Obre el menú principal

Joaquina Dorado Pita (La Corunya 25 de juny de 1917 - 14 de març de 2017) [1]va ser una activista anarco-sindicalista, republicana i antifranquista.

Infotaula de personaJoaquina Dorado Pita
Biografia
Naixement 25 juny 1917
la Corunya
Mort 14 març 2017 (99 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Activista i política
Moviment Anarquisme
Modifica les dades a Wikidata

La seva família va emigrar a Barcelona el 1934. Allà va aprendre l´ofici de tapissera-envernissadora i es va afiliar al sindicat de la fusta i la decoració de la CNT; el 1936 va formar part del comitè de defensa de les Joventuts Llibertàries del Poble Sec.[2] Durant els fets de maig es va oposar a l'estalinisme, va ser secretària del president del sindicat de la fusta Manuel Hernández al qual va substituir el 1937 quan es va incorporar al front. A Barcelona, Joaquina va conèixer Liberto Sarrau, que seria el seu company de tota la vida. El 1939 es va exiliar a França i va ser internada al camp de Briançon, prop de la frontera italiana, d'on es va escapar i va passar a la clandestinitat. Es va instal·lar a Montpeller i després a Tolosa de Llenguadoc, on va participar en la reconstrucció del Sindicat de la Fusta. El 1943 va ser detinguda i internada al camp de Récébédou a Portet sur Garonne, d'on va aconseguir fugir una vegada més.

Acabada la Segona Guerra Mundial, amb el seu company Liberto Sarrau, i amb Raul Carballeira, va formar part del grup anarquista “3 de mayo” que comptava amb la publicació llibertària Ruta. El 1946, com a membre del Moviment Llibertari de Resistència (MLR), va entrar clandestinament a Espanya i va intervenir en nombroses accions antifranquistes. Va ser detinguda amb el seu company Serrau i va ser torturada durant 8 dies a la comissaria de via Laietana de Barcelona pel comissari Polo. El 15 de marc de 1948 va ingressar a la presó de dones de les Corts, on va coincidir amb Rosa Mateu, Francesca Avellanet, Antònia Martínez i d'altres.[3] Va ser condemnada a 15 anys de presó per rebelión militar. El 1949 li van concedir la llibertat condicional, però va ser novament detinguda el 1952 i aquest cop condemnada a 12 anys de presó, durant la seva estada a la presó de les Corts va emmalaltir greument i li van haver d’extirpar un ronyó. Va redimir la pena treballant com a cosidora. La llibertat, la va obtenir el 1954.[4]

L'any 1956, juntament amb el guerriller anarco-sindicalista Quico Sabater va passar a França, on el 30 de juny va obtenir l'estatut d'asil polític i es va reunir amb el seu company Liberto Sarrau, que havia estat deu anys a la presó. Van instal·lar-se a Paris sempre amb l’objectiu de lluitar contra el Franquisme, i militant també a la Confederació nacional del treball francesa (CNTF).

El 1978 va tornar a Espanya per l´homenatge a Bonaventura Durruti i el 1992 es va instal·lar definitivament a Barcelona. L´any 2002, després de la mort del seu company, va lliurar-ne els arxius a l'International Institut Of Social History d'Amsterdam. El 2004 va participar en l'homenatge als combatents antifranquistes organitzat per la CNT. El 2007 va rebre l'homenatge de la Xunta de Galicia.[5][6] Va morir el març de 2017 per una hemorràgia cerebral conseqüència d'un accident domèstic.[7]

ReferènciesModifica

  1. «In Memoriam Joaquina Dorado» (en castellano). CNT, 14-03-2017. [Consulta: 22 març 2017].
  2. Quaderns per la memòria revolucionaria, "Joaquina Dorado, revolucionaria del poble sec" Anarquista Poble Sec.
  3. Ajuntament de Barcelona, La Presó de dones de les Corts. . ISBN 8498502551, 9788498502558. 
  4. «Joaquina Dorado Pita (A Coruña, 1917)» (en català). [Consulta: 19 maig 2016].
  5. «Homenaje en San Simón a los gallegos exiliados por el franquismo» (en es). El Progreso de Lugo.
  6. «Joaquina Dorado Pita» (en català). Memòria de la presó de dones de Les Corts. [Consulta: 30 maig 2016].
  7. «Els cent anys de lluita de Joaquina Dorado, la guerrillera de la llibertat» (en ca). Directa.

Enllaços externsModifica