- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1844, Alcoi: Llorenç Casanova i Ruiz, pintor valencià
- 1883, Barcelona: Joan Manén i Planas, virtuós del violí i compositor.[2]
- 1892, Olotː Carme Gotarde i Camps, fotògrafa catalana, i també pintora, dibuixant i escultora (m. 1953).[3]
- 1923, Cambrils: Josep Salceda i Castells, cronista oficial de la vila de Cambrils
- 1937, Andratx, Mallorca: Baltasar Porcel i Pujol, escriptor, periodista i crític literari mallorquí.[4]
- 1947, València: Carles Mira, guionista i director de cinema valencià (m. 1993).[5]
- 1950, Pontellà: Pere Figueres, cantant de Catalunya Nord.
- 1955, Castelldefels: Roser Burgués Ventura, psicopedagoga, terapeuta del llenguatge i escriptora catalana.
- 1958, Barcelonaː Rosa Cullell i Muniesa, periodista i dirigent empresarial.[6]
- 1966, Barcelonaː Anna Amigó Bertran, orientadora catalana, especialista en curses d'orientació i raids d'aventura.[7]
- 1978, Barcelona: Maria Casado Paredes, periodista i presentadora de televisió catalana.[8]
- Resta del món
- 1837, Boston (EUA): Charles A. Cutter, bibliotecari, pare de la catalogació moderna (m. 1903) [cal citació]
- 1846, Viena, Àustria: Bertha von Brukenthal, compositora austríaca (m. 1908).[11]
- 1854, Strehlen, Prússia: Paul Ehrlich, bacteriòleg Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1908.(m. 1915)[12]
- 1879, Ulm, Imperi Alemany: Albert Einstein, físic alemany. (m. 1955)[13]
- 1887, Baltimore, Estats Units: Sylvia Beach, llibretera i editora nord-americana (m. 1962).[14]
- 1892, Ada (Imperi austrohongarès) (avui dia a Voivodina Sèrbia): Mátyás Rákosi, polític comunista hongarès que, entre 1945 i 1956, dirigí la República Popular d'Hongria (m. 1971).[13]
- 1922, Montevideo: China Zorrilla, actriu uruguaiana.[15]
- 1923, Nova York: Diane Arbus, fotògrafa estatunidenca (m. 1971).[16]
- 1933, Londres: Michael Caine, actor i productor de cinema anglès.[17]
- 1934, Renate, Itàlia: Dionigi Tettamanzi fou un cardenal italià de l'Església Catòlica.(m. 2017)[18]
- 1938, Vitória da Conquista, (Brasil): Glauber Rocha, director de cinema brasiler, actor i guionista (m. 1981).[5]
- 1939, Sevilla: Pilar Bardem, actriu espanyola.[19]
- 1941, Emden, Baixa Saxònia (Alemanya): Wolfgang Petersen, director de cinema alemany.[5]
- 1946, Heemstede, (Països Baixos): Maria Gertrudis "Mieke" Bal, historiadora de l'art.[20]
- 1963, Varsòvia: Anna Osmakowicz, actriu i cantant polonesa.
- 1970, Logronyo: Mariam Budia, dramaturga espanyola.
- 1982, Canadà: Capri Cavanni, actriu porno.
- 1997, Columbus, Ohio, Simone Biles, gimnasta artística estatunidenca; al 2019, la més llorejada de tots els temps.[21]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1877 - Southampton, Anglaterra: Juan Manuel de Rosas, polític i militar argentí (n. 1793).[27]
- 1883 - Londres, Anglaterra: Karl Marx, filòsof, sociòleg, economista i pensador socialista (n. 1818).[27]
- 1932 - Rochester, Nova York (EUA): George Eastman, fotògraf, inventor, i filantrop nord-americà (n. 1854).[5]
- 1973 - Saint Louis, Missouri (EUA): Howard H. Aiken, enginyer nord-americà (n. 1900).[28]
- 1975 - Hollywood, Los Angeles: Susan Hayward, llegendària actriu nord-americana (n. 1917).[29]
- 1976 - Palm Springs, Califòrnia (EUA): Busby Berkeley, nascut William Berkeley Enos director de cinema i coreògraf estatunidenc (n. 1895).[5]
- 1980 - Alaska (EUA): Félix Rodríguez de la Fuente, etòleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol (n. 1928).[30]
- 1989 - Graubünden, Suïssa: Zita de Borbó-Parma, última emperadriu de la casa d'Habsburg de l'imperi austrohongarès (n. 1892).[31]
- 1997 - Londres, Anglaterra: Fred Zinnemann, director de cinema austríac (n. 1907).
- 2008 - Rocca di Papa, Itàlia: Chiara Lubich, activista catòlica italiana.[32]
- 2017 - Barcelonaː Joaquina Dorado Pita, activista anarco-sindicalista, republicana i antifranquista (n. 1917).[33]
- 2018 -
Festes i commemoracions
Modifica
- ↑ «Gerry Adams, líder de la rama política del IRA, herido de dos balazos en el centro de Belfast» (en castellà). El País, 15-03-1984. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Joan Manén i Planas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Antoni, Mayans. «Notes biogràfiques». A: Carme Gotarde Camps (1892-1953) fotògrafa.. 1a. ed. Olot [Girona]: Arxiu d'Imatges d'Olot, 2009, pàg. 26-32. ISBN 978-84-936974-5-7.
- ↑ «14 de març». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Rosa Cullell i Muniesa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Anna Amigó Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Maria Casado». IMDb. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Georg Philipp Telemann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Bertha von Brukenthals "Missa Solemnis" wird in München aufgeführt» (en alemany). [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ «Paul Ehrlich. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ 13,0 13,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Sylvia Beach». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ «China Zorrilla». Alternativa Teatral. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ «Diane Arbus». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Michael Caine» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Tettamanzi, Dionigi» (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Pilar Bardem». Cine y teatro.es, 18-06-2011. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Prof. dr. M.G. Bal, 1946» (en neerlandès). University of Amsterdam - Album Academicum Website. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Peszek, Luan. «Simone Biles» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 23-03-1988. [Consulta: 19 març 2023].
- ↑ «Fundadorsː Conxa Sisquella i Planas». Fundació Francesc Fornells-Pla i Conxa Sisquella. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ «Les veritats de Ramon Barnils». Catorze.cat. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ 27,0 27,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Howard Aiken (Ammerican mathematician and inventor)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: març 2020].
- ↑ Bauer, Patricia. «Susan Hayward». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ «La 2 ret homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente». El Periódico, 13-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Zita de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Chiara Lubich». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «In Memoriam Joaquina Dorado Pita, «Nuri»» (en castellà). CNT Vitoria-Gasteiz, 15-03-2017. [Consulta: 27 març 2019].
- ↑ «Stephen Hawking. British Physicist» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Dos años después, autoridades en Brasil deben resolver el asesinato de Marielle Franco». Amnistia Internacional, 14-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
