Alfons VI, anomenat el Valent, (1040 - Toledo, 1109) fou rei de Lleó (1065 - 1072 i 1072 - 1109), rei de Galícia (1071 - 1072) i rei de Castella (1072 - 1109).

Infotaula de personaAlfons VI

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Alfonso VI
(gl) Afonso VI Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementjuny 1040 Modifica el valor a Wikidata
Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 1109 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Toledo Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSahagún Modifica el valor a Wikidata
Monarca de Galícia
1073 – 1r juliol 1109
Monarca del regne de Castella Regne de Castella
13 octubre 1072 – 1r juliol 1109
← Sanç II de CastellaUrraca I de Lleó →
Monarca del Regne de Lleó
13 octubre 1072 – 1r juliol 1109
Monarca de Galícia regne de Galícia
1071 – 1072
← Garcia I de GalíciaGarcia I de Galícia →
Monarca del Regne de Lleó Regne de Lleó
1065 – 1071
← Sança I de LleóUrraca I de Lleó → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant, guerrer Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Galícia
Imperator totius Hispaniae
Emperor of the Two Religions (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ximena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAgnès d'Aquitània (1069–1078)
Constança de Borgonya (1079, 1081–1093), mort del cònjuge
Berta de Lleó (1093–1099)
Isabel de León (1100–1107)
Zaida (1100–1107)
Beatriu de Poitiers (1108–1109) Modifica el valor a Wikidata
ParellaJimena Muñiz Modifica el valor a Wikidata
FillsSança de Castella
 ( Zaida)
Elvira Alfònsez
 ( Jimena Muñiz)
Teresa de Lleó i Núñez
 ( Jimena Muñiz)
Urraca I de Lleó
 ( Constança de Borgonya)
Sancho Alfónsez
 ( Zaida)
Elvira de Lleó
 ( Isabel de León) Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran I de Lleó Modifica el valor a Wikidata  i Sança I de Lleó Modifica el valor a Wikidata
GermansSanç II de Castella, Garcia I de Galícia, Urraca de Castella i Elvira de Toro Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 39632

Família modifica

Fill segon del rei de Lleó Ferran I i la reina de Lleó Sança I. A la mort del seu pare els tres germans mascles es repartiren el regne: així Alfons fou nomenat hereu del regne de Lleó mentre el seu germà Sanç II de Castella ho fou del regne de Castella i l'altre germà, Garcia I de Galícia ho fou del regne de Galícia.

El 1069 es casà en primeres núpcies amb Agnès d'Aquitània, filla del duc Guillem VIII d'Aquitània. El 1077 es divorciaren per consanguinitat.

El 8 de maig de 1081 es casà amb Constança de Borgonya, filla de Robert I de Borgonya. D'aquest matrimoni en nasqueren:

El 1093 es casà amb Berta de Borgonya, filla de Guillem I de Borgonya. No tingueren fills.

Vers el 1098 es tornà a casar amb Zaida, vídua de Abu-Nasr al-Fat·h al-Mamun, fill de l'emir d'Ixbíliya, i convertida al cristianisme com Isabel de Sevilla. D'aquest matrimoni en nasqueren:

Va tenir diversos fills il·legítims de la seva amistançada Ximena Núñez, entre ells:

 
Estàtua d'Alfons VI a Madrid (F. Corral, 1753).

Ascens al tron modifica

Alfons s'hagué d'enfrontar molt aviat amb els desitjos expansionistes del seu germà Sanç. La pau tan sols va durar mentre va viure la seva mare, la reina Sança I de Lleó, però a la seva mort el 1067 van començar les disputes.

Sanç II no va acceptar el testament que el seu pare havia deixat i va voler apoderar-se dels territoris dels seus dos germans. Així doncs, va desposseir fàcilment el seu germà Garcia I de Galícia, i després de les batalles de Llantada el 1068 i de Golpejera el 1072, Alfons és fet presoner pel seu germà Sanç, el qual aconsegueix així la corona lleonesa durant l'any 1072.

