2024
any
L'any 2024 va ser un any de traspàs començat en dilluns. En el calendari gregorià, és el 2024è any de l'Era comuna o de l'Era cristiana, el 24è any del tercer mil·lenni i el 5è any de la dècada del 2020.
 | |
| Tipus | any civil i any de traspàs que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 2024 (mmxxiv) |
| Islàmic | 1446 – 1447 |
| Xinès | 4720 – 4721 |
| Hebreu | 5784 – 5785 |
| Calendaris hindús | 2079 – 2080 (Vikram Samvat) 1946 – 1947 (Shaka Samvat) 5125 – 5126 (Kali Yuga) |
| Persa | 1402 – 1403 |
| Armeni | 1473 |
| Rúnic | 2274 |
| Ab urbe condita | 2777 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xx - segle xxi - segle xxii | |
| Dècades | |
| 1990 2000 2010 - 2020 - 2030 2040 2050 | |
| Anys | |
| 2021 2022 2023 - 2024 - 2025 2026 2027 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 28 d’abril - Barcelona, celebra els 600 anys dels Gegants de la Ciutat de Barcelona, amb una trobada nacional de gegants.
- 20 de setembre i 21 de setembre - Barcelona acull un altre acte del 600 anys de gegants amb una trobada internacional de gegants per les Festes de la Mercè del 2024.
- 8 de setembre - Montserrat fa 1.000 anys de la seva creació.
- 20 d’octubre - Barcelona acull el darrer acte dels 600 anys de gegants, la trobada de gegants centenaris i històrics de Catalunya.
- 29 d'octubre - País Valencià: Un episodi molt greu de gota freda deixa més de 200 morts i immenses destrosses materials.[1]
- Resta del món
- 1 de gener - La pel·lícula de Walt Disney Steamboat Willie, com també dos curtmetratges de Mickey Mouse estrenats el 1928, passaran a ser de domini públic als Estats Units.[2]
- 25 de març – eclipsi lunar.
- 8 d'abril – eclipsi solar total (a l'oceà Pacífic, nord de Mèxic, est, sud-oest i centre dels Estats Units, sud-est del Canadà i nord de l'oceà Atlàntic).
- 8 de juliol - Kíiv, Ucraïna: L'hospital infantil Okhmatdit és parcialment destruït després de rebre un atac amb míssils russos de creuer Kh-101.[3]
- 18 de setembre – eclipsi lunar.
- L'organització Mars One espera establir el primer assentament humà al planeta Mart.[4]
- 9 de desembre - bicentenari de la batalla d'Ayacucho.
Naixements
modifica- Països Catalans
- Resta del món
Necrològiques
modifica- Categoria principal: Morts el 2024
- Països Catalans
- 1r de gener - Camarles: Xefo Guasch, galerista català (n. 1949).
- 2 de gener - Sabadell: Carme Valero Omedes, atleta catalana (n. 1955).[5]
- 3 de gener - Terrassa: Oriol Badia i Tobella, advocat i polític català (n. 1933).[6]
- 5 de gener - Eivissa: Catalina Bufí Juan, música i docent eivissenca impulsora del Conservatori (n. 1940).[7]
- 6 de gener - Annaː Rafael Granero Bellver, futbolista valencià (n. 1945).
- 8 de gener - Barcelona: Ventura Pons, director de cinema, guionista i productor català (n. 1945).[8]
- 11 de gener - Berga: Carles Vergés i Lluís, pintor, dibuixant i gravador català (n. 1941).
- 13 de gener - Alcoi: Juli Mira Moya, actor valencià (n. 1949).[9]
- 14 de gener - Ricardo Alós Bailach, futbolista valencià (n. 1931).
- 17 de gener -
- Barcelona: Trini Tinturé, historietista i il·lustradora catalana (n. 1935).[10]
- Barcelona: Josefina Güell i Saumell, actriu catalana de teatre i cinema.[11]
- 19 de gener
- Palamós: Ester Xargay Melero, poeta, vídeo-artista i agitadora cultural (n. 1960).[12]
- Barcelona: Martí Riera Ferrer, dibuixant de còmics català (n. 1955).
- 23 de gener - Barcelona: Juan-Ramón Capella Hernández, catedràtic emèrit de Filosofia del Dret, Moral i Política de la Universitat de Barcelona (n. 1939).
- 26 de gener - Josep Alegre i Vilas, eclesiàstic català que fou abat de Poblet (n. 1940).[13]
- 30 de gener - València: Josep Sorribes i Monrabal, economista urbà valencià (n. 1951).
