Arezzo

un municipi Italià

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria. Està situada a 296 m sobre el nivell del mar i el seu terme té una superfície de 386 km2. La ciutat té al tomb dels cent mil habitants (2005) i una densitat de 390 habitants per km2. Els seus habitants es diuen aretins.

Infotaula de geografia políticaArezzo
Piazza Grande, Arezzo.JPG
piazza Grande (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Arezzo (province of Arezzo, region Tuscany, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 43° 27′ 47″ N, 11° 52′ 41″ E / 43.4631°N,11.8781°E / 43.4631; 11.8781Coord.: 43° 27′ 47″ N, 11° 52′ 41″ E / 43.4631°N,11.8781°E / 43.4631; 11.8781
EstatItàlia
RegióToscana
Provínciaprovíncia d'Arezzo Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total99.419 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat258,43 hab./km²
Idioma oficialitalià Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície384,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perArno Modifica el valor a Wikidata
Altitud296 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorArretium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PatrociniDonat d'Arezzo Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal52100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0575 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT051002 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaA390 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.arezzo.it Modifica el valor a Wikidata

Enclavada a la part alta de la vall de l'Arnus (Arno) a uns 7 km del riu. Antigament la Via Càssia, que passava per Florència i Lucca, l'unia amb Roma, i el seu territori incloïa la vall alta de l'Arno, una part de la vall del Tiber, i la vall del Clanis, segons l'Itinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.

Història antigaModifica

Arretium va ser fundada pels umbres, després s'hi van establir els etruscs i era una lucumònia, és a dir, una residència reial i una de les dotze ciutats de la confederació etrusca, segurament la més important de les dotze. A 30 km es trobava Tifernum Tibierinum. Estrabó la situa al peu dels Apenins, i diu que era la ciutat més interior d'Etrúria, a 1.200 estadis de Roma, una distància més llarga que la que hi ha en realitat. En temps del rei Tarquini Prisc de Roma, les ciutats etrusques d'Arretium, Clusium, Volaterrae, Rusellae, i Vetulonia, es van unir als llatins i als sabins contra Roma, segons diu Dionís d'Halicarnàs, però després la ciutat desapareix de la història durant dos segles.

L'any 309 aC onze de les dotze ciutats etrusques es van aliar contra Roma, i la que va quedar fora de l'aliança era Arretium. Sembla que es va veure obligada a tornar a la federació però l'any següent, el 308 aC apareix signant una pau de 30 anys amb Roma, segons Titus Livi. El 294 aC van entrar un altre cop a l'aliança etrusca contra Roma però van haver de demanar la pau i signar una treva per 40 anys a canvi d'una gran quantitat de diners. Titus Livi diu que en aquella època era la ciutat més important dels etruscs (capita Etruriae populorum), però sembla que hi van haver algunes discòrdies civils que al menys en una ocasió van acabar en una guerra oberta. No se sap quan van passar a ser súbdits o dependents de Roma, però devia ser per un acord pacífic, ja que no es coneix cap derrota de la ciutat als annals romans.

L'any 238 aC els gals sènons la van assetjar i un exèrcit romà que els anava a ajudar va ser derrotat a la rodalia, però la ciutat va resistir als gals. A la Segona Guerra Púnica era una base militar dels romans, i al final de la guerra hi va haver sospites sobre la fidelitat de la ciutat, però el cònsol Marc Claudi Marcel va prevenir qualsevol intent de revolta. El 205 aC la ciutat va donar armament i equip a Publi Corneli Escipió Africà Major per la seva campanya a l'Àfrica. L'any 198 aC es va construir la via fins a Bonònia sobre una precària via ja existent.

A la guerra social la ciutat es va decantar per Caius Marius i Sul·la en va prendre represàlies. Va treure als seus habitants el dret de ciutadania romana i els hi va confiscar les terres, però no els va deportar. Més tard molts habitants es van sumar a la conjuració de Catilina, segons diu Ciceró.

