Victoria Prego

periodista espanyola

Victoria Prego de Oliver y Tolivar, coneguda simplement com a Victoria Prego (Madrid, 11 de novembre de 1948 - Madrid, 1 de maig de 2024), fou una periodista espanyola. Des de novembre de 2015 fou la presidenta de la Associació de la Premsa de Madrid.[1]

Plantilla:Infotaula personaVictoria Prego

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Victoria Prego de Oliver y Tolívar Modifica el valor a Wikidata
11 novembre 1948 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 2024 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
President de l'Associació de la Premsa de Madrid
20 novembre 2015 – 20 novembre 2019
← Carmen del Riego
Director adjunta El Mundo
2005 – 2015 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
CiutadaniaEspanya Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Periodisme de l'Església - llicenciatura en periodisme
llicenciatura en Ciències Polítiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópresentadora de televisió, directora de documentals, locutora, tertuliana de televisió, columnista, periodista, escriptora, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 Modifica el valor a Wikidata - 2024 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRadio Televisión Madrid (2018–2022)
Ábside Media (2009–2018)
Radio Televisión Madrid (2006–2011)
Radiotelevisió Espanyola (2004–2018)
Unidad Editorial (2000–2015)
Atresmedia (1994–2003)
Radio y Televisión de Andalucía (1993–1994)
Radio Televisión Madrid (1993–1994)
Radiotelevisió Espanyola (1974–1994)
Vocento
Informaciones
Hachette Filipacchi Médias
Colpisa
Interviú
Agència EFE
El Alcázar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessada enTransició democràtica espanyola Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaToya Prego Modifica el valor a Wikidata
LlenguaCastellà Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareAdolfo Prego Modifica el valor a Wikidata
GermansAdolfo Prego de Oliver y Tolivar Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1400275 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Era filla del periodista i dramaturg Adolfo Prego de Oliver y Domínguez (1913-2000) i germana d'Adolfo Prego de Oliver y Tolivar, magistrat del Tribunal Suprem espanyol. Tenia arrels familiars a la província gallega d'Ourense.[cal citació]

Va estudiar Ciències Polítiques i Periodisme a l'Escola de Periodisme de l'Església.[2] Després d'uns treballs a El Alcázar, Informaciones i l'Agència EFE,[3] el 1974 va ingressar en Televisió Espanyola i va ser assignada a l'àrea d'internacional dels serveis informatius. Durant els anys següents desenvolupà la seva activitat a l'informatiu de La 2 (llavors coneguda com a canal UHF), anomenat Redacción Noche. El 1976 fou nomenada cap de la Secció d'Internacional, i més endavant passà dos anys a Londres com a corresponsal de TVE.[cal citació]

De retorn a Espanya, començà a guanyar popularitat entre 1981 i 1982 quan se li va encarregar que presentés, juntament amb Joaquín Arozamena, la tercera edició del Telediario,[4] que es va decidir anomenar Al cierre. Tots dos van donar forma a una nova concepció dels informatius, combinant un estil més pròxim de transmetre notícies amb un major temps dedicat a l'opinió política.[cal citació]

Entre 1982 i 1987 va presentar el programa cultural El Arte de Vivir que dirigia Miguel Ángel Gozalo. Paral·lelament, el 1983 va estrenar l'espai Españoles, en el qual va tenir ocasió d'entrevistar importants personatges de la vida política, econòmica, social i cultural d'Espanya.[5] En aquesta època començà també a col·laborar amb la revista Interviú.[cal citació]

Més endavant, i fins a 1986, aprofundí la seva experiència periodística a la ràdio, presentant l'informatiu diari Diario hablado de las 14:00 horas[2] a Ràdio Nacional d'Espanya, així com l'espai d'anàlisi política El Reloj. El 1987, també a TVE, conduí Debate.[cal citació]

Va ser en aquest moment quan va començar a preparar per a Televisió Espanyola un dels treballs més destacats de la seva carrera: una sèrie de documentals sobre la història recent d'Espanya, al qual es va donar el títol de La Transición, que no s'estrenaria fins a 1995. Per ells va rebre els guardons “Los 16 del Año” (1995), una Antena de Oro (1996), el Víctor de la Serna (1995) o el “Mujer Progresista 1995”.[6]

