Ràtzia de 935
La ràtzia de 935 fou una campanya naval duta a terme per un estol de l'Emirat de Cordova contra l'oest de la Marca Hispànica.
conquesta feudal hispànica  | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | incursió militar | ||
| Data | 935 | ||
| Lloc | Comtats de Barcelona, Girona i Empúries | ||
| Resultat | victòria musulmana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Precedents modifica
Abd al-Rahman III es proclamà califa l'any 929, va trencar tots el lligams amb el califat de Bagdad, i va iniciar les lluites contra els sobirans cristians el 929, que en morir el rei franc Carles III de França no reconegueren els reis Robert I i Raül I de França.[1]
El mes de juny 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama[2] compost per quaranta naus, vint d'elles brulots carregats de nafta i enginys bèl·lics marítims, i vint que transportaven mil homes de l'exèrcit regular i dos mil mariners per atacar el regne franc va sortir d'al-Mariyya.[3] Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama, va ser un gran musulmà que li va posar molts problemes a Sunyer, ja que ell no cedia i no volia perdre les terres que havia aconseguit de la península Ibèrica.
El comandant es dirigí primerament a Mallorca, on va romandre per completar la seva inspecció, i l'1 de juliol, salpà en direcció a l'Empordà, arribant a Pals el 5 de juliol, que fou assetjat. Els defensors sortiren de la fortalesa el 6 de juliol per combatre i els musulmans s'hi enfrontaren, lluitant des de la matinada fins a la tarda. Els francs foren vençuts i tres-cents dels seus homes foren morts. L'estol es dirigí llavors cap Empúries, on els francs disposaven de port i drassana, que fou assetjada per terra i mar, cremant les naus del port i els ravals de la ciutat, matant tothom que hi trobaren, uns quatre-cents homes. Els habitants dels voltants i les guarnicions dels castells que eren a prop, en assabentar-se de l'atac, entraren a la ciutat per defensar-la.
El 8 de juliol quinze naus lleugeres i reforçades foren enviades a Torroella de Montgrí[4] pujant pel Ter, atacant els voltants, mentre que la resta de l'estol les seguí l'endemà. En retornar a la desembocadura del riu, es van enfrontar amb els francs, comandats per Paulo, Poc més tard, ja de retorn cap al sud, van combatre novament amb els francs comandats per Bellido, i van derrotar l'estol de Barcelona el 15 de juliol.[5] En la seva navegació cap al sud eren seguits per l'exèrcit franc, al que novament van derrotar un cop a la costa el 23 d'agost, i finalment l'estol es dirigí a Turtusha.
Conseqüències modifica
Gausfred participà en l'atac marítim a les terres de l'Ebre ajudant al comte Sunyer de Barcelona.[6] Després de la destrucció del poder naval dels comtats catalans i malmeses les drassanes d'Empúries i la derrota de Sunyer I a mans d'Ahmad ibn Muhammad ibn Iliàs,[7] el 936 els comtes catalans reconegueren Lluís IV de França com el seu sobirà.[1]
Sunyer[6] i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Turtusha i Balansiya el 936, donant mort al cadí de Balansiya i sotmetent Turtusha a tribut,[8] que pagà fins al 945.[9] La frontera avança cap al sud i Tarraquna fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblemente en terra de ningú,[10] tot i que el 971 la butlla de Joan XIII la cita en mans dels musulmans.[11]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 170. ISBN 8478263616.
- ↑ Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V (àrab)
- ↑ Pere Balanyà i Abadia, Les destruccions de l'Empúries medieval i la capitalitat comtal
- ↑ Dolors Bramón i Rosa Lluch Bramon, De nuevo sobre unos topónimos catalanes escritos por Ibn Hayydn Arxivat 2018-08-11 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Vilalta Serra, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud:. L'Abadia de Montserrat, 2010, p. 66. ISBN 8498833469.
- ↑ 6,0 6,1 Antoni Virgili, Ad detrimentum yspanie, p.33
- ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.160. ISBN 84-232-0639-4.
- ↑ Moran i Ocerinjauregui, Josep. Les homilies de Tortosa, p. 48.
- ↑ 897-992: Els comtes de Barcelona, Girona i Osona, Tribuna.cat
- ↑ «Ràtzia de 935». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jordà Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona.
Bibliografia modifica
- Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V