1949
any
1949 (MCMXLIX) fon un any començat en dissabte,
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1949 (MCMXLIX) |
| Islàmic | 1368 – 1370 |
| Xinès | 4645 – 4646 |
| Hebreu | 5709 – 5710 |
| Calendaris hindús | 2004 – 2005 (Vikram Samvat) 1871 – 1872 (Shaka Samvat) 5050 – 5051 (Kali Yuga) |
| Persa | 1327 – 1328 |
| Armeni | 1398 |
| Rúnic | 2199 |
| Ab urbe condita | 2702 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970 | |
| Anys | |
| 1946 1947 1948 - 1949 - 1950 1951 1952 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 17 de febrer: defusellats quatre membres del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) de Barcelona.[1]
- Resta del món
- 1 de gener: Les Nacions Unides imposen una treva que posa fi a la guerra indopakistanesa de 1947. Com a conseqüència d'aquesta guerra es produeix l'aillament i la divisió de Caixmir.
- 4 de gener: Es crea el Consell d'Assistència Econòmica Mútua (COMECON)
- 21 de gener: Tropes comunistes xineses ocupen la ciutat de Pequín.[2]
- 5 de febrer: Iran es dissol el Partit Comunista Tudeh.[3]
- 10 de febrer - els conservadors unionistes obtenen la majoria parlamentària d'Irlanda.
- 10 de febrer - dels Estats Units s'estrena l'obra de teatre La mort d'un viatjant, d'Elia Kazan, basada en l'obra de Arthur Miller.
- 16 de febrer - de l'ONU comencen les converses sobre Berlín entre els delegats dels Estats Units i l'URSS.
- 1 d'abril - Éire deixa la Comunitat Britànica i es torna la República d'Irlanda.
- 4 d'abril:
- es signa a Washington el Pacte Atlàntic.
- Creació de L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN, en anglès NATO.[4]
- 23 d'abril - tropes comunistes xineses ocupen la ciutat de Nanquín.
- 5 de maig - Tractat de Londres on se signa l'Estatut del Consell d'Europa.
- 9 de maig - Rainier III esdevé el príncep de Mònaco després de la mort del seu avi, Lluís II.
- 19 de juliol - Laos s'independitza de França.
- 8 d'agost - Bhutan s'independitza de l'Índia.
- 17 de setembre - s'estrena el curt d'animació "Fast and Furry-ous" on hi apareixen per primer cop el Coiot i el Correcamins dels estudis Warner Bros.
- 27 de setembre - els Països Baixos reconeixen formalment la independència d'Indonèsia.
- 1 d'octubre - Mao Zedong estableix la República Popular de la Xina, esdevenint un estat comunista.[5]
- 7 d'octubre - Alemanya queda dividida en dos estats.[6]
- 12 d'octubre - signatura de les Convencions de Ginebra.
- 25 d'octubre - Londres, Anglaterra: el De Havilland Comet, el primer avió de reacció destinat del transport de passatgers, fa un vol de prova Londres -Trípoli (Líbia)-Londres en 6 hores i 36 minuts, el doble de ràpid que els avions convencionals.[7]
- 31 d'octubre - Chiang Kai-shek es replega de Taiwan.[8]
- 8 de novembre - En Costa Rica entra en vigència la seva actual Constitució.
- 21 de novembre - Nova York: Assemblea General de les Nacions Unides va deprovar una resolució en què va defirmar que Líbia es convertiria en independent de partir de l'1 de gener de 1952.
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
NaixementsModifica
- 1 de gener, Algemesí, Ribera Alta: Enric Lluch i Girbés, escriptor valencià.
- 18 de març, València: Margarita Pin Arboledas, política valenciana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[9]
- 24 de març,
- Portocolom: Gabriel Mestre Oliver, artista plàstic i escriptor mallorquí.
- Barcelona: Joaquim Maria Puyal, doctor en lingüística i comentarista radiofònic.[10]
- 6 d'abril, Barcelona: Núria de Gispert i Català, President del Parlament de Catalunya (2010 -15).
