els comtes Ermengol III i Ramon Berenguer I al Liber Feudorum Ceritaniae Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementjuny 1032 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Montsó (Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1065 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
Barbastre (Osca) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Urgell.png Comte d'Urgell
1038 (Gregorià) – 1066 (Gregorià)
← Ermengol II d'UrgellErmengol IV d'Urgell → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFeudatari Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasal d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAdelaida de Besalú
Clemència de Bigorra
Sança d'Aragó
FillsErmengol IV d'Urgell
Isabel d'Urgell
Sança d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParesErmengol II d'Urgell Modifica el valor a WikidataConstança de Besalú Modifica el valor a Wikidata

FamíliaModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sunyer I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
Borrell II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Riquilda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon III de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
Letgarda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garsinda de Roergue
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol III d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Constança de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Fou fill d'Ermengol II d'Urgell i la seva muller Constança de Besalú, i succeí el seu pare al comtat d'Urgell a la seva mort el 1038.

Es casà en primeres núpcies, vers el 1050 amb Adelaida de Besalú, filla de Bernat I de Besalú i tia seva.

Es casà en segones núpcies, vers el 1055, amb Clemència de Bigorra, filla de Bernat II de Bigorra. Tingueren tres fills:

  • Berenguer
  • Guillem
  • Ramon

Es casà en terceres núpcies, vers el 1065, amb Sança d'Aragó, filla de Ramir I d'Aragó i d'Ermessenda de Bigorra. D'aquesta unió en nasqué una filla:

BiografiaModifica

A la mort del seu pare, Ermengol III només tenia cinc anys. La seva mare, la comtessa Constança de Besalú va assumir la regència del territori i la criança del seu fill instal·lada i retirada en un lloc molt segur del comtat per mantenir la seguretat del nou comte.[1] Durant la seva minoria, Ermengol va assistir a la consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, amb la seva mare, que va presidir l'acte, i els bisbes d'Urgell, Barcelona, Roda i Elna.[2]

Va ser un fidel aliat del seu cosí Ramon Berenguer I de Barcelona. Amb ell va compartir el procés d'erosió que va patir l'autoritat comtal davant del poder creixent dels comdors o principals senyors del comtat. Pel seu compromís amb el comte barceloní, ambdós senyors es van repartir les conquestes comunes. Així, Ermengol III va ocupar les poblacions de Camarasa i Cubells, que van prendre a l'emir Yússuf de Làrida l'any 1050.[3] En 1058 va signar amb Ramon Berenguer I de Barcelona un acord per atacar l'emirat de Saraqusta, en virtut del qual va conquerir Pilzà i Estanya amb Arnau Mir de Tost.[4]

Després de casar-se amb Sança d'Aragó, Ermengol va col·laborar amb el seu cunyat Sanç Ramires en la presa de Barbastre el 1064,[5] de la qual en va rebre la senyoria. Va morir defensant-la dels atacs musulmans el 17 d'abril de 1066.[6] La seva mort va provocar una nova minoria al comtat d'Urgell. Sança d'Aragó fou la que s'encarregà de la regència en favor d'Ermengol IV.[3]

Títols i successorsModifica


Ermengol III d'Urgell
Naixement: 1032 Mort: Barbastre, 1066
Títols
Precedit per:
Ermengol II
(pare)
Comte d'Urgell
(Llista de comtes d'Urgell)
(10381066)
Succeït per:
Ermengol IV
(fill)

ReferènciesModifica

  1. Monfar i Bofarull, 1853, p. 322.
  2. Monfar i Bofarull, 1853, p. 323.
  3. 3,0 3,1 Mestre i Campi, 1998, p. 395.
  4. Mora Giné, Xavier. Un poble del comtat d'Urgell: Alberola. Universitat de Lleida, p. 26. ISBN 8484093417. 
  5. «Arnau Mir de Tost, el Cid de les terres de Lleida». Jaume Fernández. [Consulta: 9 gener 2015].
  6. Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. XIII.3. ISBN 8437087163. 

BibliografiaModifica

  • Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 395, entrada: «Ermengol III d'Urgell». ISBN 84-297-3521-6. 
  • Monfar, Diego; Bofarull, Pròsper de. Historia de los Condes de Urgel (en castellà). Tom I. Barcelona: Establiment litográfico y tipográfico de D. José Eusebio Monfort, 1853. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermengol III d'Urgell