- 6 de febrer - Barcelonaː Javier Salmerón, esportista català (n. 1966).
- 10 de febrer - Barcelona: Joan Anton Benach i Olivella, crític teatral i periodista cultural català (n. 1936).[14]
- 11 de febrer:
- Barcelona: Gabriel Ferraté Pascual, enginyer industrial i perit agrícola català (m. 2024).[15]
- Alacantː Miguel Valor Peidró, polític valencià (n. 1945).
- 12 de febrer - Arenys de Mar: Teresa d'Arenys, narradora i poetessa catalana (n. 1952).
- 15 de febrer
- Barcelona: Enric Badia Romero, dibuixant de còmic català (n. 1930).[16]
- Valènciaː María Carmen Más Rubio, advocada i política valenciana (n. 1954).
- 17 de febrer - Madridː Bartolomé Beltrán Pons, metge i difusor cultural mallorquí (n. 1950).
- 18 de febrer - Reial Monestir de Santa Maria de Poblet: Josep Alegre i Vilas, eclesiàstic català i abat de Poblet (n. 1940).
- Barcelona: Maria Eugènia Aubet i Semmler, arqueòloga catalana (n. 1944).[17]
- Faura: Fernando González Delgado, locutor, periodista, polític i escriptor valencià (n. 1947).
- 22 de febrer:
- Joaquim Mallafrè i Gavaldà, traductor i lingüista català (n. 1941).[18]
- València: Voro López i Verdejo, filòleg blaverista i escriptor valencià (n. 1963).
- Palma: Jeroni Albertí i Picornell, polític mallorquí (n. 1927).[19]
- 27 de febrer - Albert Borràs i González, físic i meteoròleg català (n. 1975).
- 28 de febrer - Barcelona: Antoni Vives Fierro, pintor català (n. 1940).
- 4 de març - Madrid: Ramon Masats, fotoperiodista català (n. 1931).
- 23 de març - Barcelona: Sílvia Tortosa, actriu catalana[20] (n. 1947).
- 1 d'abril - Aureli Argemí i Roca, teòleg i activista polític català (n. 1936).
- 2 d'abril - Antoni Borrell Pujol, dibuixant de còmic, escultor i ceramista autodidacte català (n. 1927).
- 3 d'abril - Joan Guerrero, fotoperiodista català (n. 1940).[21]
- 9 d'abril - Sant Esteve de Palautordera: Xavier Pujol Gebellí, periodista, biòleg i divulgador científic català (n. 1962).[22]
- 12 d'abril - Barcelonaː Santiago Dexeus i Trias de Bes, ginecòleg català (n. 1935).[23]
- 16 d'abril - Josep M. Terricabras i Nogueras, filòsof i polític català (n. 1946).[24]
- 4 de maig - Carola Miró i Bedós, mestra catalana i Primera Dama de Catalunya entre el 2018 i el 2020 (n. 1965).
- 7 de maig - Joan Rigol i Roig, polític català, president del Parlament de Catalunya (n. 1943).[25]
- 22 de maig - Barcelonaː Silvia Reyes, activista trans canària (n. 1949).
- 10 de juny - Palmaː Josep Lluís Sureda i Carrión, economista mallorquí (n. 2023).
- 12 de juny - Lloret de Mar: Fermí Reixach, actor de teatre, cinema i televisió català (n. 1946).[26]
- 20 de juny - Barcelona: Diego Orejuela Rodríguez, català d'origen andalús (n. 1962).
- 25 de juny - Ana María Briongos Guadayol, escriptora catalana (n. 1946).
- 8 de juliol - Barcelona: Marta Ferrusola i Lladós, muller del 126è president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol (n. 1935).[27]
- 14 de juliol - Teresa San Román Espinosa, antropòloga galaico-catalana (n. 1940).
- 16 de juliol - Marc Boada Ferrer, divulgador científic català (n. 1963).[28]
- 17 de juliol:
- Alfons Llorenç Gadea, periodista i polític valencià (n. 1951).[29]
- Llofriuː Rosa Regàs i Pagès, escriptora, traductora i editora catalana (n. 1933).[30]
- 19 de juliol - Calella: Montserrat Candini i Puig, política catalana (n. 1957).
- 23 de juliol - Barcelona: Teresa Gimpera i Flaquer, model i actriu catalana (n. 1936).[31]
- 26 de juliol - Sant Cugat del Vallès: Jordi Font i Rodon, psiquiatre i religiós català (n. 1924).
