1949

**Any 1949**
Anys:	1946 1947 1948 - 1949 - 1950 1951 1952
Dècades:	1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970
Segles:	segle xix - segle xx - segle xxi
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1949

**1949 en altres calendaris**
Calendari gregorià	1949 MCMXLIX
Ab urbe condita	2702
Calendari armeni	1398
Calendari xinès	4645 – 4646
Calendari hebreu	5709 – 5710
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga	2004 – 2005 1871 – 1872 5050 – 5051
Calendari persa	1327 – 1328
Calendari islàmic	1368 – 1370
Calendari rúnic	2199

Contingut

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

17 de febrer: defusellats quatre membres del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) de Barcelona.

Resta del món

1 de gener: Les Nacions Unides imposen una treva que posa fi a la guerra indopakistanesa de 1947. Com a conseqüència d'aquesta guerra es produeix l'aillament i la divisió de Caixmir.
4 de gener: Es crea el Consell d'Assistència Econòmica Mútua (COMECON)
21 de gener: Tropes comunistes xineses ocupen la ciutat de Pequín.^[1]
5 de febrer: Iran es dissol el Partit Comunista Tudeh.^[2]
10 de febrer - els conservadors unionistes obtenen la majoria parlamentària d'Irlanda.
10 de febrer - dels Estats Units s'estrena l'obra de teatre La mort d'un viatjant, d'Elia Kazan, basada en l'obra de Arthur Miller.
16 de febrer - de l'ONU comencen les converses sobre Berlín entre els delegats dels Estats Units i l'URSS.
1 d'abril - Éire deixa la Comunitat Britànica i es torna la República d'Irlanda.
4 d'abril - es signa a Washington el Pacte Atlàntic.
23 d'abril - tropes comunistes xineses ocupen la ciutat de Nanquín.
5 de maig - Tractat de Londres on se signa l'Estatut del Consell d'Europa.
9 de maig - Rainier III esdevé el príncep de Mònaco després de la mort del seu avi, Lluís II.
19 de juliol - Laos s'independitza de França.
8 d'agost - Bhutan s'independitza de l'Índia.
27 de setembre - els Països Baixos reconeixen formalment la independència d'Indonèsia.
1 d'octubre - Mao Zedong estableix la República Popular de la Xina, esdevenint un estat comunista.^[3]
7 d'octubre - Alemanya queda dividida en dos estats.^[4]
12 d'octubre - signatura de les Convencions de Ginebra.
25 d'octubre - Londres, Anglaterra: el De Havilland Comet, el primer avió de reacció destinat del transport de passatgers, fa un vol de prova Londres -Trípoli (Líbia)-Londres en 6 hores i 36 minuts, el doble de ràpid que els avions convencionals.^[5]
31 d'octubre - Chiang Kai-shek es replega de Taiwan.^[6]
8 de novembre - En Costa Rica entra en vigència la seva actual Constitució.
21 de novembre - Nova York: Assemblea General de les Nacions Unides va deprovar una resolució en què va defirmar que Líbia es convertiria en independent de partir de l'1 de gener de 1952.

NaixementsModifica

Països Catalans

1 de gener, Algemesí, Ribera Alta: Enric Lluch i Girbés, escriptor valencià.
24 de març, Portocolom: Gabriel Mestre Oliver, artista plàstic i escriptor mallorquí.
6 d'abril, Barcelona: Núria de Gispert i Català, President del Parlament de Catalunya (2010 -15).
9 de maig, Barcelona: Andreu Martín i Farrero, escriptor i guionista català.
8 de juny, Catarroja: Toni Artis, cantant valencià.
29 de juny, Parets del Vallès, Vallès Oriental: Joan Clos i Matheu, polític, alcalde de Barcelona, 1997, 2006) i Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya.
4 de setembre, Alcoi: Francesc Ferrando i Sanjuán, més conegut com a Francesc Moisès, doctor, compositor i cantant valencià.
17 de setembre, Tremp: Maria Barbal i Farré, escriptora catalana.
23 de setembre, Alacant: Juan Manuel Asensi Ripoll, futbolista valencià.
16 d'octubre, Pessonada, Pallars Jussà: Pep Coll, escriptor català.
Joan Ensesa i Roura, cromador i restaurador de metalls gironí.
Barcelona: Xavier Bulbena Moreu, artista plàstica.

