Obre el menú principal

Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).

Infotaula de personaRamon IV de Tolosa
Raymond IV of Toulouse.jpg
Nom original (fr) Raymond IV de Toulouse
Biografia
Naixement 1045 (Gregorià)
Tolosa de Llenguadoc
Mort 22 juny 1105 (59/60 anys)
Mont Pelegrí
Lloc d'enterrament Jerusalem
Activitat
Ocupació Militar
Altres
Títol Comte
Cònjuge Elvira Alfònsez
Mathilde de Hauteville Tradueix
Fills Alfons Jordà
Bertran de Sant Gèli
Pares Ponç II de TolosaAlmodis de la Marca
Germans Guillem IV de Tolosa, Hug VI de Lusignan, Berenguer Ramon II, Ramon Berenguer II i Sança de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Antecedents familiarsModifica

És fill del comte de Tolosa Ponç III i d'Almodis de la Marca, de qui rebé el comtat de Sant Gèli, que tenia com a esponsalici. Succeí a Tolosa i Albigès el seu germà Guillem, que li ven el comtat.

Segons la genealogia tradicional dels comtes de Tolosa, feta pels benedictins Devic i Vaissette en la Histoire générale de Languedoc, seria Ramon IV, però estudis crítics han establert que dos comtes de nom Ramon haurien estat omesos, per tant aleshores seria Ramon VI.[cal citació]

ExcomunióModifica

A final de la dècada dels 1070, va fer costat a l'arquebisbe d'Arlès Aicard contra el comte de Provença Bertran i el papa. El 1074, refusà respondre a la crida del papa Gregori VII per lluitar contra els normands del sud de la península Itàlica; el papa, el castigà per això excomunicant-lo el 1076 amb l'excusa que el seu matrimoni era consanguini, cosa que repetí el 1078. Aquestes excomunions foren desfetes el 1080, amb la mort de la primera esposa de Ramon.[1]

Es té constància que, l'any 1087, estava en el setge de Tolosa al costat del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona.[2]

El seu germà Guillem va morir el 1094 mentre estava de pelegrí a Jerusalem i, segons el testament de son pare, heretà els seus béns i els comtats de Tolosa, Albi, Agenais i Quercy. Poc després es casà amb Elvira de Castella, que li aportà un dot important. Amb totes aquestes adquisicions, crea el comtat de Tolosa i en endavant estableix relacions cordials amb l'Església.[3]

CroadesModifica

Va ser dels primers a prendre la creu i acudir a la crida que va fer el papa Urbà II en el concili de Clermont. El 1096, participà en la primera croada, després de deixar els seus estats al seu fill Bertran I. Sembla que era un dels més rics, ja que amb els seus diners contractà importants guerrers com: Godofreu de Bouillon, per 10.000 sous d'or, Robert II de Normandia també per 10.000, Robert I de Flandes per 6.000. i Tancred d'Hauteville per 5.000.[4] En fou una de les figures més destacades i d'intenció més noble; manà un dels quatre exèrcits, el que guanyà Constantinoble per via terrestre. Hi participà com a cap militar al costat del legat, cap espiritual i teòricament polític Ademar de Monteil.

Ramon de Sant Gèli es distingeix des del començament negant des de Constantinoble a prestar homenatge a l'emperador bizantí Aleix I. Participà en el setge d'Antioquia, fins a la presa de Jerusalem.[5] En la batalla d'Ascaló hi perdé un ull. Disgustat amb els caps de la croada, residí més d'un any a Constantinoble (1100). Refusà la corona del Regne de Jerusalem, que li fou oferida, argumentant que no volia governar la ciutat en què Jesús havia patit. Deia que s'estremia de pensar d'anomenar-se Rei de Jerusalem.

Tot seguit es proposà guanyar-se un feu en Terra Santa i decidí conquerir l'emirat àrab de Trípoli. Després de lluitar durant la croada del 1101 en una batalla a Mersivan (Anatòlia), i ser derrotat contra els turcs,[6] s'embarcà vers Síria, però fou fet presoner per Tancred d'Hauteville, que era llavors el regent del Principat d'Antioquia (durant la captivitat de Bohemond), el qual l'alliberà sota promesa de no efectuar conquestes en el territori entre Antioquia i Acre. Un cop obtinguda la llibertat, oblidà la seva promesa i el 21 d'abril del 1102 conquerí Tortosa. El 1103, feu construir una fortalesa, que anomenà Mont Pelegrí, alhora mantingué en setge la ciutat de Trípoli. El 28 d'abril conquerí la fortalesa de Gibelet. Morí el 1105 durant el setge al castell de Mont Pelegrí, que ell mateix havia fet construir, a prop de Trípoli.[7] En el seu testament deixà el Comtat de Trípoli al seu fill primogènit, Bertran, i les possessions franceses a seu fill Alfons Jordà.

Raymond d'Aguiliers, un capellà de l'exèrcit de Ramon, va escriure segons el seu punt de vista la història de la primera croada.

Núpcies i descendentsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon IV de Tolosa  
  1. Déjean, 1979, p. 31-32.
  2. Buesa Conde, 1978, p. 68.
  3. Déjean, 1979, p. 28.
  4. Crouzet-Pavan, 2013, p. 111.
  5. France, 1997, p. 129-131.
  6. Falk, 2010, p. 107.
  7. Déjean, 1979, p. 78.

BibliografiaModifica