Obre el menú principal

Constança Belasquita de Besalú[1] (s.XI) va ser comtessa consort d'Urgell en esdevenir esposa d'Ermengol II.

Infotaula de personaConstança de Besalú
  Comtessa consort d'Urgell
c.1030 – 1038
Altres
Títol Comte
Cònjuge Ermengol II d'Urgell
Fills Ermengol III d'Urgell
Pare Bernat I de Besalú
Modifica les dades a Wikidata

No és segura la seva filiació, hom li ha atribuït un origen castellà pel seu nom «Belasquita», però també es creu que podria ser filla de Bernat I de Besalú i la seva esposa Adelaida en un intent d'Ermengol II de tenir aliats o terres amigues entre el seu comtat i els de Barcelona, Girona i Osona.[2] En morir el comte el 1038, segons el costum de l'època, Constança va exercir de marmessora del testament del seu marit.[1] De fet, el fill d'ambdós i l'hereu al comtat, Ermengol III, era encara menor d'edat, per la qual cosa la comtessa vídua es va encarregar de la regència,[3] de fet, es va intitular a si mateixa «comtessa d'Urgell» i governà com a única senyora del territori urgellenc.[4] L'any 1040 va presidir la consagració de la nova catedral d'Urgell, realitzada per l'arquebisbe Guifré de Narbona, cosí germà seu.[5] A més, va esdevenir tutora del seu fill i es va encarregar de la seva educació, segons Diego Monfar, instal·lada en un lloc molt segur del comtat, per tal de mantenir la seva seguretat.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Aurell, 1995, p. 157.
  2. Fernández-Xesta, 2001, p. 15.
  3. 3,0 3,1 Monfar; Bofarull, 1853, p. 321-322.
  4. Masdeu, 1794, p. 45.
  5. Aurell, 1995, p. 158.

BibliografiaModifica