26 de febrer
data
| << | Febrer 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | |
| Tots els dies | ||||||
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 308 dies per a finalitzar l'any i 309 en els anys de traspàs.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1826 - Vic, província de Barcelona: Santa Joaquima de Vedruna funda la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat.
- Resta del món
- 364 - Nicea, Imperi Romà: Valentinià I és proclamat emperador.
- 1154 - Palerm, Regne de Sicília: Guillem I de Sicília puja al tron després de la mort del seu pare Roger II de Sicília.
- 1443 - Nàpols, península itàlica: El rei Alfons el Magnànim conquereix el Regne de Nàpols.
- 1832 - París: Fréderic Chopin fa el seu primer concert a la Salle Pleyel.[1]
- 1993 - Nova York, EUA: uns terroristes islamistes fan esclatar un camió ple d'explosius a la torre nord del World Trade Center que fa 6 morts i un miler de ferits.
- 2005 - Tel Aviv, Israel: un atemptat, reivindicat pel Gihad Islàmic, contra una discoteca hi fa quatre morts i una cinquantena de ferits.
- 2015 - Espanya: vaga educativa espanyola
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1787 - Estagell, Rosselló: François Aragó, científic català (m. 1853).
- 1798 - Vinyols i els Arcs, Baix Camp: Josep Fontserè i Domènech, fuster i arquitecte català (m. 1870).
- 1868 - Barcelona: Aureli Capmany i Farrés, folklorista català (m. 1954).
- 1924 - Barcelona: Jordi Alumà i Masvidal, pintor català.
- 1942 - Barcelona: Guillermina Motta cantautora catalana.[2]
- 1948 - València (l'Horta): Rodolf Sirera Turó, traductor, guionista i dramaturg valencià.
- 1961 - Vilanova i la Geltrú: Aurora Morata i Salvador, gimnasta catalana dels anys 70.
- 1967 - Granollers: Ada Parellada, cuinera catalana coneguda per dirigir el restaurant barceloní Semproniana.[3]
- 1976 - Ciutadella: Ruth Mateu Vinent, llicenciada en dret i política balear.
- Resta del món
- 1517 - Saragossa (Corona d'Aragó): Antoni Agustí i Albanell, eclesiàstic i humanista aragonès (m. 1586).
- 1740 - Saluzzo, Piemont, avui Itàlia): Giambattista Bodoni, gravador, impressor, editor i tipògraf italià (m. 1813).
- 1802 - Besançon (el Franc Comtat, França: Victor Hugo, escriptor en francès (m. 1885).
- 1849 - Obolon, Gubèrnia de Poltava, Imperi Rus: Leonid Pozen escultor, itinerant i polític rus (m. 1921).
- 1862 - Estocolmː Fanny Brate, pintora sueca (m. 1940).[4]
- 1868 - Brasópolis, Imperi del Brasil: Venceslau Brás Pereira Gomes, president brasiler (m. 1966).
- 1868 - José de la Riva-Agüero y Osma, president de Perú (m. 1944).[5]
- 1879 - Brighton (Anglaterra): Frank Bridge, director d'orquestra i compositor anglès (m. 1941).[1]
- 1895 - Weißenhorn, Baviera: Claire Bauroff, ballarina, coreògrafa, professora de ballet, actriu, model i escriptora alemanya (m. 1984).[6]
- 1903 - Imperia, Ligúria, Itàlia: Giulio Natta, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1963 (m. 1979).
- 1906 - Madrid: José Orjas, actor espanyol (m. 1983).[7]
- 1928
- Kefar Malal, Mandat britànic de Palestina: Ariel Sharon, primer ministre d'Israel (m. 2014).
- Nova Orleans, EUA: Fats Domino, cantant americà (m. 2017).
- 1932 - Kingsland, Arkansas: Johnny Cash, cantant i compositor estatunidenc de música country (m. 2003).
- 1937 - Madrid, Espanya : Eduardo Arroyo Rodríguez, pintor espanyol d'estil figuratiu (m. 2018).
- 1945 - Madrid: Tina Sainz, actriu espanyola.[8]
- 1946 - Damanhur, Egipte: Ahmed Hassan Zewail, químic nord-americà d'origen egipci, Premi Nobel de Química de l'any 1999 (m. 2016).
- 1949 - Cambridge, Regne Unit: Emma Kirkby, soprano anglesa, reconeguda com a especialista en música del Renaixement i barroca.
- 1950 - Hamilton, Nova Zelanda: Helen Clark, primera ministra de Nova Zelanda.
- 1956 - Saint-Pierre (Illa de la Reunió): Michel Houellebecq, escriptor i director de cinema francès.[9]
- 1958 - Charlotte, Carolina del Nord, EUA: Susan Jane Helms, astronauta de la NASA.
- 1959 - Kozani: Anna Diamandopulu, enginyera i política grega.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1889 - Olesa de Montserrat, Baix Llobregat: Paula Montal, religiosa catalana, fundadora de les Escolàpies (n. 1799).[10]
- 1933 - Barcelona: Antoni Nicolau i Parera, compositor i director d'orquestra (n. 1858).
- 1918 - Palma, Mallorca: Miquel Cabotà, militant socialista mallorquí (n. 1892?).
- 1971 - Barcelona: Enric Martí i Carreto, empresari del tèxtil, directiu i president 1952-1953 del Futbol Club Barcelona (n. ca. 1893).
- 1974 - Barcelona: Ignasi Agustí i Peypoch, novel·lista, periodista i poeta català (n. 1913).
- 1989 - Barcelona: Antonio Jácome Pumar, fundador dels Germans Missioners dels Malalts Pobres (n. 1908)
- Resta del món
- 1876 - Stradella, Itàlia: Luigi Luzzi, compositor italià (n. 1824).