Juli Cèsar, després de creuar el Rubicó va anar a ocupar Arretium. En temps d'August s'hi va establir una colònia que segons Plini el Vell s'anomenava Arretium Julium. En aquest temps, diu Plini, els ciutadans es dividien en tres grups, els Aretini Veteres, possiblement els descendents dels primers pobladors etruscs, els Aretini Fidentes, potser colons del temps de Sul·la, i els Aretini Julienses, els que van colonitzar-la en temps d'August. De fet no es creu que fossin tres poblacions diferents, sinó una de sola, encara que l'antiga ciutat etrusca potser estava situada a uns dos km. de la colònia fundada per August. Les úniques ruïnes visibles a la ciutat moderna són algunes petites porcions d'un amfiteatre, decididament de data romana.

La seva decadència va venir principalment per la crisi de la indústria dels objectes de terrissa, que era l'activitat principal de la ciutat, i per les noves vies de comunicació que van afavorir a Florència. Al segle iii ja era seu d'un bisbe i s'esmenten els primers màrtirs: sant Lorentinus, sant Pergentinus i sant Donat, que va ser el segon bisbe de la ciutat, assassinat el 7 d'agost de l'any 304.

Es van trobar a Arretium una quimera de bronze, la Quimera d'Arezzo i unes estàtues de Minerva i Aratore, també de bronze, exemples d'art etrusc. També s'ha trobat molta ceràmica, una forma peculiar de ceràmica vermella d'aspecte brillant amb ornaments en relleu, molt diferent dels gerros pintats freqüents al sud d'Etrúria. Les inscripcions romanes inscrites confirmen l'afirmació de Plini, que parla d'Arretium com un lloc encara famós al seu temps per la seva ceràmica. Tant Vitruvi com Plini el Vell mencionen les muralles d'Arretium, pel que sembla, les de l'antiga ciutat etrusca, i diuen que estaven construïdes amb maó, i eren notables per l'excel·lència de la seva construcció. No se'n conserven restes.

Es creu que Mecenàs havia nascut a Arretium. No hi ha cap prova d'això, però se sap que la família dels Cilnii a la qual pertanyia, va ser la més poderosa de la noblesa d'aquesta ciutat, segons Titus Livi. Tot el territori era molt fèrtil, i produïa blat de la millor qualitat i tenia vinyes molt estimades.[1]

Envaïda per gots, llombards i francs, va patir poc d'aquestes invasions i encara en va rebre privilegis. Els bisbes van obtenir la senyoria de la ciutat. L'any 1098 es van instituir els consols. Al segle xii Arezzo tenia uns vint mil habitants i es dividia en quatre barris (Porta Crucifera, Porta de Sant Andrea, Porta del Forum i Porta del Borgo) i cap a l'any 1200 van sorgir les associacions i fraternitats i es van construir edificis notables con la catedral, l'església de la Pieve de Santa Maria, Sant Domenico, Sant Francesc, el palau del consell i alguns altres. Al mateix temps van iniciar-se les lluites contra les veïnes Siena i Florència, que el 1288 es van aliar i van assetjar Arezzo sense èxit. Però l'any següent els florentins aliats als güelfs toscans van derrotar les forces de la ciutat a la batalla de Campaldino on va morir el bisbe Guglielmino Ubertini. El poder va passar a la família Tarlati, destacant Guido Tarlati, bisbe el 1312, que es va aliar a Forlì governada pels Ordelaffi. El bisbe Guido Tarlati va morir i les lluites civils van debilitar la ciutat i finalment Florència la va poder comprar per quaranta mil florins el 1384 a la companyia di Ventura d'Enguerrand de Coucy.

La ciutat no es va resignar fàcilment a aquest domini, que va continuar després amb els ducs de Toscana. Al segle xvi la ciutat es va tornar a empobrir després d'un període de recuperació dificultat per l'existència de grans latifundis. També es va produir algun terratrèmol. Després del domini francès a l'època napoleònica el 1815 va ser restaurada la dinastia Habsburg-Lorena, fins que l'any 1860 tota la Toscana va passar a Itàlia.[2]

Personatges il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Arretium». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 17 juny 2022].
  2. Paolini, M. G. «Arezzo». Enciclopedia dell'Arte medievale. Treccani. [Consulta: 17 juny 2022].