- 27 de juliol - Gelida: Àlex Susanna i Nadal, escriptor, professor i promotor cultural (n. 1957).
- 5 d'agost - Lleida: Salvador Bordes i Balcells, polític català, paer en cap de Cervera i diputat al Parlament de Catalunya (n. 1949).
- 10 d'agost - Josep Manuel Basáñez i Villaluenga, gestor públic, polític i empresari català (n. 1942).[32]
- 13 d'agost:
- Bilbao: Miquel Milà i Sagnier, dissenyador industrial i interiorista català (n. 1931).[33]
- Palma: Guillem Rosselló, filòleg en semítiques i historiador mallorquí, expert en la Mallorca musulmana (n. 1932).
- 19 d'agost - Olot - Maria Branyas Morera, la persona més longeva del món el 2023 (n. 1907).[34]
- 22 d'agost - Josep Antoni Grimalt, filòleg, escriptor i professor mallorquí (m. 1938).[35]
- 1 de setembre - Mollet del Vallès: Àngels Martínez i Castells, professora de política econòmica i activista catalana (n. 1948).[36]
- 6 de setembre - Barcelona: Armand de Fluvià i Escorsa, genealogista i heraldista, pioner de l'activisme pels drets de les persones homosexuals (n. 1931).[37]
- 9 de setembre - Sabadell: Xavier Oriach i Soler, pintor català (n. 1927).[38]
- 13 de setembre - Sitgesː David Jou i Andreu, capità de la marina mercant i historiador català (n. 1924).
- 20 de setembre - Ramon Guillem Alapont, poeta i bibliotecari valencià (n. 1959).[39]
- 29 de setembre - Teresa Amat i Canals, filòloga, escriptora i blogaire catalana (n. 1950).
- 1 d'octubre - Lluís Reales, periodista científic català (n. 1962).
- 6 d'octubre - Sabadellː Benet Ferrer Bolunya, ceramista català (n. 1945).[40]
- 6 de novembre - Sant Sadurdní d'Anoia: Josep Ferrer i Sala, director de Freixenet (n. 1925).
- 18 de novembre:
- Caldes d'Estrac: Jordi Bonell i Deià, músic i guitarrista de jazz-rock i jazz fusió català (n. 1958).
- Barcelonaː Enriqueta Tarrés i Rabassa, soprano catalana (n. 1934).
- 25 de novembre: Pedro Agramunt Font de Mora, polític valencià (n. 1951).
- 9 de desembre - Palmaː Guillem Frontera i Pascual, escriptor i activista cultural mallorquí (n. 1945).[41]
- 14 de desembre:
- Collbatóː Isak Andic Ermay, empresari, fundador de Mango i el català més ric (n. 1953).[42]
- Joaquín Ureña Ferrer, artista català (n. 1946).[43]
- 17 de desembre - Joan Uriach i Marsal, empresari català del sector farmacèutic, pare de la Biodramina (n. 1929).[44]
- 30 de desembre:
- Rosa Fabregat, escriptora catalana (n. 1933).
- Lola Casademunt, dissenyadora de moda i empresària catalana (n. 1931).
- Resta del món
- 1 de gener - James Herbert B (n. 1948).nnan, escriptor irlandès (1940).
- 2 de gener - València: Ángel Castellanos Céspedes, futbolista castellanomanxec (n. 1952).
- 7 de gener - Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany (n. 1945).[45]
- 1 de març - Akira Toriyama, mangaka i dissenyador de personatges japonès, autor de Bola de Drac (n. 1955).
- 26 de març - Nova York: Richard Serra, escultor nord-americà (n. 1938).
- 28 de març - Nova York: Marian Zazeela, «artista de la llum», dissenyadora, pintora i música estatunidenca (n. 1940).[46]
- 8 d'abril:
- Gautegiz-Arteaga: José Antonio Ardanza, lehendakari d'Euskadi entre 1985 i 1999 (n. 1941).
- Edimburg: Peter Higgs, físic anglès (n. 1929).
- 11 d'abril - Las Vegas: O. J. Simpson, The Juice, jugador de futbol americà (n. 1947).