- 1906 - Madrid: Manuel Fernández Caballero, compositor de sarsueles espanyol (n. 1835).
- 1928 - Madrid: Juan Vázquez de Mella, polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol (n. 1861).
- 1931 - Göttingen (Alemanya): Otto Wallach, químic alemany, Premi Nobel de Química 1910 (n. 1847).
- 1948 - Brescia, Itàlia: Virginia Guerrini, mezzosoprano italiana (n. 1871).[11]
- 1982 - Madrid: Paco Martínez Soria, actor espanyol (n. 1902).[12]
- 1985 - New Haven, Connecticut (EUA): Tjalling Koopmans, economista estatunidenc d'origen neerlandès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (n. 1910).
- 1994 - Valdosta, Geòrgia (Estats Units): Bill Hicks, humorista estatunidenc (n. 1961).
- 2013 - Berlín, Alemanya: Stéphane Hessel, diplomàtic, ambaixador i membre de la resistència francesa i un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. L'any 2010 va publicar un petit assaig titulat Indigneu-vos! que ràpidament es va convertir en un gran èxit de vendes i en llibre de capçalera del moviment dels Indignats (95 anys) (n. 1917).
- 2017 - Filadèlfia, Estats Units: Eugene Garfield fou un lingüista, gestor d'informació i empresari nord-americà (n. 1925).
Festes i commemoracionsModifica
Santoral[13]Modifica
Església Catòlica[14]Modifica
- Sants al Martirologi romà (2011): Alexandre d'Alexandria bisbe (328); Faustinià de Bolonya, bisbe (s. IV); Agrícola de Nevers, bisbe (ca. 594); Porfiri de Gaza bisbe (421); Víctor d'Arcis-sur-Aube, eremita (ca. s. VII); Andreu de Florència, bisbe (s. IX); Paula Montal i Fornés, fundadora de les escolàpies (1889).
- Beats: Robert Drury, prevere i màrtir (1607); Pietat de la Creu Ortiz, fundadora de la Congregació de Salesianes del Sagrat Cor de Jesús (1916).
- Sants: Hilari de Magúncia, bisbe (s. II-III); Pàpias, Diodor, Conó i Claudià de Pamfília, màrtirs (ca. 250); Nèstor de Magidos, màrtir (251); Dionís d'Augsburg, bisbe i màrtir (s. III); Fortunat, Fèlix i 27 companys màrtirs; Auspici de Toul, bisbe (s. V); Irene de Gaza (490); Amand de Comodoliac, eremita (s. VI); Coulfinid d'Aleth-St Malo, bisbe (s. VI); Tadek de Faou, abat i màrtir (s. VI=; Euladi de Nevers, bisbe (580); Aril de Nevers, bisbe (594); Lleó de Saint-Bertin, abat (1163). A Narbona: translació de les restes dels Sants Just i Pastor.
- Beats: Ottokar de Tegernsee, monjo (771); Onen de St-Méen, monjo (s. X).
- Venerables: Edigna de Puch, eremita (1109); Mechtilda de Sponheim (1154) i Gerlinda de Sponheim, recloses (s. XII); Ulric d'Obermarchtal, prebost (1187).
Església CoptaModifica
- 19 Meixir: Martinià d'Atenes, monjo.
Església Apostòlica ArmèniaModifica
- 7 Mehec: Maties apòstol; Martí de Cesarea.
Església Ortodoxa SiríacaModifica
- Sants: Elies III d'Antioquia, patriarca (1932).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)Modifica
- Se celebren els corresponents al 10 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Modifica
Corresponen als sants del 13 de febrer del calendari julià.
- Sants: Prisca de Roma, màrtir (60); Artemon de Palestina; Nicandre; Justinià; Onèssim; Timoteu d'Alexandria, patriarca (385); Martí de Tours, bisbe; Martinià d'Atenes, monjo (ca. 422); Zoe i Fotina, monges (s. V); Eulogi d'Alexandria, patriarca (607); Stefan Nemanja, príncep de Sèrbia (1200); Iosif Volotskij de Volokolamsk, abat (1515); Iurij Konisskij, arquebisbe de Bielorússia (1795); Serafima de Sezenovo, abadessa (1877); Silvestre Olstxevskij, bisbe d'Omsk, màrtir (1920); Zosim, Nikolaij, Vassilij i altres preveres màrtirs (1938).
Església Ortodoxa GregaModifica
- Sants: Àquila i Priscil·la de Roma, màrtirs (60).
Esglésies luteranesModifica
- Matilde de Magdeburg, beguina (1284) (Església Evangèlica d'Alemanya).
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Torrents, Josep Maria. «Remena nena». Catorze.cat. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «La cuinera Ada Parellada protagonitzarà el col·loqui a l'estrena d'Els tomàquets escolten Wagner». Paral·lel 40 - DOCS Barcelona. El Documental del mes. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Fanny I M Brate (f. Ekbom)». Svenskt biografiskt lexikon (SBL). [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Riva-Agüero, José de la» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 26 febrer 2019].
- ↑ Kucher, Primus-Heinz. «Bauroff, Claire». LITKULT 1920 ER.AAU.AT. Alpen-Adria-Universität Klagenfurt. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en espanyol). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 445. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en espanyol). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 571. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Pons, Marc. «Mor Paula Montal, fundadora de les Escolàpies». ElNacional.cat, 26-02-2019. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Di Fazio, Giovanna. «GUERRINI, Virginia». Institut Giovanni Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani, Volume 60, 2003. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en espanyol). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 375. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 26. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:26 de febrer. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 26 de febrer |