14 de març

<<	Març 2021					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs. Queden 292 dies per a finalitzar l'any.

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

1899 - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, més conegut com a Dr. Robert, és escollit batlle de la ciutat.
1952 - Barcelona: Són executats al Camp de la Bota els maquis anarquistes Pere Adrover Font el Iaio, Jordi Pons Argilés, José Pérez Pedrero Tragapanes, Ginés Urrea Piña i Santiago Amir Gruañas el Sheriff.
1967 - S'emet per RTVE-Catalunya el primer programa de Mare Nostrum, un informatiu mensual, segon programa en català de la televisió.
1993 - Andorra: s'hi celebra el referèndum amb què s'aprova la primera Constitució del país.

Resta del món

1369 - Montiel (Regne de Castella)ː Batalla de Montiel en el si de la Guerra dels Cent Anys. L'exèrcit franco-castellà comandat per du Guesclin i Enric II de Castella derrota a l'aliança proanglesa liderada per Portugal.
1516 - Brussel·les (Sacre Imperi Romanogermànic)ː Carles V és coronat rei de la monarquia d'Espanya a la catedral.
1713 - Utrecht (Països Baixos): Se signa el Tractat d'Utrecht, pel qual el bàndol austriacista resta abandonat en la guerra contra Felip V.^{[cal citació]}
1938 - Viena (Àustria)ː Adolf Hitler entra à Viena on és aclamat per 200 000 austríacs.
1939 - Eslovàquiaː Jozef Tiso proclama la independència d'Eslovàquia, i es converteix en un estat satèl·lit de l'Alemanya nazi.
1984 - Belfast (Irlanda del Nord)ː Paramilitars de l'Ulster Freedom Fighters fereixen greument en un atemptat a Gerry Adams, president del Sinn Féin.^[1]
2004 - Espanya El Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE guanya les eleccions a les corts espanyoles per majoria relativa.

NaixementsModifica

Països Catalans

1844, Alcoi: Llorenç Casanova i Ruiz, pintor valencià
1883, Barcelona: Joan Manén i Planas, virtuós del violí i compositor.^[2]
1923, Cambrils: Josep Salceda i Castells, cronista oficial de la vila de Cambrils
1937, Andratx, Mallorca: Baltasar Porcel i Pujol, escriptor, periodista i crític literari mallorquí.^[3]
1947, València: Carles Mira, guionista i director de cinema valencià (m. 1993).^[4]
1950, Pontellà: Pere Figueres, cantant de Catalunya Nord.
1955, Castelldefels: Roser Burgués Ventura, psicopedagoga, terapeuta del llenguatge i escriptora catalana.
1958, Barcelonaː Rosa Cullell i Muniesa, periodista i dirigent empresarial.^[5]
1966, Barcelonaː Anna Amigó Bertran, orientadora catalana, especialista en curses d'orientació i raids d'aventura.^[6]
1978, Barcelona: Maria Casado Paredes, periodista i presentadora de televisió catalana.^[7]

Resta del món

1681, Magdeburg: Georg Philipp Telemann, compositor alemany (m. 1767)^[8]
1804, Viena (Àustria): Johann Strauss ,compositor i director d'orquestra austríac, conegut particularment pels seus valsos i per ser el pare d'una dinastia musical amb els seus fills Johann Strauss, Josef Strauss i Eduard Strauss. (m. 1849)^[9]