Resta del món

12 de gener, Kyoto, Japó: Haruki Murakami, escriptor japonès.
25 de gener, Londres, Regne Unit: Paul Nurse, bioquímic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2001.
30 de gener, Northfield, Minnesota, EUA: Peter Agre, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2003.
12 de febrer
- Damasc, Síria: Sari Nusseibeh, filòsof palestí, Premi Internacional Catalunya del 2004.
- Berlín Oriental, RDA: Barbara Honigmann, pintora i escriptora alemanya.
22 de febrer, Grenoble, França: Bruno Saby, pilot de ral·lis francès.
25 de febrer, Beirut, Líban: Amin Maalouf, escriptor libanès en llengua francesa.
6 de març Groningen: Henk Ebbinge, futbolista neerlandès que jugava en la demarcació de migcampista.
26 de març, Ambach, Baviera: Patrick Süskind, escriptor i guionista alemany.
2 d'abril, Japó: Seiji Ebihara, golfista
18 d'abril, Hèlsinki (Finlàndia): Bengt Holmström, economista finlandès, Premi Nobel d'Economia de 2016.
26 d'abril, Buenos Aires, Argentina: Carlos Bianchi, futbolista i entrenador argentí.
5 de maig, Linares, província de Jaén: Raphael, cantant espanyol.
22 de maig, Àustria: Valentin Inzco, polític bosnià. ^{[cal citació]}
6 d'abril, Frankfurt, Hessen, Alemanya: Horst Ludwig Störmer, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1998.
13 de juny, Bucarest: Victor Stoichita, historiador i crític d'art.
22 de juny, Basking Ridge, Summit, EUA: Meryl Streep, actriu nord-americana.
5 de juliol, Den Helder, Països Baixos: Gerardus 't Hooft, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1999.
31 d'agost, Nova York, EUA: David Politzer, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2004.
21 de setembre, Cerro Largo, Rio Grande do Sul: Odilo Scherer, cardenal brasiler.
23 de setembre, Long Branch, Nova Jersey, EUA: Bruce Springsteen, cantant, compositor i guitarrista de rock estatunidenc.
12 de desembre: Monika Szwaja periodista, professora i escriptora polonesa.
22 de desembre, Douglas (illa de Man), Regne Unit: Robin Gibb, cantant, compositor i productor musical anglès, membre dels Bee Gees.
26 de desembre, Dili, Timor Oriental: José Ramos-Horta, polític timorès, President del Timor Oriental (2007-2012), Premi Nobel de la Pau de l'any 1996.
Asturies: Antonio Corral Fernández, fotògraf.
Bèlgica: Nicole Boumaâza, escriptora

NecrològiquesModifica

Països Catalans

11 de març - Barcelona: Joan Lamote de Grignon i Bocquet, pianista, compositor i director d'orquestra (n. 1872).
12 d'octubre - Barcelona: Francesca Bonnemaison. pedagoga i promotora de l'educació femenina popular; creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909 (n. 1872).
5 de desembre - Perpinyà, el Rosselló: Antoni Rovira i Virgili, periodista, lingüista i polític català, president del Parlament de Catalunya a l'exili (n. 1882).

Resta del món

14 de gener, Madrid: Joaquín Turina, compositor espanyol (n. 1882).
18 de febrer, Buenos Aires, Argentina: Niceto Alcalá-Zamora, polític i advocat, president de la Segona República Espanyola des del desembre del 1931 fins a l'abril de 1936 (71 anys).
20 de març, Nova Orleans, Louisiana: Irving Fazola, clarinetista i saxofonista estatunidenc.
30 de març, Buenos Aires (Argentina): Friedrich Bergius, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1931 (n. 1884).
12 d'abril: François Bassères, metge militar rossellonès.
4 de maig: Accident aeri de Superga, l'avió que transportava la plantilla del Torino Football Club, dominadora del futbol italià de la dècada dels 40. Hi perderen la vida 31 persones, entre elles Valentino Mazzola i Ezio Loik.^[7]
6 de maig, Niça, França: Maurice Maeterlinck, dramaturg belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista. Premi Nobel de Literatura de l'any 1911.
10 de juny, Lillehammer, Noruega: Sigrid Undset, escriptora noruega, Premi Nobel de Literatura el 1928 (n. 1882).
8 d'agost, Rússia: Ivan Piddubny, lluitador ucraïnès d'origen cosac.
8 de setembre, Garmisch-Partenkirchen, Alemanya: Richard Strauss, director d'orquestra i compositor alemany (n. 1864).
13 de setembre, Copenhaguen (Dinamarca): August Krogh, metge danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1920 (n. 1874).

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1949

↑ Rai, Raghunath Rai. History (en anglès). FK Publications, p.512. ISBN 8187139692.
↑ Abrahamian, Ervand. Tortured Confessions (en anglès), p.84. ISBN 9780520218666.
↑ Haw, Stephen G. Beijing: de concise history (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p.110. ISBN 0415399068.
↑ Gray, William Glenn. Germany's cold war: the global campaign to isolate East Germany, 1949-1969 (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2003, p.10. ISBN 0807827584.
↑ Schnaars, Steven P. Managing Imitation Strategies (en anglès). Simon dend Schuster, 2002, p.70. ISBN 0743242653.
↑ Lynch, Michael. The Chinese Civil War 1945-49 (en anglès). Osprey Publishing, 2010, p.13. ISBN 1841766712.
↑ «Troubled Turin recall tragic end of 'Il Grande Torino'» (en anglès). The Independent. [Consulta: 20 maig 2009].

[1] Rai, Raghunath Rai. History (en anglès). FK Publications, p.512. ISBN 8187139692.

[2] Abrahamian, Ervand. Tortured Confessions (en anglès), p.84. ISBN 9780520218666.

[3] Haw, Stephen G. Beijing: de concise history (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p.110. ISBN 0415399068.

[4] Gray, William Glenn. Germany's cold war: the global campaign to isolate East Germany, 1949-1969 (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2003, p.10. ISBN 0807827584.

[5] Schnaars, Steven P. Managing Imitation Strategies (en anglès). Simon dend Schuster, 2002, p.70. ISBN 0743242653.

[6] Lynch, Michael. The Chinese Civil War 1945-49 (en anglès). Osprey Publishing, 2010, p.13. ISBN 1841766712.

[superga_indep-7] «Troubled Turin recall tragic end of 'Il Grande Torino'» (en anglès). The Independent. [Consulta: 20 maig 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]