- 30 d'abril - Nova York: Paul Auster, novel·lista, poeta, guionista i director de cinema estatunidenc (n. 1947).[47]
- 1r de maig - Madrid: Victoria Prego, periodista espanyola (n. 1948).[48]
- 6 de maig - Neuilly-sur-Seine: Bernard Pivot, periodista i escriptor francès (n. 1935).[49]
- 13 de maig - Alice Munro, escriptora, Premi Nobel de Literatura del 2013 (n. 1931).[50]
- 30 de maig - Morón, Algentina: Nora Morales de Cortiñas, psicòloga, militant dels drets humans i cofundadora de Madres de la Plaza de Mayo (n. 1930).[51]
- 1 de juliol - Tiranaː Ismail Kadare, escriptor albanès (n. 1936).[52]
- 6 de juliol - Madrid (Espanya)ː Mirta Díaz-Balart, primera dona de Fidel Castro (n. 1928).[53]
- 13 de juliol - Malibuː Shannen Doherty, actriu i directora estatunidenca (n. 1971).[54]
- 21 de juliol - Ferrol: Julia Uceda Valiente, professora, assagista i poetessa andalusa (n. 1925).
- 30 de juliol - Haret Hreik (Líban): Fuad Shukr, comandant militar d'Hezbol·là (n. 1962).[55]
- 18 d'agost - Douchy-Montcorbon: Alain Delon, actor cinematogràfic francès (n. 1935).[56]
- 6 d'octubre - Heemstede: Johan Neeskens, jugador neerlandès de futbol (n. 1951).
- 7 de novembre - Ana María Lajusticia Saavedra, bioquímica i centenària espanyola (n. 1924).
- 17 de desembre - Madridː Marisa Paredes, actriu espanyola (n. 1946).[57]
- 29 de desembre - 209 Woodland Drive: Jimmy Carter, president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981) (n. 1924).
2024 en la ficció
modificaEn l'epíleg del denové episodi de la quarta temporada d'Els Simpson, The Front (Q2578618), Homer i Marge assistixen al cinquanté aniversari de la seua graduació de secundària en 1974.
Referències
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2024
- ↑ Vila, Natàlia. «Almenys 51 morts pel devastador temporal al País Valencià», 30-10-2024. [Consulta: 30 octubre 2024].
- ↑ Carlisle, Stephen. «Mickey’s Headed to the Public Domain! But Will He Go Quietly?». Nova Southeastern University. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ «Rússia llança una onada de míssils contra Ucraïna i ataca un hospital infantil a Kíiv». Ara, 08-07-2024. [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «Roadmap» (en anglès). Mars One. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2015. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ esport3. «Mor als 68 anys Carme Valero, referent de l'atletisme català i estatal», 02-01-2024. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Mor l’exconseller Oriol Badia, un dels grans prohoms de Terrassa», 03-01-2024. [Consulta: 2 setembre 2024].
- ↑ «Mor Catalina Bufí, impulsora del Conservatori d’Eivissa i Formentera». Ràdio Illa. Formentera, 06-01-2024. [Consulta: 14 desembre 2024].
- ↑ «S'ha mort Ventura Pons, el director que va fer gran el cinema català». [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ 324cat. «Mor Juli Mira, reconegut actor valencià que va participar en sèries de TV3», 13-01-2024. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Ester, Belén. «Pionera ilustradora de Bruguera» (en castellà). El Debate, 21-01-2024. [Consulta: 14 febrer 2024].
- ↑ «Esquela» (en castellà). La Vanguardia, 18-01-2024. [Consulta: 6 març 2025].
- ↑ «S'ha mort Ester Xargay, la poetessa inconformista». VilaWeb. [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑ «Mor Josep Alegre, abat emèrit de Poblet, després d'una malaltia "curta i inesperada"». 324cat, 26-01-2024. [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ Bordes, Jordi. «Mor Joan Anton Benach, el degà dels crítics de teatre i un dels artífex del Mercat de les Flors - 10 febrer 2024», 02-09-2024. [Consulta: 2 setembre 2024].
- ↑ ARA. «Mor Gabriel Ferraté, fundador de la UOC i exrector de la UPC», 11-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ 324cat. «Mor el dibuixant Enric Badia, conegut per les tires de la superheroïna Modesty Blaise», 18-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ Boix, Arnau. «Maria Eugènia Aubet, arqueòloga i historiadora especialitzada en els fenicis», 29-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ «S'ha mort Joaquim Mallafrè, traductor al català de l'‘Ulisses' de Joyce i els grans clàssics anglesos». [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «IB3N | Ha mort Jeroni Albertí, l’històric líder fundador d’Unió Mallorquina». [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ «Silvia Tortosa - Biografía de Silvia Tortosa» (en castellà). biografias.es. [Consulta: 24 agost 2018].
