Obre el menú principal

Bernat II de Bigorra

comte de Bigorra

Bernat II (vers 1014 - † 1077) fou comte de Bigorra de 1038 a 1077, i fill de Bernat Roger, comte de Foix i de Coserans, i de Garsenda, comtessa de Bigorra.

Infotaula de personaBernat II de Bigorra
Blason département fr Hautes-Pyrénées.svg
Escut d'armes del Comtat de Bigorra
Nom original Bernat
Biografia
Naixement 1014
Mort 1077
  comte de Bigorra
1038 – 1077
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte
Família Casa de Foix
Cònjuge Clemència
Fills Beatriu I de Bigorra
Ramon II de Bigorra
Estefania de Borgonya
Ermessenda de Lotharingia
Clemència de Bigorra
Pares Bernat I de FoixGarsenda de Bigorra
Germans Ermessenda de Bigorra, Estefania de Foix, Roger I de Foix, Heracli de Foix i Pere I de Foix
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

El seu pare havia començat la redacció dels furs de Bigorra, és a dir un conjunt de costums que regissin la vida al comtat, i Bernat II va acabar l'empresa cap a 1060. Aquestos furs definien els drets i deures respectius del comte, dels nobles i dels súbdits. Una nova fortalesa no podia ser construïda sense l'acord del comte, i els habitants havien d'escollir per a senyor un vassall del comte. L'autonomia de les valls de Lavedan i de Varètja (francès Barèges) fou igualment confirmada.

El 1062 va intentar amb la seva esposa un pelegrinatge al Lo Puèi de Velai i va col·locar el seu comtat sota la protecció de Notre-Dame del Puy-en-Velay. Aquesta acció relativament anodina, ja que Bernat Tupamaler farà el mateix col·locant l'Armanyac sota la protecció de Notre-Dame d'Auch, serà dos segles més tard interpretada com una donació. En el moment de la guerra de successió de Bigorra al segle XIII, Felip el Bell, rei de França i senyor del Velay, que aleshores ja havia quedat unit a l'àmbit reial, usarà aquests pretesos drets sobre el Bigorra per annexar-lo i lligar-lo al regne.

Matrimonis i fillsModifica

Es casa en primeres noces a una certa Clemència[1] († 1062) que dóna a llum a:

D'aquest matrimoni van néixer potser igualment:[2]

Vidu, Bernat II es va casar de nou al final de l'any 1063 amb Estefania Dolça de Marsella, filla de Guillem I, vescomte de Marsella i d'Estefania dels Baux, i vídua de Jofré I, comte de Provença


Precedit per:
Bernat de Comenge
Comte de Bigorra
1038-1077
Succeït per:
Ramon II de Bigorra

BibliografiaModifica

Notes i referènciesModifica

  1. . La comtessa Clemència és una de les primeres persones nobles i pirinenques a portar aquest nom. Cap document no descriu el seu origen familiar, i estem reduïts a basar-se en l'onomàstica per emetre una hipòtesi. Basant-se en l'aparició de noms com Estevaneta (Estafania), Guisla i Ramon, Christian Settipani havia proposat la hipòtesi d'una filla de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d'Ermessenda de Carcassona. vegeu Christian Settipani, La Noblesse du Midi Carolingien, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2004, (ISBN 1-900934-04-3). Però aquesta identificació presenta alguns problemes. Així, això feia de Bernat II i de Clemència uns cosins germans, sent el seu matrimoni improbable, fins i tot impossible. El nom de Guisla pot ser explicat per la família de Bernat II, ja que portat per la seva bestia Guisla de Melguelh. La família de Clemència no ha transmès doncs més que els noms d'Estevaneta (Estefania) i de Ramond. Cronològicament, es pot fer de Clemència una filla de Guillem, comte de Pallars, i d'Estevaneta, igualment pares d'un Ramon.
  2. Christian Settipani, La Noblesse du Midi Carolingien, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2004, (ISBN 1-900934-04-3) i l'article Estefania de Borgonya que resumeix la tesi.