Sunyer I de Barcelona

Comte de Barcelona i de Girona s IX

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Plantilla:Infotaula personaSunyer I de Barcelona

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 890 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 950 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
La Grassa (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria de Ripoll Modifica el valor a Wikidata
Comte d'Osona
943 – 947 (abdicació)
← Ermengol I d'OsonaMiró I de Barcelona, Borrell II de Barcelona →
Comte d'Osona
911 – 939 (donació)
← Guifré II de BarcelonaErmengol I d'Osona →
Comte de Girona
911 – 947 (abdicació)
← Guifré II de BarcelonaMiró I de Barcelona, Borrell II de Barcelona →
Comte de Barcelona
911 – 947 (abdicació)
← Guifré II de BarcelonaMiró I de Barcelona, Borrell II de Barcelona → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasal de Barcelona
CònjugeRiquilda de Tolosa (925–)
Aimilda (914–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGudinilda de Barcelona
 () Aimilda
Ermengol I d'Osona
 () Riquilda de Tolosa
Miró I de Barcelona
 () Riquilda de Tolosa
Borrell II de Barcelona
 () Riquilda de Tolosa
Adelaida de Barcelona
 () Riquilda de Tolosa
Gausfred de Barcelona
 () Modifica el valor a Wikidata
ParesGuifré el Pilós Modifica el valor a Wikidata  i Guinidilda d'Empúries Modifica el valor a Wikidata
GermansEmma de Barcelona
Radulf
Sunifred II d'Urgell
Guifré II de Barcelona
Miró II de Cerdanya
Cixilona de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Família

modifica

Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sunifred I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guifré I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sunyer I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gunilda d'Empúries
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 qui infantà Gudinilda de Barcelona (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carcí.

L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roerga Ermengol, i van tenir cinc fills:[1]

Biografia política

modifica

Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, sense descendència masculina, el 911, va governar els comtats de Barcelona, Girona i Osona.[2]

En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola).

Ràtzia de 912 i expedició de resposta del 914

modifica

El 912, el valí musulmà de Lleida, Muhàmmad al-Tawil, va dirigir un atac contra el comtat de Barcelona que va derrotar els exèrcits de Sunyer a la vall de Tàrrega.[3] Però el 914, Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a Muhàmmad al-Tawil.[4]

Comtat de Besalú

modifica

En morir el seu oncle Radulf I de Besalú, vers el 920, va sorgir un conflicte entre Sunyer I i el seu germà gran Miró II de Cerdanya per la possessió del comtat de Besalú. Al final es va decidir incorporar Besalú a Cerdanya i a canvi Miró II renunciava a les seves aspiracions al comtat de Barcelona.

Ràtzia del 935 i expedició de resposta del 936

modifica

El mes de juny de 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama[5] va atacar els Comtats de Barcelona, Girona i Empúries. Com a resposta a l'atac de l'any anterior, Sunyer[6] i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Turtuixa i Balànsiya el 936, donant mort al cadí de Balànsiya i sotmetent Turtuixa a tribut,[7] que pagà fins al 945.[8] En 936 reconegué Lluís IV de França com el seu sobirà.[9] La frontera avança cap al sud i Tarraquna fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblement en terra de ningú,[10] tot i que en 971 la butlla de Joan XIII la cita en mans dels musulmans.[11]

En política interior, va protegir i enfortir les institucions eclesiàstiques concedint-los terres i tributs i estimulà el repoblament del comtat d'Osona.

Títols i successors

modifica

El 947 va cedir el govern dels seus dominis als seus fills i professà com a monjo[12] al monestir de Santa Maria de la Grassa.[13]

Sunyer I de Barcelona
Naixement: c. 890 Mort: Sant Pere de Rodes?, 950
Títols
Precedit per:
Guifré II de Barcelona
(germà major)
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa

(911–947)
Succeït per:
Miró I de Barcelona
i
Borrell II de Barcelona
(fills)

Referències

modifica
  1. Bofarull i Mascaró, Pròsper de. Los condes de Barcelona vindicados... (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Oliveres y Monmany, 1836, p. 64. 
  2. Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya. Barcelona: Base, abril de 2011, p. 25,26. ISBN 9788415267249. 
  3. Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. Curial Edicions Catalanes, p.192. ISBN 84-7256-358-8. 
  4. Muhammad al-Tawil Arxivat 2021-12-25 a Wayback Machine., Gran Enciclopedia Aragonesa (castellà)
  5. Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V (àrab)
  6. Antoni Virgili, Ad detrimentum yspanie, p.33
  7. Moran i Ocerinjauregui, Josep. Les homilies de Tortosa, p. 48. 
  8. «897-992: Els comtes de Barcelona, Girona i Osona». Tribuna, 09-11-2006. Arxivat de l'original el 2021-02-25 [Consulta: 21 gener 2018].
  9. Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 170. ISBN 8478263616. 
  10. «Sunyer I de Barcelona.xml Sunyer I de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. Jordà Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. 
  12. Vilalta Aserra, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.69. ISBN 8498833469. 
  13. Cingolani, Stefano Maria. Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll. Universitat de València, 2012, p. 89. ISBN 8437070864.