Guillem I de Borgonya

noble

Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.

Plantilla:Infotaula personaGuillem I de Borgonya

Pintura de la catedral de Sant Joan de l'Arquebisbat de Besançon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1020 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 1087 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Besançon (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Besançon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Mâcon (1078–)
Comte de Borgonya (1057–) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAnscarici Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEstefania de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
FillsGisela de Borgonya, Ermentruda de Borgonya, Hug III de Borgonya, Octavià de Quingey, Renald II de Borgonya, Sibil·la de Borgonya, Esteve I de Borgonya, Calixt II, Ramon de Borgonya, Clemència de Borgonya, Berta de Lleó Modifica el valor a Wikidata
ParesRenald I de Borgonya Modifica el valor a Wikidata  i Adelaida de Normandia Modifica el valor a Wikidata
GermansGuiu de Brionne
Alberada de Buonalbergo Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 61391010 Modifica els identificadors a Wikidata
Comtat de Borgonya

Biografia

modifica

Nascut el 1020, era fill del comte Renald I de Borgonya i d'Adelaida de Normandia (filla de Ricard II).

Va succeir el 3 de setembre de 1057 al seu pare que havia mort. Guillem I de Borgonya i els seus fills grans Renald II de Borgonya després Esteve I de Borgonya, foren comtes palatins de Borgonya, molt poderosos, regnant sobre terres que sobrepassaven àmpliament els límits estrictes del poderós i vast comtat de Borgonya. Foren vassalls contra el seu grat del Sacre Imperi Romanogermànic a causa del testament del rei Rodolf III de Borgonya mort el 1032 i a la guerra de successió de Borgonya (1032-1034).

El 1039 l'arquebisbe de Besançon, Hug I de Salins, va esdevenir l'home de confiança favorit del nou emperador germànic, Enric III (nebot del precedent). L'emperador va concedir llavors una certa autonomia franca i el dret de ser autoadministrat pel seu propi govern al comtat de Borgonya del qual fou designat canceller i fou recompensat molt àmpliament per la seva total i absoluta col·laboració i per als seus serveis de vassall al seu senyor feudal.

El 1043 l'emperador germànic Enric III va anar a Besançon, per prometre's amb Agnès d'Aquitània, neboda del comte Renald I de Borgonya, i filla del duc Guillem V d'Aquitània. Per a aquesta ocasió, l'arquebisbe de Besançon, Hug I de Salins, va obtenir regalies sobre la ciutat de Besançon (drets jurídics, polítics, fiscals i econòmics...) sent nomenat príncep de l'imperi germànic (rang màxim abans d'emperador) i regnat en sobirà sobre la ciutat igual que els seus futurs successors, amb l'emperador i el papa Gregori VII per a únics superiors. Així Besançon va escapar al poder dels comtes de Borgonya

El 1076 l'emperador germànic Enric IV es va oposar als poders absoluts del papa Gregori VII i fou excomunicat per la Santa Seu la qual cosa el va desacreditar profundament a l'Europa cristiana on el papa tenia un gran poder sobre els caps coronats de llavors. Fou el començament de la lluita de poder entre l'emperador germànic i el papa coneguda com a lluita de les Investidures.

El 1078 el comte Guiu II de Mâcon es va fer monjo a l'Abadia de Cluny i va cedir el seu títol i les seves terres al seu cosí Guillem I de Borgonya.

El 1085 Guillem I de Borgonya s'havia afirmat com el personatge més important del comtat de Borgonya i va posar la mà sobre el poder eclesiàstic després de la defunció dels poderosos arquebisbes de Besançon, Hug I de Salins i Hug II, fent ordenar als seus fills Hug III de Borgonya com a arquebisbe de Besançon i Guiu de Borgonya (futur Papa sota el nom de Calixt II) com a administrador de la diòcesi del seu germà.

Va morir el 1087 a Besançon a l'edat de 67 anys i fou inhumat a la catedral de Saint-Étienne, reemplaçada al segle xviii per la catedral de Saint-Jean, on van ser transferides les sepultures dels comtes de Borgonya.

Els seus fills Renald II de Borgonya i Esteve I de Borgonya el van succeir i van morir en croada a Terra Santa, seguits en això pel seu germà Ramon de Borgonya, rei de Lleó i de Galícia, el que debilitarà altament el poder de la seva família.

Matrimonis i fills

modifica

Es va casar amb Estefania de Borgonya.

Va tenir els següents fills:[1]

  • Eudes, del qual se sap que el seu pare Guillem va fer una donació a la catedral de Besançon el 1087 per al descans de la seva anima.
  • Estefania, casada amb Lambert François, de Valença, senyor de Royans.

Notes i referències

modifica
  1. Foundation for Medieval Genealogy
  2. Europäische Stammtafeln, volum 2, planxa 59

Enllaços externs

modifica