Ponç II[1] o Ponç Guillem de Tolosa († 1060), fou comte de Tolosa, d'Albi, de Sant Gèli, del Carcí de 1037 a 1060, d'Alvèrnia i de Velai (en litigi), i també marquès de Provença. Era fill de Guillem III Tallaferro, comte de Tolosa de Llenguadoc, i d'Emma, comtessa de Provença.

Plantilla:Infotaula personaPonç II de Tolosa

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(oc) Ponç de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement997 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1060 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTolosa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Tolosa (1037–1060) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlmodis de la Marca
Mayor Sánchez de Navarra Modifica el valor a Wikidata
FillsAlmodis de Tolosa
 () Ponç II de TolosaAlmodis de la Marca
Ramon IV de Tolosa
 () Ponç II de TolosaAlmodis de la Marca
Guillem IV de Tolosa
 () Ponç II de TolosaAlmodis de la Marca Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem III de Tolosa Modifica el valor a Wikidata  i Emma de Provença Modifica el valor a Wikidata
GermansBertran I de Provença Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va succeir al seu pare el 1037, i hereta la totalitat dels seus béns. Va utilitzar el títol de marquès de Provença per delegació de la seva mare però aquest territori fou per al seu germanastre Bertran I de Provença que va heretar els drets de manera efectiva només quan la seva mare Emma de Provença va morir el 1063. La seva primera esposa, Major o Munia I comtessa de Castella i Ribagorça, es diu que li aporta béns i drets sobre l'Albigès i el Nimès. El 1038 va compartir el bisbat d'Albi amb Bernat Ató Trencavell. La seva política d'adquisició és a l'origen de la potència de la casa de Tolosa que va tenir el seu moment algid amb el regnat del seu fill segon Ramon de Sant Gèli.[2]

Apareix després en una carta de donació de 1040 a favor de Cluny, i encara després en una carta de Moissac de 1047 on se'l qualifica de comte palatí. Va morir el 1060[3] a Tolosa de Llenguadoc i fou inhumat a la Basílica de Sant Serni de Tolosa. El seu testament llegava totes les seves possessions al seu fill gran Guillem, precisant que si arribés a morir sense fills, el tot passaria al seu segon fill Ramon.

Matrimonis i fills

modifica

Es va casar en primeres noces (abans de pujar al poder el 1037) amb una Major († 1044) de la qual no se sap gran cosa. El 1037 el comte va fer una donació a Major. Per associació onomàstica s'ha suposat[4] que podria ser Major de Navarra fill de Sanç III de Navarra que hauria estat una nena quan es va casar el 1022 (moment en què el comte de Tolosa tenia uns 25 anys).[5] Armand de Fluvià es decanta per Major de Castella, filla del comte Garcia I de Castella i d'Ava de Ribagorça que es va casar amb Ramon IV de Pallars Jussà (aquest matrimoni fou anul·lat per parentiu dels dos contraents); encara que tradicionalment s'ha suposat que li va aportar drets sobre l'Albigès i el Nimès això és incert.[6] D'aquest matrimoni va néixer:

  • Ponça. Armand de Fluvià la fa filla del segon matrimoni, i diu que estava casada amb Adalbert III de la Marca, comte de la Marca. No s'indica la data de la mort. A la Fundació per la Genealogia Medieval es converteix en Pons el Jove († 1063 sense fills mascles) que en realitat fou el quart fill del segon matrimoni. L'existència d'aquest fill d'un primer matrimoni i sobretot la seva data de defunció (dos anys després de la mort del seu pare) plantejaria greus problemes, perquè no es comprèn per què el seu pare no l'esmenta al seu testament, que tanmateix veu a llarg termini, ja que prepara la successió del segon fill del seu segon matrimoni. Cap document contemporani conegut menciona a Pons el Jove, del qual l'existència resulta dels Europäische Stammtafeln.[7] però no és mencionat per Afanyat i Dizel.[8]

Vidu, es va casar de nou (vers 1040) amb Almodis de la Marca († 1071), abans esposa d'Hug VI de Lusignan, senyor de Lusignan, (el matrimoni amb el qual fou anul·lat per raó de consanguinitat), i filla de Bernat I de la Marca, comte de la Marca, i d'Amelia. D'aquest matrimoni van néixer:

Almodis de la Marca, l'esposa de Ponç II, fou segrestada el 1053 per Ramon Berenguer I comte de Barcelona; fou repudiada per Ponç II i el comte de Barcelona s'hi va casar. Fou assassinada a Barcelona el 1071.

Després Ponç es va casar per tercer cop amb Sança d'Aragó, filla del rei Ramir d'Aragó, de la que no va tenir fills[11] i va morir el 1097.

Notes i referències

modifica
  1. A vegades Ponç III, deixant el Ponç II per un suposat fill de Ramon III Ponç I, o més probablement de Ramon (V) de Tolosa que hauria estat comte d'Albi de vers el 975/978 al 987 juntament amb un germà de nom Ramon, mort el 972, tal com esmenta Armand de Fluvia a la seva genealogia dels comtes de Tolosa a la GEC, vol. 22, pàgs 402-403
  2. Déjean, 1979, pàgs. 23 i 24.
  3. algunes fonts donen el 1063
  4. Fray Justo Perez de Urbel, El condado de Castilla 3 vols. (Madrid), Vol. III, pàg. 157, 1969-1970
  5. aquesta hipòtesi es considera improbable per la manca de notícies sobre un enllaç amb la filla d'un rei, cosa que no solia passar desapercebuda
  6. no s'indiquen les fonts i per tant no es pot confirmar ni negar
  7. D. Schwennicke, Europäische Stammtafeln, Marbourg, 1984-2002, volum III, pàg. 768
  8. . J-R. Magné & J-R. Dizel, Les Comtes de Toulouse, París, 1992
  9. Algunes fonts l'identifiquen amb l'abat de Sant Gèli i després de Cluny, sense cap fonament ja que els abats dels dos llocs estan identificats. Un bisbe Hug d'Albi, de la casa de Tolosa, va morir el 1006 i per tant no podria ser tampoc; Armand de Fluvià li dona el títol de comte de Dia i el considera mort el 1080.
  10. Brian Golding, « Robert, count of Mortain (d. 1095) », Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004.
  11. Crònica de San Joan de la Peña

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica
  • (anglès) Foundation for Medieval Genealogy : Pons Guillaume comte de Toulouse.
  • (francès) Jean-Luc Déjean, Les comtes de Toulouse (1050-1250)