Obre el menú principal

Almodis

comtessa consort de Barcelona
(S'ha redirigit des de: Almodis de la Marca)
Aquest article tracta sobre la comtessa consort de Barcelona. Si cerqueu la seva neboda, comtessa de la Marca casada amb Roger el Poiteví, vegeu «Almodis (filla d'Adelbert II)».

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).[1][2]

Infotaula de personaAlmodis
Almodis de la Marche.jpg
Nom original (oc) Almodis de la Marcha
Biografia
Naixement c. 1020 (Gregorià)
França
Mort 16 octubre 1071 (Gregorià) (50/51 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Catedral de Barcelona
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte
Cònjuge Hug V de Lusignan
Ponç II de Tolosa
Ramon Berenguer I
Fills Hug VI de Lusignan
Guillem IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa
Ramon Berenguer II
Berenguer Ramon II
Sança de Barcelona
Pare Bernat I de la Marca
Germans Odó de la Marca, Aldebert II de la Marca, Llúcia de la Marca i Rangarda de Tolosa
Modifica les dades a Wikidata

FamíliaModifica

Filla del comte occità Bernat I de la Marca i d'Amèlia de Rasès.[2] Fou germana de Llúcia de la Marca que es casà amb el comte Artau I de Pallars Sobirà i de Rangarda de la Marca, muller del vescomte de Carcassona i Beziers.[3]

Vers el 1038 es casà amb Hug V de Lusignan, amb qui va tenir un fill, el futur Hug VI de Lusignan.[3] Posteriorment va ser repudiada per motius de consanguinitat.

Entre el 1040 i el 1045 es casà amb Ponç III de Tolosa del qual obtingué el divorci el 1052. D'aquest matrimoni tingué:

Quan estava casada amb Ponç III, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i ella es van fugar, convertint-se en la seva tercera muller l'any 1052. D'aquest matrimoni en nasqueren:

Casament amb Ramon BerenguerModifica

 
Ramon Berenguer I i la seva muller, Almodis de la Marca, comptant 2.000 unces de monedes d'or com a pagament a Ramon de Cerdanya i Adelaida, comte i comtessa de Cerdanya, a canvi dels seus drets sobre Carcassona el 1067.[5]

El 1052 es casà amb el comte Ramon Berenguer I (1022-1076) en terceres núpcies. Fou un enamorament apassionat. Tots dos van abandonar els seus cònjuges respectius abans de contraure nou matrimoni, que fou així un casament per decisió pròpia i no imposat: per amor.[6]

Segons la crònica d'al-Bakri, el comte Ramon Berenguer anava de camí a Terra Santa i es va aturar a descansar a casa del comte de Tolosa, segon marit d'Almodis. Allí la va conèixer i se'n va enamorar. En tornar del seu viatge, al passar per Narbona, va planejar amb ella la fugida cap a Barcelona on es casarien. Arribats a la ciutat comtal, el comte va repudiar la seva esposa al·legant motius de consanguinitat i Almodis feia el mateix amb el seu marit. En general, aquesta unió va ser ben acollida per nobles i clergues però Blanca, l'ex-esposa de Ramon Berenguer, va presentar una queixa al Papa Víctor II per abandó, petició que va ser acceptada i va suposar l'excomunió de Ramon Berenguer l'any 1056.[3]

Els UsatgesModifica

Fou una dona sàvia que al llarg de la seva vida va manifestar interès i s'apassionà pel dret. Fou així que col·laborà de manera activa en la primera redacció dels Usatges de Barcelona, iniciats l'any 1068 juntament amb el seu marit Ramon Berenguer I, que foren la nova llei que va fonamentar l'estat feudal català. Era un nou codi jurídic que reemplaçava el vells textos sobre lleis dels romans i gots per donar respostes als nous temps que venien, on hi havia una situació de força violència i on cada cop estaven més marcades les diferències entre les classes nobles i el poble.[3] El text deixa ben clara la participació activa de la comtessa Almodis:[6]

« Aquests són los Usatges de las costumas de cort que.l senior En Ramon Berenguer vell, comte de Barcelona, e Adalmús sa Muller, constituïren tots temps tenir en lur terra, per acort e per jurar ajustament dels magnats de lur terra.[6] »

Almodis va presidir judicis, com la seva antecessora la comtessa Ermessenda, i els jutges li prestaven jurament de fidelitat. Desenvolupà una activa pràctica política tant pacifista com diplomàtica i va governar conjuntament amb el seu marit un estat feudal. Una activitat que no va impedir que fos assassinada pel seu fillastre Pere Ramon, el qual veia perillar la seva herència en mans dels fills d'Almodis.[6]

Vida políticaModifica

 
Sepulcre de Almodis de la Marca, a la Catedral de Barcelona

Bernat I de Claramunt fou enviat per la comtessa a la cort d'Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, emir de Dàniya, vers el 1045.[7]

L'àvia de Ramon Berenguer, la comtessa Ermessenda, es va oposar al matrimoni del seu nét amb Almodís i en va obtenir l'excomunió. Llavors es va desencadenar una veritable guerra civil que no es va acabar fins al 1057.[2]

El mateix any en què van ser excomunicats el comte va regalar com a dot a Almodis part dels bens que havien estat de la seva àvia als quals havia renunciat, com el tribut de Lleida, el comtat de Girona, castells com el de Cervera o el de Camarasa, etc. Tots aquests problemes es van acabar en rebre la nul·litat matrimonial anterior l'any 1058 en què els comtes Ramon Berenguer i Almodis van presidir la consagració de la renovada catedral de Barcelona.[3]

Aquesta aliança matrimonial aportava drets sobre el Llenguadoc que refermaven les relacions entre la casa de Barcelona amb les terres de més enllà dels Pirineus. Almodis, que quan es casà per tercer cop ja era una dona madura i amb experiència i d'una notable formació cultural, com demostra el fet que Guislabert, bisbe de Barcelona,li encarregués en testament que fes refer les cobertes d'un llibre, el Forum Iudicum, que ell llegava a Almodis.[3]

Políticament va participar en el govern pel seu marit ajudant-lo a establir unes bones relacions amb diferents reis de taifes, especialment amb el de Tortosa, Balears i Dènia, mantenint contactes amb diferents nobles de Llenguadoc i arribant a guiar-lo en la compra dels drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès[8] a Adelaida i Ermengarda de Carcassona. De fet, Almodis apareix representada dues vegades al Liber feudorum maior, una de les imatges representa a ella i al seu marit Ramon Berenguer I rodejats de savis i dialogant i l'altre representació és la de la compra de Carcassona a Adelaida i Ermengarda.[3]

Fou assassinada pel seu fillastre Pere Ramon,[2] que la va matar el 16 de novembre de 1071 per motius successoris. L'herència d'Almodis va passar indivisa als seus fills bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.[2]

ReferènciesModifica

  1. Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p.25-30. ISBN 978-84-7246-085-0. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 31
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Sanmartí Roset, Montserrat. Catalanes del IX al XIX (en català). Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 182-185. ISBN 9788497663830. 
  4. Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p.327. ISBN 8478263004. 
  5. Charles Julian Bishko (1968–9), "Fernando I and the Origins of the Leonese-Castilian Alliance with Cluny," Studies in Medieval Spanish Frontier History (Variorum Reprints), 40.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Dones en el dret medieval: Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 22 agost 2013]. 
  7. Busquets i Molas, Esteve. Història de Capellades. Ed. promoguda per un Grup de Capelladins sota el Patronatge de l'Ajuntament, 1972. 
  8. Rotger, Agnès «La gran dama del tron català». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.16-21. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almodis