Alfons fou empresonat a la ciutat de Burgos, d'on aconsegueix fugir gràcies a l'ajuda i protecció del reietó de la taifa de Toledo. L'assassinat de Sanç II a mans del noble Vellido Dolfos a la ciutat de Zamora li va permetre recuperar el tron de Lleó i reclamar com a propi el de Castella, en no tenir Sanç II descendents.

En aquests moments se situa la llegenda de la jura exculpatòria, que Alfons VI va realitzar davant Rodrigo Díaz de Vivar a l'església de Santa Gadea de Burgos, per la seva possible participació en la mort de Sanç II. Aquests fets van ser aprofitats pel germà menor Garcia per recuperar el tron de Galícia, però que tornà a perdre l'any següent, el 1073, sent deposat i empresonat de per vida al castell de Luna, on va morir 1090.

Expansió territorial modifica

A partir d'aquest moment Alfons VI es va dedicar a engrandir els seus territoris en detriment dels musulmans. El 1076, a la mort del rei Sanç IV de Navarra es va annexionar els territoris actuals del País Basc i adoptant l'any següent el títol d'Emperador.

Mitjançant el sistema de les paries va aconseguir que la major part dels regnes de taifes musulmans fossin els seus tributaris.

El 25 de maig de 1085 va conquerir Toledo aprofitant la reclamació del seu antic aliat contra un usurpador del tron. Amb aquesta conquesta el rei castellano-lleonès es va titular Emperador de les dues religions i els seus dominis es van estendre fins al riu Tajo, cosa que permeté l'amenaça constant de les taifes cordoveses, sevillanes i granadines. Va conquerir Balansiya el febrer de 1086 amb les tropes d'Álvar Fáñez,[1] que es quedà encarregat de la defensa perquè Yahya al-Qàdir hi pogués governar l'emirat de Balansiya.

Davant aquesta circumstància, els reis de les taifes van demanar ajuda als almoràvits, que van desembarcar a la península el 1086, obligant al rei a aixecar el Setge de Saraqusta.[1] A la batalla de Sagrajas (Badajoz), l'emir almoràvit Yusuf ibn Tashfin va aconseguir vèncer el rei Alfons VI.[2] Els musulmans van assetjar diverses vegades la ciutat de Toledo, però no van aconseguir conquerir-la.

Obra cultural modifica

En el terreny cultural Alfons VI va fomentar la seguretat del Camí de Santiago i va impulsar la introducció de la reforma del Cister als monestirs castellanolleonesos.

El monarca va substituir la litúrgia mossàrab o toledana per la romana.

Últims anys de regnat modifica

Els últims anys de regnat, Alfons VI va intentar impedir, sense èxit, que els almoràvits aconseguissin consolidar el seu poder al sud de la península. Els regnes taifes del sud, així com el de Dénia, van ser ocupats i van derrotar novament el rei castellà a la batalla de Salatrices, en la que va rebre una ferida de llança[3] en la tíbia esquerra de la qual mai va guarir, ferida que encara és perceptible en les restes del seu esquelet, i novament derrotat a la Batalla d'Uclés, on va morir el seu fill mascle Sancho Alfónsez.

Alfons VI va morir a Toledo el 29 de juny de 1109 sent enterrat al monestir de Sahagún (Lleó)

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons VI de Lleó
  1. 1,0 1,1 Coscollá, Vicente. La Valencia musulmana (en castellà). Carena Editors, 2003, p.35. ISBN 8487398758. 
  2. anònim. La conquista de Al-Andalus (en castellà). Editorial CSIC, 2002, p. 108. ISBN 8400080653. 
  3. (castellà) Elías Gago i Juan-Eloy Díaz-Jiménez, Autenticidad de los restos mortales de Alfonso VI y sus cuatro mujeres: Inés, Constanza, Zayda y Berta


Precedit per:
Sança I
amb Ferran I
Rei de Lleó
1065-1109
(a mans de Sanç II el 1072)
Succeït per:
Urraca I de Lleó
Precedit per:
Sanç II
 
Rei de Castella

1072-1109
Precedit per:
Garcia I
Rei de Galícia
1071 - 1072
Succeït per:
Garcia I
segona vegada