Setge d'Empúries

El Setge d'Empúries de 935 fou una de les batalles de la Ràtzia de 935 de l'Emirat de Còrdova contra el Regne franc.

Infotaula de conflicte militarSetge d'Empúries
Ràtzia de 935
Tipusràtzia Modifica el valor a Wikidata
Data7-8 de juliol de 935
Coordenades42° 08′ 24″ N, 3° 07′ 02″ E / 42.13987°N,3.11712°E / 42.13987; 3.11712
LlocPals
Resultatvictòria musulmana
Bàndols
Regne franc Emirat de Còrdova
Comandants en cap
Paulo
Bellido
Ubayd Allah Abu Marwan
Forces
1.000 soldats
2,000 mariners
20 naus de combat
20 brulots

AntecedentsModifica

Abd al-Rahman III es proclamà califa l'any 929, va trencar tots el lligams amb el califat de Bagdad, i va iniciar les lluites contra els sobirans cristians el 929, que en morir el rei franc Carles III de França no reconegueren els reis Robert I i Raül I.

El mes de juny de 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama[1] compost per quaranta naus, vint d'elles brulots carregats de nafta i enginys bèl·lics marítims, i vint que transportaven mil homes de l'exèrcit regular i dos mil mariners per atacar el regne franc va sortir d'al-Mariyya.[2]

El comandant es dirigí primerament a Mallorca, on va romandre per completar la seva inspecció, i l'1 de juliol, salpà en direcció a l'Empordà. L'estol arribà a Pals el 5 de juliol, que fou assetjat. Els defensors sortiren de la fortalesa el 6 de juliol per combatre i els musulmans s'hi enfrontaren, lluitant des de la matinada fins a la tarda. Els francs foren vençuts i tres-cents dels seus homes foren morts.

El setgeModifica

L'estol es dirigí llavors cap Empúries, on els francs disposaven de port i drassana, que fou assetjada per terra i mar, cremant les naus del port i els ravals de la ciutat, matant tothom que hi trobaren, uns quatre-cents homes. Els habitants dels voltants i les guarnicions dels castells que eren a prop, en assabentar-se de l'atac, entraren a la ciutat per defensar-la.

El 8 de juliol quinze naus lleugeres i reforçades foren enviades a Torroella de Montgrí[3] pujant pel Ter, atacant els voltants, mentre que la resta de l'estol les seguí l'endemà. En retornar a la desembocadura del riu, es van enfrontar amb els francs, comandats per Paulo, Poc més tard, ja de retorn cap al sud, van combatre novament amb els francs comandats per Bellido

ConseqüènciesModifica

De retorn a terres andalusines van derrotar l'estol de Barcelona el 15 de juliol. En la seva navegació cap al sud eren seguits per l'exèrcit franc, al que novament van derrotar un cop a la costa el 23 d'agost, i finalment l'estol es dirigí a Turtusha.

Després de la destrucció del poder naval dels comtats catalans i malmeses les drassanes d'Empúries i la derrota de Sunyer I a mans d'Ahmad ibn Muhammad ibn Iliàs en l'atac marítim a les terres de l'Ebre,[4] el 936 els comtes catalans reconegueren Lluís IV de França com el seu sobirà.

BibliografiaModifica

  • Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V

ReferènciesModifica

  1. (àrab) Ibn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V
  2. Pere Balanyà i Abadia, Les destruccions de l'Empúries medieval i la capitalitat comtal
  3. (castellà) Dolors Bramón i Rosa Lluch Bramon, De nuevo sobre unos topónimos catalanes escritos por Ibn Hayydn
  4. Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.160. ISBN 84-232-0639-4. 

Coord.: 42° 8′ 23.54″ N, 3° 7′ 1.63″ E / 42.1398722°N,3.1171194°E / 42.1398722; 3.1171194