Gino Severini
pintor italià
Gino Severini (Cortona, 7 d'abril de 1883 – París, 26 de febrer de 1966) fou un pintor italià i un dels líders del futurisme.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 abril 1883 Cortona (Regne d'Itàlia) |
| Mort | 26 febrer 1966 (82 anys) París (França) |
| Nacionalitat | Itàlia |
| Grup ètnic | Italians |
| Formació professional | Institut de Belles Arts de Roma |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma París |
| Ocupació | joier (1961–1963), artista gràfic, vitraller, dissenyador, dibuixant projectista, pintor, escenògraf, mosaïcista, escultor, il·lustrador, artista |
| Activitat | 1899 - 1966 |
| Membre de | |
| Art | Pintura, mosaic, fresc |
| Gènere | Art de gènere, figureta, paisatge, retrat, art sacre i natura morta |
| Moviment | Divisionisme, futurisme, cubisme, retorn a l'ordre, neoclassicisme, novecento italià |
| Influències | |
| Representat per | Artists Rights Society i Didier Ltd |
| Participà en | |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
| Scultura Aurea | |
| De Calder à Koons, Bijoux d'Artistes, La Collection Idéale de Diane Venet |
|
| Obra | |
Obres destacables Pan Pan Dance, Geroglifico dinamico del bal tabarin , Lancieri italiani al galoppo, Maternità, Conségna delle Chieve | |
| Família | |
| Cònjuge | Jeanne Fort (1913–) |
| Fills | Gina Severini, Romana Severini |
| Premis | |
Premio Nazionale di Pittura of the Accademia di San Luca, Roma Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana | |
Signatura  | |
 
| |
Va unir les formes dinamiques del futurisme amb les formes constructives del cubisme.
Giacomo Balla el va introduir en la pintura divisionista, tendència que va continuar en la seva estada a París el 1906. Allà va conèixer els principals pintors cubistes: Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris, adscrivint-se temporalment en aquest moviment, i, fins i tot, teoritzant sobre ell al llibre Del cubisme al classicisme. El 1910 va firmar el manifest futurista. El 1912 va organitzar la primera Mostra dels futuristes.
Entre 1924 i 1934, fruit d'una crisi religiosa, es va dedicar a pintar obres sacres per a esglésies.[1]
Referències
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gino Severini
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.238. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].