El 1994 dirigí i presentà el programa de debat Un momento por favor per Telemadrid i Canal Sur.[7]

Un any després col·laborà amb Antena 3, on realitzà una sèrie de documentals coincidint amb el vintè aniversari de la mort de Franco[8] (Así murió Franco) i la pujada al tro de Joan Carles I d'Espanya[9][10] (El valor de un Rey). A la mateixa cadena, entre els anys 2000 i 2003, intervingué com a analista política i tertuliana al programa informatiu diari El primer café amb Isabel San Sebastián i després amb Carmen Gurruchaga.[cal citació]

El 2000 fou nomenada subdirectora de l'àrea política del diari El Mundo, on escrivia una columna diària. El 2005 va ser nomenada adjunta al director Pedro J. Ramírez, lloc que va abandonar al juny de 2015. Durant el 2015-2016 va mantenir la seva relació amb El Mundo publicant regularment els seus articles digitals d'anàlisi política.[cal citació]

A partir de 2005 va col·laborar amb el programa de Televisió Espanyola Los desayunos de TVE, des de 2006 a Madrid opina (fins 2011) i Alto y Claro de Telemadrid i des de 2009 a La vuelta al mundo, de Veo7.[cal citació]

A la ràdio va treballar a Onda Cero amb La Brújula, entre 2001 i 2002 i més tard ho va fer a COPE. A més, des de març de 2005 fins a gener de 2007, va tenir un blog polític al portal digital d'El Mundo.[cal citació]

Va formar part de la primera junta directiva de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió.[6]

Va obtenir nombrosos premis i reconeixements al llarg de la seva vida professional. En 2016, fou investida com a doctora honoris causa de la Universitat Rey Juan Carlos, a proposta del Departament de Ciències de la Comunicació i Sociologia i rep el Premi Luca de Tena.[11]

En 2018 fou guardonada amb el Premi Nacional de Televisió, que concedeix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, per la seva trajectòria periodística exercida en tot tipus de mitjans de comunicació.[3]

Llibres

modifica

Trajectòria a televisió

modifica
Any Premi Categoria
2018 Premi Nacional de Televisió
2016 Premi Luca de Tena
2012 Premi Exxpopress Honorífic En el 40 aniversari de la seva trajectòria professional.
1999 Premi del Ministeri de Treball i Assumptes Socials a la No Violència contra les Dones
1996 Antena de Oro Extraordinària
1995 Premi Víctor de la Serna Millor Treball Periodístic per La Transición
1981 TP d'Or Millor Presentador per Al cierre

Referències

modifica
  1. «Victoria Prego gana las elecciones de la APM con el grueso de la candidatura de Carmen del Riego» (en castellà). APMadrid.es. Arxivat de l'original el 2015-11-20. [Consulta: 20 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Victoria Prego de Oliver Tolívar (Madrid, 1948-2024)». [Consulta: 1r maig 2024].
  3. 3,0 3,1 «Victoria Prego, Premio Nacional de Televisión 2018». , 10-05-2018 [Consulta: 1r maig 2024].
  4. «Biografías | Opinión | elmundo.es». [Consulta: 1r maig 2024].
  5. «Guerra, entrevistado en directo en el programa 'Españoles'». El País, 11-04-1983.
  6. 6,0 6,1 «Victoria Prego Ictus» (en castellà). [Consulta: 29 març 2018]. Arxivat 2018-03-30 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-03-30. [Consulta: 7 abril 2019].
  7. «Victoria Prego dirigirá un debate para Telemadrid y Canal Sur». El País, 02-12-1993.
  8. «Así murió Franco (documental original y completo)» (en castellà). Youtube.com. [Consulta: 2 maig 2024].
  9. «25 años de reinado de Juan Carlos I (1ª parte)» (en castellà). RTVE.es, 26-07-2012. [Consulta: 2 maig 2024].
  10. «25 años de reinado de Juan Carlos I (2ª parte)» (en castellà). RTVE.es, 26-07-2012. [Consulta: 2 maig 2024].
  11. Victoria Prego, Premio Luca de Tena de periodismo, al web de l'APM, 16 de juny de 2016

Enllaços externs

modifica