- ↑ Molas, Sílvia Marimon. «Mor Joan Guerrero, el fotoperiodista amb ànima de poeta i mirada humanista», 03-04-2024. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ Boix, Arnau. «Mor Xavier Pujol Gebellí, referent del periodisme científic», 09-04-2024. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ 324cat. «Mor el ginecòleg Santiago Dexeus, pioner de les tècniques de fecundació in vitro a Catalunya», 12-04-2024. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ «S'ha mort Josep-Maria Terricabras, un intel·lectual i polític valent i compromès que ha marcat el rumb del país». [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ 324cat. «Mor Joan Rigol, expresident del Parlament i d'Unió Democràtica de Catalunya», 07-05-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «S'ha mort l'actor Fermí Reixach, fundador dels Comediants i del Teatre Lliure». [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ «S'ha mort Marta Ferrusola, a 89 anys». [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ EFE. «S'ha mort el divulgador científic Marc Boada, presentador durant anys de ‘Quèquicom’, de TV3», 17-07-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «S'ha mort el periodista i polític Alfons Llorenç». [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ «Rosa Regàs i Pagès | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «S'ha mort a 87 anys l'actriu i model Teresa Gimpera». [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ 324cat. «Mor als 82 anys Josep Manuel Basáñez, conseller d'Economia amb Jordi Pujol», 11-08-2024. [Consulta: 2 setembre 2024].
- ↑ «S'ha mort Miquel Milà, un dels pares del disseny català». [Consulta: 14 agost 2024].
- ↑ «S'ha mort Maria Branyas, la persona més gran del món». [Consulta: 20 agost 2024].
- ↑ «S'ha mort el professor i filòleg Josep Antoni Grimalt». [Consulta: 23 agost 2024].
- ↑ «S'ha mort la gran activista pels drets socials Àngels Martínez». [Consulta: 2 setembre 2024].
- ↑ «S'ha mort Armand de Fluvià, referent de l’heràldica i de la lluita per l'alliberament gai». [Consulta: 5 gener 2025].
- ↑ Redacció. «Mor l'artista sabadellenc Xavier Oriach als 96 anys», 09-09-2024. [Consulta: 10 setembre 2024].
- ↑ «S'ha mort el poeta Ramon Guillem». [Consulta: 21 setembre 2024].
- ↑ «Benet Ferrer i Bolunya | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ Ros, Cristina. «Mor Guillem Frontera, un dels grans de la literatura catalana», 09-12-2024. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ 324cat. «Mor Isak Andic, fundador de Mango, en caure per un barranc a Collbató», 14-12-2024. [Consulta: 14 desembre 2024].
- ↑ 324cat. «Mor el pintor lleidatà Joaquim Ureña, referent internacional de l'aquarel·la», 14-12-2024. [Consulta: 14 desembre 2024].
- ↑ Martín, Albert. «Mor Joan Uriach, empresari pioner i pare de la Biodramina», 18-12-2024. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ Padilla, Toni. «Mor Franz Beckenbauer, l'alemany que va revolucionar el futbol a la gespa i els despatxos», 08-01-2024. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ Williams, Richard «Marian Zazeela obituary» (en anglès). The Guardian, 06-05-2024. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «S'ha mort l'escriptor Paul Auster». [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ 324cat. «Mor Victoria Prego, la cronista que va posar veu a la Transició espanyola», 01-05-2024. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ Boix, Arnau. «Mor als 89 anys el periodista i escriptor francès Bernard Pivot», 07-05-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ 324cat. «Mor Alice Munro, la mestra del relat curt que va guanyar el Nobel de Literatura», 14-05-2024. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ «Mor Norita als 94 anys, l'última de les Madres de Plaza de Mayo». Nació, 31-05-2024. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Simon, Lluís. «Mor l'escriptor albanès Ismaïl Kadaré, etern candidat al Premi Nobel». [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ «Muere la primera esposa de Fidel Castro, Mirta Díaz-Balart» (en castellà). Europa Press, 06-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ L.S. «Mor l'actriu Shannen Doherty, gran estrella de ‘Sensación de vivir'». [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «Ce que l'on sait de la frappe israélienne qui a visé le chef militaire du Hezbollah, Fouad Chokr, à Beyrouth» (en francès). France Info, 31-07-2024. [Consulta: 21 setembre 2024].
- ↑ «S'ha mort l'actor Alain Delon, llegenda del cinema francès». [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ 324cat. «Mor l'actriu Marisa Paredes als 78 anys», 17-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].