1837, Boston (EUA): Charles A. Cutter, bibliotecari, pare de la catalogació moderna (m. 1903) ^{[cal citació]}
1854, Strehlen, Prússia: Paul Ehrlich, bacteriòleg Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1908.(m. 1915)^[10]
1879, Ulm, Imperi Alemany: Albert Einstein, físic alemany. (m. 1955)^[11]
1887, Baltimore, Estats Units: Sylvia Beach, llibretera i editora nord-americana (m. 1962).^[12]
1892, Ada (Imperi austrohongarès) (avui dia a Voivodina Sèrbia): Mátyás Rákosi, polític comunista hongarès que, entre 1945 i 1956, dirigí la República Popular d'Hongria (m. 1971).^[11]
1922, Montevideo: China Zorrilla, actriu uruguaiana.^[13]
1923, Nova York: Diane Arbus, fotògrafa estatunidenca (m. 1971).^[14]
1933, Londres: Michael Caine, actor i productor de cinema anglès.^[15]
1934, Renate, Itàlia: Dionigi Tettamanzi fou un cardenal italià de l'Església Catòlica.(m. 2017)^[16]
1938, Vitória da Conquista, (Brasil): Glauber Rocha, director de cinema brasiler, actor i guionista (m. 1981).^[4]
1939, Sevilla: Pilar Bardem, actriu espanyola.^[17]
1941, Emden, Baixa Saxònia (Alemanya): Wolfgang Petersen, director de cinema alemany.^[4]
1946, Heemstede, (Països Baixos): Maria Gertrudis "Mieke" Bal, historiadora de l'art.^[18]
1963, Varsòvia: Anna Osmakowicz, actriu i cantant polonesa.
1970, Logronyo: Mariam Budia, dramaturga espanyola.
1982, Canadà: Capri Cavanni, actriu porno.
1997, Columbus, Ohio, Simone Biles, gimnasta artística estatunidenca; al 2019, la més llorejada de tots els temps.^[19]

NecrològiquesModifica

Països Catalans

1978 - Madrid: Agustin Rueda Sierra, anarquista i antifranquista català, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel (n. 1952).
1996 - Barcelona, Conxa Sisquella i Planas, pintora i artista destacada de la postguerra (n. 1920).^[20]
2001 - Reus (el Baix Camp): Ramon Barnils, periodista català (n. 1940).^[21]

Resta del món

1457 - Pequín (Xina): Jingtai, setè emperador de la Dinastia Ming (n. 1428)^[22]

1805 - Pequín, Xina: Ji Yun, polític i escriptor xinès (n. 1724).^[23]

1877 - Southampton, Anglaterra: Juan Manuel de Rosas, polític i militar argentí (n. 1793).^[24]
1883 - Londres, Anglaterra: Karl Marx, filòsof, sociòleg, economista i pensador socialista (n. 1818).^[24]
1932 - Rochester, Nova York (EUA): George Eastman, fotògraf, inventor, i filantrop nord-americà (n. 1854).^[4]
1973 - Saint Louis, Missouri (EUA): Howard H. Aiken, enginyer nord-americà (n. 1900).^[25]
1975 - Hollywood, Los Angeles: Susan Hayward, llegendària actriu nord-americana (n. 1917).^[26]
1976 - Palm Springs, Califòrnia (EUA): Busby Berkeley, nascut William Berkeley Enos director de cinema i coreògraf estatunidenc (n. 1895).^[4]
1980 - Alaska (EUA): Félix Rodríguez de la Fuente, etòleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol (n. 1928).^[27]
1989 - Graubünden, Suïssa: Zita de Borbó-Parma, última emperadriu de la casa d'Habsburg de l'imperi austrohongarès (n. 1892).^[28]
1997 - Londres, Anglaterra: Fred Zinnemann, director de cinema austríac (n. 1907).
2008 - Rocca di Papa, Itàlia: Chiara Lubich, activista catòlica italiana.^[29]
2017 - Barcelonaː Joaquina Dorado Pita, activista anarco-sindicalista, republicana i antifranquista (n. 1917).^[30]
2018 -
- Cambridge, Anglaterra: Stephen Hawking, físic britànic (n. 1942).^[31]
- Rio de Janeiroː Marielle Franco, sociòloga, feminista, política, defensora dels drets humans assassinada a trets (n. 1979).^[32]

Festes i commemoracionsModifica

Onomàstica: Arnau de Pàdua, o de Cattanei, abat benedictí i màrtir; Matilde de Saxònia, emperadriu germànica; Florentina de Cartagena, verge i monja; sant Jacopo Cusmano, fundador dels Missioners Servents i Serventes dels Pobres (mort 1888); beat Agnus de Saragossa bisbe i franciscà (m. 1260); serventa de Déu Zita de Borbó-Parma, emperadriu.
Se celebra el dia del nombre π especialment als països de parla anglosaxona on aquesta data s'escriu 3/14 o 3.14.
White day, commemoració similar a la del dia de Sant Valentí celebrada al llunyà Orient.

