Obre el menú principal

La ràtzia de 935 fou una campanya naval duta a terme per un estol de l'Emirat de Cordova contra l'oest de la Marca Hispànica.

Infotaula de conflicte militarRàtzia de 935
Tipus ràtzia
Data 935
Lloc Comtats de Barcelona, Girona i Empúries
Resultat victòria musulmana
Bàndols
Regne franc Emirat de Còrdova
Comandants en cap
Paulo Bellido Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama
Forces
Un miler de soldats
Dos milers de mariners
20 naus de combat
20 brulots
Modifica les dades a Wikidata

PrecedentsModifica

Abd al-Rahman III es proclamà califa l'any 929, va trencar tots el lligams amb el califat de Bagdad, i va iniciar les lluites contra els sobirans cristians el 929, que en morir el rei franc Carles III de França no reconegueren els reis Robert I i Raül I de França.

El mes de juny 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama[1] compost per quaranta naus, vint d'elles brulots carregats de nafta i enginys bèl·lics marítims, i vint que transportaven mil homes de l'exèrcit regular i dos mil mariners per atacar el regne franc va sortir d'al-Mariyya.[2] Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama, va ser un gran musulmà que li va posar molts problemes a Sunyer, ja que ell no cedia i no volia perdre les terres que havia aconseguit de la península Ibèrica.[cal citació]

El comandant es dirigí primerament a Mallorca, on va romandre per completar la seva inspecció, i l'1 de juliol, salpà en direcció a l'Empordà, arribant a Pals el 5 de juliol, que fou assetjat. Els defensors sortiren de la fortalesa el 6 de juliol per combatre i els musulmans s'hi enfrontaren, lluitant des de la matinada fins a la tarda. Els francs foren vençuts i tres-cents dels seus homes foren morts. L'estol es dirigí llavors cap Empúries, on els francs disposaven de port i drassana, que fou assetjada per terra i mar, cremant les naus del port i els ravals de la ciutat, matant tothom que hi trobaren, uns quatre-cents homes. Els habitants dels voltants i les guarnicions dels castells que eren a prop, en assabentar-se de l'atac, entraren a la ciutat per defensar-la.

El 8 de juliol quinze naus lleugeres i reforçades foren enviades a Torroella de Montgrí[3] pujant pel Ter, atacant els voltants, mentre que la resta de l'estol les seguí l'endemà. En retornar a la desembocadura del riu, es van enfrontar amb els francs, comandats per Paulo, Poc més tard, ja de retorn cap al sud, van combatre novament amb els francs comandats per Bellido, i van derrotar l'estol de Barcelona el 15 de juliol. En la seva navegació cap al sud eren seguits per l'exèrcit franc, al que novament van derrotar un cop a la costa el 23 d'agost, i finalment l'estol es dirigí a Turtusha.

ConseqüènciesModifica

Gausfred participà en l’atac marítim a les terres de l'Ebre ajudant al comte Sunyer de Barcelona.[4] Després de la destrucció del poder naval dels comtats catalans i malmeses les drassanes d'Empúries i la derrota de Sunyer I a mans d'Ahmad ibn Muhammad ibn Iliàs,[5] el 936 els comtes catalans reconegueren Lluís IV de França com el seu sobirà.

Sunyer[4] i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Turtusha i Balansiya el 936, donant mort al cadí de Balansiya i sotmetent Turtusha a tribut,[6] que pagà fins al 945.[7] La frontera avança cap al sud i Tarraquna fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblemente en terra de ningú,[8] tot i que el 971 la butlla de Joan XIII la cita en mans dels musulmans.[9]

ReferènciesModifica

  1. Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V (àrab)
  2. Pere Balanyà i Abadia, Les destruccions de l'Empúries medieval i la capitalitat comtal
  3. Dolors Bramón i Rosa Lluch Bramon, De nuevo sobre unos topónimos catalanes escritos por Ibn Hayydn (castellà)
  4. 4,0 4,1 Antoni Virgili, Ad detrimentum yspanie, p.33
  5. Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.160. ISBN 84-232-0639-4. 
  6. Moran i Ocerinjauregui, Josep. Les homilies de Tortosa, p. 48. 
  7. 897-992: Els comtes de Barcelona, Girona i Osona, Tribuna.cat
  8. «Sunyer I de Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. Jordà Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. 

BibliografiaModifica

  • Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V