- 25 d'abril, Cardedeu, el Vallès Oriental: Agustí Asensio i Saurí, dibuixant i il·lustrador de llibres infantils.[11]
- 9 de maig, Barcelona: Andreu Martín i Farrero, escriptor i guionista català.[12]
- 7 de juny, Vilassar de Dalt, Maresme: Toti Soler, guitarrista i cantant.[13]
- 8 de juny, Catarroja: Toni Artis, cantant valencià.
- 15 de juny, València: María Teresa Fernández de la Vega, política espanyola, vicepresidenta del govern durant la presidència del socialista Rodríguez Zapatero.[14]
- 29 de juny, Parets del Vallès, Vallès Oriental: Joan Clos i Matheu, polític, alcalde de Barcelona, 1997, 2006) i Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya.[15]
- 20 de juliol, Barcelona: María del Carmen Gómez Muntané, musicòloga especialista en música medieval i primer Renaixement.[16]
- 4 de setembre, Alcoi: Francesc Ferrando i Sanjuán, més conegut com a Francesc Moisès, doctor, compositor i cantant valencià.
- 17 de setembre, Tremp: Maria Barbal i Farré, escriptora catalana.[17]
- 23 de setembre, Alacant: Juan Manuel Asensi Ripoll, futbolista valencià.
- 16 d'octubre, Pessonada, Pallars Jussà: Pep Coll, escriptor català.
- Joan Ensesa i Roura, cromador i restaurador de metalls gironí.
- Barcelona: Xavier Bulbena Moreu, artista plàstica.
- Resta del món
- 12 de gener, Kyoto, Japó: Haruki Murakami, escriptor japonès.
- 25 de gener, Londres, Regne Unit: Paul Nurse, bioquímic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2001.
- 30 de gener, Northfield, Minnesota, EUA: Peter Agre, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2003.
- 12 de febrer
- Damasc, Síria: Sari Nusseibeh, filòsof palestí, Premi Internacional Catalunya del 2004.
- Berlín Oriental, RDA: Barbara Honigmann, pintora i escriptora alemanya.[18]
- 22 de febrer, Grenoble, França: Bruno Saby, pilot de ral·lis francès.
- 25 de febrer, Beirut, Líban: Amin Maalouf, escriptor libanès en llengua francesa.[19]
- 6 de març Groningen: Henk Ebbinge, futbolista neerlandès que jugava en la demarcació de migcampista.
- 22 de març, Saumur: Fanny Ardant, actriu francesa que guanyà el premi César a la millor actriu el 1997.[20]
- 26 de març, Ambach, Baviera: Patrick Süskind, escriptor i guionista alemany.
- 2 d'abril, Japó: Seiji Ebihara, golfista
- 6 d'abril, Frankfurt, Hessen, Alemanya: Horst Ludwig Störmer, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1998.[21]
- 18 d'abril:
- Hèlsinki (Finlàndia): Bengt Holmström, economista finlandès, Premi Nobel d'Economia de 2016.[22]
- París (França): Michaël Levinas, compositor i pianista francès.[23]
- 26 d'abril, Buenos Aires, Argentina: Carlos Bianchi, futbolista i entrenador argentí.
- 5 de maig, Linares, província de Jaén: Raphael, cantant espanyol.
- 9 de maig, barri del Bronx, Nova York: Billy Joel, pianista i cantautor estatunidenc.[24]
- 22 de maig, Àustria: Valentin Inzco, polític bosnià.
- 27 de maig, Ciutat de Mèxic: Alma Guillermoprieto, ballarina, professora, periodista i escriptora mexicana, que viu als EEUU.[25]
- 10 de juny, Sofia, Bulgària: Tania Boteva-Malo, directora de cinema i escriptora búlgara en francès.[26]
- 13 de juny, Bucarest: Victor Stoichita, historiador i crític d'art.
- 22 de juny, Basking Ridge, Summit, EUA: Meryl Streep, actriu nord-americana.
- 5 de juliol, Den Helder, Països Baixos: Gerardus 't Hooft, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1999.