ReferènciesModifica

↑ «Gerry Adams, líder de la rama política del IRA, herido de dos balazos en el centro de Belfast» (en castellà). El País, 15-03-1984. [Consulta: 14 març 2020].
↑ «Joan Manén i Planas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «14 de març». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
↑ «Rosa Cullell i Muniesa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
↑ «Anna Amigó Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
↑ «Maria Casado». IMDb. [Consulta: 13 març 2020].
↑ «Georg Philipp Telemann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
↑ «Paul Ehrlich. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
↑ ^11,0 ^11,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ «Sylvia Beach». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].
↑ «China Zorrilla». Alternativa Teatral. [Consulta: 8 març 2020].
↑ «Diane Arbus». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2020].
↑ «Michael Caine» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: març 2020].
↑ «Tettamanzi, Dionigi» (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].
↑ «Pilar Bardem». Cine y teatro.es, 18-06-2011. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 13 març 2020].
↑ «Prof. dr. M.G. Bal, 1946» (en neerlandès). University of Amsterdam - Album Academicum Website. [Consulta: 3 febrer 2021].
↑ Peszek, Luan. «Simone Biles» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].
↑ «Fundadorsː Conxa Sisquella i Planas». Fundació Francesc Fornells-Pla i Conxa Sisquella. [Consulta: 15 gener 2021].
↑ «Les veritats de Ramon Barnils». Catorze.cat. [Consulta: 23 març 2020].
↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
↑ ^24,0 ^24,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ «Howard Aiken (Ammerican mathematician and inventor)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: març 2020].
↑ Bauer, Patricia. «Susan Hayward». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].
↑ «La 2 ret homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente» (en català). El Periódico, 13-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
↑ «Zita de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
↑ «Chiara Lubich». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].
↑ «In Memoriam Joaquina Dorado Pita, «Nuri»» (en castellà). CNT Vitoria-Gasteiz, 15-03-2017. [Consulta: 27 març 2019].
↑ «Stephen Hawking. British Physicist» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. [Consulta: març 2020].
↑ «Dos años después, autoridades en Brasil deben resolver el asesinato de Marielle Franco». Amnistia Internacional, 14-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 de març.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 de març

[1] «Gerry Adams, líder de la rama política del IRA, herido de dos balazos en el centro de Belfast» (en castellà). El País, 15-03-1984. [Consulta: 14 març 2020].

[2] «Joan Manén i Planas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].

[3] «14 de març». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[Ref01-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.

[5] «Rosa Cullell i Muniesa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].

[6] «Anna Amigó Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].

[7] «Maria Casado». IMDb. [Consulta: 13 març 2020].

[8] «Georg Philipp Telemann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].

[9] Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.

[10] «Paul Ehrlich. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].

[Ref-11] 11,0 ^11,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[12] «Sylvia Beach». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].

[13] «China Zorrilla». Alternativa Teatral. [Consulta: 8 març 2020].

[14] «Diane Arbus». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2020].

[15] «Michael Caine» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: març 2020].

[16] «Tettamanzi, Dionigi» (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].

[17] «Pilar Bardem». Cine y teatro.es, 18-06-2011. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 13 març 2020].

[18] «Prof. dr. M.G. Bal, 1946» (en neerlandès). University of Amsterdam - Album Academicum Website. [Consulta: 3 febrer 2021].

[19] Peszek, Luan. «Simone Biles» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].

[20] «Fundadorsː Conxa Sisquella i Planas». Fundació Francesc Fornells-Pla i Conxa Sisquella. [Consulta: 15 gener 2021].

[21] «Les veritats de Ramon Barnils». Catorze.cat. [Consulta: 23 març 2020].

[22] Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.

[23] Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.

[Ref02-24] 24,0 ^24,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[25] «Howard Aiken (Ammerican mathematician and inventor)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: març 2020].

[26] Bauer, Patricia. «Susan Hayward». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].

[27] «La 2 ret homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente» (en català). El Periódico, 13-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].

[28] «Zita de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].

[29] «Chiara Lubich». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].

[30] «In Memoriam Joaquina Dorado Pita, «Nuri»» (en castellà). CNT Vitoria-Gasteiz, 15-03-2017. [Consulta: 27 març 2019].

[31] «Stephen Hawking. British Physicist» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. [Consulta: març 2020].

[32] «Dos años después, autoridades en Brasil deben resolver el asesinato de Marielle Franco». Amnistia Internacional, 14-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]