Cortona

un municipi Italià

Cortona és una ciutat d'Itàlia a la província d'Arezzo, regió de la Toscana, amb prop de trenta mil habitants.

Infotaula de geografia políticaCortona
Cortona-vista01.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Cortona (province of Arezzo, region Tuscany, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 43° 16′ 32″ N, 11° 59′ 17″ E / 43.2756°N,11.9881°E / 43.2756; 11.9881
EstatItàlia
RegióToscana
Provínciaprovíncia d'Arezzo Modifica el valor a Wikidata

CapitalCortona Modifica el valor a Wikidata
Població
Total22.057 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat64,31 hab/km²
Geografia
Superfície342,97 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud494 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal52044 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0575 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT051017 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaD077 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.cortona.ar.it Modifica el valor a Wikidata

Fou una de les més antigues i poderoses ciutat d'Etrúria. Era a uns 15 km del Llac Trasimè. Els grecs l'esmenten com a Coritos però sembla que fou només una tradició i que el nom nadiu era Cortona o un nom molt similar.

Cortona fou la ciutat dominant que va estendre la seva influència cap a la resta de les ciutats etrusques. Fou una de les ciutats confederades dels estrucs i el 310 aC va obtenir de Roma una pau per trenta anys que no es va respectar. Però no torna a ser esmentada i no se sap quan fou ocupada per Roma.

A la Segona Guerra Púnica Anníbal va devastar el seu territori però no la ciutat.

Al segle i aC la ciutat va rebre –segons Dionís– una colònia romana que no va tenir continuïtat i després només és esmentada com a municipi però no com a colònia.

Va subsistir durant l'Imperi.

A l'edat mitjana fou seu d'un bisbat i al segle xix tenia uns cinc mil habitants.

Es conserva una part de les antigues muralles. Altres edificis són el Palazzo Casali que allotja el museu de l'acadèmia etrusc, la pinacoteca, la catedral romànica (reconstruïda als segles XV-XVI), les esglésies de San Domenico del segle XIV i San Francesco del XIII, i, a la rodalia, el santuari gòtic de Santa Margherita.

Fills il·lustresModifica