Obre el menú principal

Sunyer I de Barcelona

Comte de Barcelona i de Girona s IX

FamíliaModifica

Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sunifred I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guifré I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sunyer I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gunilda d'Empúries
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 qui infantà Gudinilda de Barcelona (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carcí.

L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roerga Ermengol, i van tenir cinc fills:

Biografia políticaModifica

Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, sense descendència masculina, el 911, va governar els comtats de Barcelona, Girona i Osona.[1]

En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola).

Ràtzia de 912 i expedició de resposta del 914Modifica

Article principal: Ràtzia de 912

El 912, el valí musulmà de Lleida, Muhàmmad al-Tawil, va dirigir un atac contra el comtat de Barcelona que va derrotar els exèrcits de Sunyer a la vall de Tàrrega.[2] Però el 914, Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a Muhàmmad al-Tawil.[3]

Comtat de BesalúModifica

En morir el seu oncle Radulf I de Besalú, vers el 920, va sorgir un conflicte entre Sunyer I i el seu germà gran Miró II de Cerdanya per la possessió del comtat de Besalú. Al final es va decidir incorporar Besalú a Cerdanya i a canvi Miró II renunciava a les seves aspiracions al comtat de Barcelona.

Ràtzia del 935 i expedició de resposta del 936Modifica

Articles principals: Ràtzia de 935 i Ràtzia de 936

El mes de juny de 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama[4] va atacar els Comtats de Barcelona, Girona i Empúries. Com a resposta a l'atac de l'any anterior, Sunyer[5] i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Turtusha i Balansiya el 936, donant mort al cadí de Balansiya i sotmetent Turtusha a tribut,[6] que pagà fins al 945.[7] La frontera avança cap al sud i Tarraquna fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblement en terra de ningú,[8] tot i que en 971 la butlla de Joan XIII la cita en mans dels musulmans.[9]

En política interior, va protegir i enfortir les institucions eclesiàstiques concedint-los terres i tributs i estimulà el repoblament del comtat d'Osona.

Títols i successorsModifica

El 947 va cedir el govern dels seus dominis als seus fills i professà com a monjo[10] al monestir de Santa Maria de la Grassa.[11]

Sunyer I de Barcelona
Naixement: c. 890 Mort: Sant Pere de Rodes?, 950
Títols
Precedit per:
Guifré II de Barcelona
(germà major)
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa

(911–947)
Succeït per:
Miró I de Barcelona
i
Borrell II de Barcelona
(fills)

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sunyer I de Barcelona  
  1. Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya (en català). Barcelona: Base, abril de 2011, p. 25,26. ISBN 9788415267249. 
  2. Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. 1a ed.. Curial Edicions Catalanes, p.192. ISBN 84-7256-358-8. 
  3. Muhammad al-Tawil, Gran Enciclopedia Aragonesa (castellà)
  4. Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V (àrab)
  5. Antoni Virgili, Ad detrimentum yspanie, p.33
  6. Moran i Ocerinjauregui, Josep. Les homilies de Tortosa, p. 48. 
  7. «897-992: Els comtes de Barcelona, Girona i Osona». Tribuna, 09-11-2006.
  8. «Sunyer I de Barcelona.xml Sunyer I de Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. Jordà Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. 
  10. Vilalta Aserra, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.69. ISBN 8498833469. 
  11. Cingolani, Stefano Maria. Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll. Universitat de València, 2012, p. 89. ISBN 8437070864.