Obre el menú principal

Germans Missioners dels Malalts Pobres

Els Germans Missioners dels Malalts Pobres (HMEP) és un institut religiós masculí, una congregació laica. El nom oficial és Pia Unió de Germans Missioners dels Malalts Pobres sota l'Advocació de Sant Camil i la Santa Creu. Els germans són coneguts popularment com a camils o germans camils però no s'han de confondre amb els Pares Camils de l'Orde dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts, també sota d'advocació de Sant Camil.

Infotaula d'ordeGermans Camils
HMEP-Camils-BCN.jpg
Emblema de l'orde: creu vermella (com l'orde dels Pares Camils) amb les sigles HMEP i dues branques de llorer
Tipus Associació de fidels
Nom oficial Pia Unió de Germans Missioners dels Malalts Pobres sota l'Advocació de Sant Camil i la Santa Creu
Nom oficial llatí Pia Unión de los Hermanos Misioneros de los Enfermos Pobres
Sigles H.M.E.P.
Altres noms Germans Camils
Hàbit Túnica negra amb una creu llatina vermella al pit; faixa negra; coll dur blanc
Objectiu Assistència física i espiritual als malalts pobres; treball social amb marginats socials
Fundació 10 de juny de 1946, Barcelona per Antonio Xácome Pumar
Aprovat per Gregorio Modrego Casaus, en gener de 1949 (aprovació diocesana)
Patrons Sant Camil de Lellis i Mare de Déu de la Salut
Branques i reformes branca femenina: Germanes Missioneres de la Mare de Déu de la Salut i Sant Camil (1970); fusió amb els Germans de la Caritat de la Santa Creu (1970); laics: Amics dels Germans Missioners (1954)
Primera fundació Vil·la Àurea (Vallvidrera, Barcelona), 8 de setembre de 1946
Fundacions destacades Nuestra Señora de la Salud (Vigo, 1966), Casa de Acogida de Ntra. Sra. de la Salud (Vigo, 1987), Hogar de Sor Eusebia (la Corunya, 1987), Nuestra Señora de la Esperanza (Vigo), Asilo Santa Ana y San Joaquín (Chincha, Perú)
Fundacions a terres de parla catalana Torre del Suro (Barcelona, 1949), Casa de Repós Sant Camil (Barcelona, 1954; casa mare i general), Alpens (1952), Can Ferrer (Tordera, 1972), Taller-Escola Sant Camil (1962)
Persones destacades Florenci Planes i Mestre (1915-1986), José Antonio Donaire, Joan Toll, José Maria Sanz Esteve
Lloc web http://www.hmcrsantcamil.es/hhmm.php
Modifica les dades a Wikidata

Els germans camils treballen per les persones amb risc d'exclusió social, oferint-los atenció mèdica, residència, formació ocupacional i orientació laboral perquè puguin reintegrar-se a la societat de manera autònoma. Durant l'estada dels atesos al centre, li són assignades tasques de responsabilitat en el manteniment, perquè puguin desenvolupar les seves capacitats i se n'afavoreixi la reinserció. El 2010 se'n troben cases a Barcelona (casa mare i general i Taller-Escola Sant Camil), Alpens, Tordera, Vigo, la Corunya i a Chincha (Perú).

HistòriaModifica

Va néixer a Barcelona en 1946, fundada per Antonio Jácome Pumar, membre de l'Orde dels Camils preocupat per la situació dels malalts sense recursos en la immediata postguerra de la Guerra civil espanyola, especialment els malalts de tuberculosi, llavors molt nombrosos. Jácome obté el permís dels seus superiors i del bisbe de Barcelona el 10 de juny de 1946, que es considera data de fundació de l'institut, que va posar sota l'advocació de Sant Camil de Lellis. Al setembre, va rebre els primers malalts a Vil·la Àurea, una torre llogada a Vallvidrera; l'any següent, Àngela Roca i Soler compra i dóna a la congregació la Torre del Suro, al Guinardó, que es converteix en la seu de l'institut.[1] Inaugurada el 29 de juny de 1949 amb una capacitat de quinze llits, s'amplia en 1950 amb capacitat per a cent, anomenat Casa de Repòs Sant Camil. Llavors comencen les obres d'un nou establiment, als terrenys de la mateixa finca, amb projecte de l'arquitecte Bertomeu Llongueras, que es va inaugurar el 21 de novembre de 1954.

L'aprovació diocesana de l'institut, pel bisbe Gregorio Modrego Casaus, havia arribat el gener de 1949. A més dels vots habituals (pobresa, castedat i obediència), els germans fan el quart vot d'assistència als malalts, fins i tot amb risc de la pròpia vida. El 1952, la mateixa benefactora (que morirà el 1960 i considerada mare dels Germans) adquireix per a la congregació una torre a Alpens, destinada a portar-hi fills de malalts o exmalalts perquè hi facin vacances durant l'estiu. El 1954 es forma l'associació laica d'Amics dels Germans Missioners, i en 1962 s'inaugura el Taller-Escola Sant Camil per a la formació de disminuïts psíquics. El 1966 es funda la primera casa fora de Catalunya, la casa de Nuestra Señora de la Salud a Vigo,[2] dedicant-se al treball social en el barri de Teis, treballant amb marginats i malalts.

El 25 de març de 1970, l'institut s'uneix amb el dels Germans de la Caritat de la Santa Creu, formant la Pia Unió dels Germans Missioners dels Malalts Pobres sota l'advocació de Sant Camil i la Santa Creu. El novembre del mateix any, se'n funda la branca femenina, les Germanes Missioneres de la Mare de Déu de la Salut i Sant Camil a Vilanova del Vallès. També el 1970 s'inauguren uns pisos per a malalts a Barcelona, construïts amb els diners obtinguts de la venda d'ampolles usades de vidre, campanya promoguda pel germà Antoni. El 10 de maig de 1972, l'institut rep com a llegat una masia, Can Ferrer de Sant Ponç, a Tordera, que es destinarà a residència de disminuïts psíquics. En 1987 obriren la nova Casa de Acogida de Ntra. Sra. de la Salud (Vigo) i l'Hogar de Sor Eusebia (la Corunya). De mica en mica s'obren noves cases, com el centre de recuperació de toxicòmans de Nuestra Señora de la Esperanza o l'asil d'ancians de Santa Ana y San Joaquín al Perú. El 2009 van rebre com a herència del seu propietari el castell de Pambre (Palas de Rei), important fortalesa medieval gallega que anunciaren que vendrien a la Xunta de Galícia.

El 13 d'abril de 2016, aquesta entitat va denunciar el germà de la casa de la Pia Unió de Barcelona encarregat de la tresoreria per presumpte frau i va nomenar un comissari per intervenir i protegir l'obra social que duen a terme. L’Arquebisbat de Barcelona va decidir personar-se com acusació particular en aquesta causa.[3]

ReferènciesModifica

  1. La situació de la casa a la part de muntanya, llavors aïllada de la ciutat, afavoria el seu ús per a guarir la tuberculosi.
  2. El fundador era gallec, nascut a un poblet d'Ourense, i va voler que els germans s'hi establissin.
  3. «L’arquebisbat intervé un orde religiós i denuncia un frare per frau». El País, 13-04-2016 [Consulta: 13 abril 2016].

Enllaços externsModifica