Obre el menú principal

Gregorio Modrego Casaus

religiós espanyol

Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un religiós espanyol, arquebisbe de Barcelona. Ordenat l'any 1914 després de passar pel seminari de Tarassona, es va traslladar a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma. Un mes abans de la Guerra Civil va ser nomenat bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Toledo i bisbe titular d'Aezani, a Turquia. Finalitzada la guerra civil, i després d'ésser de 1940 a 1942 Comendador General de la Bula de la Santa Cruzada, el 1942 va deixar Toledo i la titularitat de la diòcesi de l'antiga Frigia Pacaziana per a ser nomenat bisbe de Barcelona. Deu anys més tard fou promogut arquebisbe ad personam, i el 1964 arquebisbe sede plena per elevació a arxidiòcesi de la seu barcelonina. L'any 1967 li fou acceptada la renúncia[1] per raons d'edat i fou nomenat arquebisbe titular de Monte in Numidia. Tres anys més tard i d'acord amb les noves normes per als bisbes jubilats, fou nomenat arquebisbe emèrit de Barcelona.

Infotaula de personaGregorio Modrego Casaús
Gregorio Modrego per Frederic Marès.jpg
Bust de Gregorio Modrego sobre la seva tomba a la catedral de Barcelona, obra de Frederic Marès
Nom original (es) Gregorio Modrego y Casaus
Biografia
Naixement 17 de novembre de 1890
El Buste, Aragó
Mort 16 de gener de 1972(1972-01-16) (als 81 anys)
Barcelona
  Arquebisbe emèrit de Barcelona
Dades personals
Religió Església Catòlica
Formació Universitat Gregoriana de Roma
Activitat
Ocupació Teòleg, sacerdot catòlic i polític
Ordenació sacerdotal 3 de maig de 1914
Consagració 11 d'octubre de 1936
per Isidre Gomà i Tomàs
Altres ocupacions Bisbe auxiliar de Toledo
Bisbe titular d'Aezani
Bisbe de Barcelona
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Placa a la Basílica de la Mercè que anomena Gregorio Modrego com a fill adoptiu de Barcelona (1953).

L'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepció del cardenal Vidal i Barraquer i del bisbe Mateo Mújica Urrestarazu, havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats. Durant el franquisme va ser Procurador en Corts[2] i home vinculat al règim dictatorial. Bolcat a aconseguir una projecció positiva del nacionalcatolicisme més enllà d'Espanya, va aconseguir que se celebrés a Barcelona el XXXV Congrés Eucarístic Internacional. Durant la seva presència a Barcelona va haver d'enfrontar-se al creixement de les organitzacions catòliques més progressistes com la Joventut Obrera Cristiana (JOC), sense que el seu suport a Acció Catòlica li permetés contrarestar l'arrelament de les comunitats de base entre la població immigrant que s'assentava a les poblacions industrials.

ReferènciesModifica

  1. «Gregorio Modrego Casaus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Modrego Casaus, Gregorio». Congreso de los Dipurados - Histórico de Diputados 1810-1977. [Consulta: 7 febrer 2018].

BibliografiaModifica

  • Gonzalo Rodó: Historia de la Iglesia en España: 1931 - 1939. Barcelona, 1993. ISBN 8432129844.
  • Urbina, F.: Iglesia y Sociedad en España: 1939-1975. Madrid, 1975.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Gregorio Modrego Casaus