- 15 de juliol, Halmstad, Suècia: Carl Bildt, polític suec, primer ministre de Suècia des de 1991 fins a 1994.[4]
- 31 d'agost, Nova York, EUA: David Politzer, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2004.[27]
- 4 de setembre, París, França: Yann Queffélec, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1985.
- 7 de setembre, Newark, Nova Jersey: Gloria Gaynor, cantant estatunidenca de soul i disco.[28]
- 8 de setembre, Garmisch-Partenkirchen, Baviera, Alemanya: Richard Strauss, compositor i director d'orquestra alemany (n. 1864).[29]
- 21 de setembre, Cerro Largo, Rio Grande do Sul: Odilo Scherer, cardenal brasiler.
- 22 de setembre, Harbin, Heilongjiang (Xina): Liang Xiaosheng, escriptor i guionista xinès, Premi Mao Dun de Literaturade l'any 2019.
- 23 de setembre, Long Branch, Nova Jersey, EUA: Bruce Springsteen, cantant, compositor i guitarrista de rock estatunidenc.
- 8 de novembre - Burbank, Califòrnia (EUA): Bonnie Raitt, cantant, guitarrista i compositora de blues i activista estatunidenca
- 12 de desembre: Monika Szwaja periodista, professora i escriptora polonesa.
- 22 de desembre, Douglas (illa de Man), Regne Unit: Robin Gibb, cantant, compositor i productor musical anglès, membre dels Bee Gees.
- 26 de desembre, Dili, Timor Oriental: José Ramos-Horta, polític timorès, President del Timor Oriental (2007-2012), Premi Nobel de la Pau de l'any 1996.
- Asturies: Antonio Corral Fernández, fotògraf.
- Bèlgica: Nicole Boumaâza, escriptora
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 17 de febrer:
- Barcelona: Joaquim Puig i Pidemunt, polític i sindicalista català (n. 1907).[1]
- Barcelona: Angel Carrero Sancho, militar i polític català (n. 1917).[1]
- Barcelona: Numen Mestre i Ferrando, militar, militant del PSUC (n. 1923).[1]
- Barcelona: Pere Valverde Fuentes, polític català, militant del PSUC (n. 1915).[1]
- 11 de març - Barcelona: Joan Lamote de Grignon i Bocquet, pianista, compositor i director d'orquestra (n. 1872).
- 15 d'abril - Barcelona: Enric Barnosell i Saló, instrumentista de tible i compositor de sardanes català (n. 1891).[30]
- 1 de maig - Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Jujol i Gibert, arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català (n. 1879).[31]
- 12 d'octubre - Barcelona: Francesca Bonnemaison. pedagoga i promotora de l'educació femenina popular; creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909 (n. 1872).[32]
- 5 de desembre - Perpinyà, el Rosselló: Antoni Rovira i Virgili, periodista, lingüista i polític català, president del Parlament de Catalunya a l'exili (n. 1882).
- Resta del món
- 14 de gener, Madrid: Joaquín Turina, compositor espanyol (n. 1882).
- 18 de febrer, Buenos Aires, Argentina: Niceto Alcalá-Zamora, polític i advocat, president de la Segona República Espanyola des del desembre del 1931 fins a l'abril de 1936 (71 anys).
- 4 de febrer, Charlottesville, Virgínia (EUA): William Henry Hunt, governador de Puerto Rico (n. 1857)[33]
- 20 de març, Nova Orleans, Louisiana: Irving Fazola, clarinetista i saxofonista estatunidenc.
- 30 de març, Buenos Aires (Argentina): Friedrich Bergius, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1931 (n. 1884).
- 12 d'abril: François Bassères, metge militar rossellonès.
