Víctor II

papa de l'església catòlica

Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.[1]

Infotaula de personaVíctor II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Baviera Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1057 Modifica el valor a Wikidata
Arezzo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malària Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMausoleu de Teodoric Modifica el valor a Wikidata
153è Papa
19 abril 1055 – 28 juliol 1057 (Gregorià)
← Lleó IXEsteve IX →
Bisbe diocesà
1042 –
← GezemannGundekar II →
Bisbe

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8200564 Modifica el valor a Wikidata

Fill d'un baró de Suàbia, el comte Hartwing de Calw, i parent de l'emperador Enric III, va ser nomenat bisbe d'Eichstätt el 1042, als 24 anys, gràcies a la influència del seu oncle, el bisbe Gerard de Ratisbona. Des de la seva posició va recolzar les polítiques i interessos de l'emperador Enric, del qual va esdevenir un dels principals assessors. Enric III li va obsequiar el ducat de Spoleto i la marca de Fermo.[1]

El setembre de 1054, a Magúncia, va ser nomenat papa per Enric III i una delegació romana encapçalada per Hildebrant (futur papa Gregori VII). Va ser consagrat a la catedral de Sant Pere, i el seu pontificat s'emmarca en la reforma gregoriana.

Va ser més aviat un papa polític que reformador de l'Església. Tot i això, va afavorir la reforma benedictina de Joan Gualbert a Vallombrosa.[2] Poc després, en un enèsim conflicte amb el seu net, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, Ermessenda de Carcassona va aconseguir que Víctor II, excomuniqués Ramon i la seva tercera dona, Almodis de la Marca, que ja tenia fills de dos matrimonis precedents.[3][4]

Al juny de 1055, Víctor II es trobà amb l'emperador a Florència, on va celebrar un concili que va reforçar la condemna de Lleó IX del matrimoni dels sacerdots, la simonia i la pèrdua dels béns de l'Església. Va excomuniar l'arquebisbe de Narbona per raó de simonia.[5]

El 1056 va viatjar cap a Alemanya per sol·licitar la protecció imperial davant dels normands. Durant laquest viatge Enric III va morir, deixant en el tron el seu fill de sis anys Enric IV i com a regent la seva vídua l'emperadriu Agnès de Poitou.

Victor II va morir poc després a Arezzo, el 28 de juny de 1057, a causa de la malària. Fou enterrat a la ciutat de Ravenna.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Vittóre II papa» (en italià). Enciclopedia Treccani. Treccani. [Consulta: 20 juliol 2023].
  2. «Víctor II». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdiaa. [Consulta: 20 juliol 2023].
  3. Comas Via, Mireia. «Ermessenda, de Carcassona». Diccionari Biogràfic de Dones. Xarxa Vives d'universitats, 28-092010. [Consulta: 20 juliol 2023].
  4. Ruiz-Domènec, José Enrique. Quan els vescomtes de Barcelona eren Història, crònica i documents d'una família catalana dels segles x, xi i xii. Lleida: Pagès, 2006, p. 119-121 (Textos i Documents, 39). ISBN 84-9779-475-3. 
  5. Marquès Planagumà, Josep Maria «La reforma gregoriana a Girona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2014, pàg. 594. ISSN: 2339-9937.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Víctor II