- 4 de maig: Accident aeri de Superga, l'avió que transportava la plantilla del Torino Football Club, dominadora del futbol italià de la dècada dels 40. Hi perderen la vida 31 persones, entre elles Valentino Mazzola i Ezio Loik.[34]
- 6 de maig, Niça, França: Maurice Maeterlinck, dramaturg belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista. Premi Nobel de Literatura de l'any 1911 (n. 1911).[35]
- 21 de maig, Canes (França): Klaus Mann, escriptor alemany (n. 1906)[36]
- 22 de maig, Salzburg, Àustria: Hans Pfitzner, compositor alemany. (n. 1869).[37]
- 10 de juny, Lillehammer, Noruega: Sigrid Undset, escriptora noruega, Premi Nobel de Literatura el 1928 (n. 1882).[38]
- 2 de juliol, Barvikha: Gueorgui Dimitrov Mikhàilov (en búlgar: Гео̀рги Димитро̀в Миха̀йлов), polític comunista búlgar, Primer Ministre de Bulgària entre 1946 i 1949 (n. 1882).[4]
- 18 de juliol, Skuteč, Txecoslovàquia : Vítězslav Novák, compositor postromàntic txec (n. 1870).[39]
- 8 d'agost, Rússia: Ivan Piddubny, lluitador ucraïnès d'origen cosac.
- 8 d'agost, Ixelles, Bèlgica: Marguerite Verboeckhoven, pintora belga (n. 1865).[40]
- 8 de setembre, Garmisch-Partenkirchen, Alemanya: Richard Strauss, director d'orquestra i compositor alemany (n. 1864).[41]
- 13 de setembre, Copenhaguen (Dinamarca): August Krogh, metge danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1920 (n. 1874).
- 28 d'octubre - Açoresː Ginette Neveu, violinista francesa (n. 1919).[42]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4.
- ↑ Rai, Raghunath Rai. History (en anglès). FK Publications, p.512. ISBN 8187139692.
- ↑ Abrahamian, Ervand. Tortured Confessions (en anglès), p.84. ISBN 9780520218666.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Haw, Stephen G. Beijing: de concise history (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p.110. ISBN 0415399068.
- ↑ Gray, William Glenn. Germany's cold war: the global campaign to isolate East Germany, 1949-1969 (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2003, p.10. ISBN 0807827584.
- ↑ Schnaars, Steven P. Managing Imitation Strategies (en anglès). Simon dend Schuster, 2002, p.70. ISBN 0743242653.
- ↑ Lynch, Michael. The Chinese Civil War 1945-49 (en anglès). Osprey Publishing, 2010, p.13. ISBN 1841766712.
- ↑ «VIII Legislatura (2004-2008). Pin Arboledas, Margarita». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Joaquim Maria Puyal i Ortiga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Agustí Asensio i Saurí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Andreu Martín i Farrero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Toti Soler». Viasona. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «María Teresa Fernández de la Vega Sanz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Joan Clos i Matheu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ Pérez Gutiérrez, Mariano. «Gómez Muntané, Maria del Carmen». A: Diccionario de la música y los músicos. Ediciones AKAL, 1985, p. 106. ISBN 978-84-7090-141-6 [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «Maria Barbal i Farré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Nolden, Thomas. «Barbara Honigmann». Jewish Women's Archive. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Fanny Ardant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1998» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Bengt Holmstrom | Biography, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Billy Joel | Biography, Songs, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Alma Guillermoprieto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Tania Boteva-Malo» (en francès). Babelio. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2004» (en anglès). [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «Si has nacido el 7 de septiembre, Gloria Gaynor te invita a su concierto en Riojaforum» (en castellà). Rioja 2, 02-07-2019. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Gilliam, Bryan; Youmans, Charles. «Strauss, Richard». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.40117 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Barnosell i Saló, Enric». Músics per la Cobla. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Josep Maria Jujol i Gibert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Francesca Bonnemaison i Farriols | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 239. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ «Troubled Turin recall tragic end of 'Il Grande Torino'» (en anglès). The Independent. [Consulta: 20 maig 2009].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1911» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Klaus Mann» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Hans Erich Pfitzner». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sigrid Undset». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Flippo, Willem G. Lexicon of the Belgian romantic painters (en anglès). Antwerpen: International Art Press, 1981.
- ↑ «Richard Strauss | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Ginette Neveu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 juny 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1949 |