Ismaïl Kadaré

escriptor albanès
(S'ha redirigit des de: Ismail Kadare)

Ismaïl Kadaré (Gjirokastra, Albània, 28 de gener de 1936) és un escriptor albanès, el més conegut internacionalment en aquesta llengua.[1]

Infotaula de personaIsmaïl Kadaré

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sq) Ismail Kadare Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1936 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Gjirokastra (Albània) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament d'Albània
1970 – 1982 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAlbanesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tirana
Institut de Literatura Maksim Gorki Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, novel·lista, traductor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeHelena Kadare (1963–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBesiana Kadare (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0434282 Allocine: 77946 Allmovie: p317219 TMDB.org: 234466
Discogs: 3667273 Goodreads author: 10838 Modifica el valor a Wikidata

Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d'on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l'antiga Unió Soviètica i Albània. Des del 1963, quan publicà El general de l'exèrcit mort, ha esdevingut el novel·lista més important de la literatura albanesa. Conrea una narrativa plena de metàfores, en què són sempre presents la fantasia, la història i la crítica al sistema estalinista.

Al principi dels anys noranta, quan la situació política albanesa es va degradar prèviament a la caiguda del règim comunista, s'instal·là a París fins al 1999, quan tornà a Albània per comprometre's en la causa dels albanesos de Kosovo. És membre de l'Académie des Sciences Morales et Politiques i oficial de la Legió d'Honor.

El juny de 2009, fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per la bellesa i el profund compromís de la seva creació literària.[2]

Obra escollida modifica

  • 1963: Gjenerali i ushtrisë së vdekur ('El general de l'exèrcit mort')
  • 1970: Kështjella ('La fortalesa')
  • 1971: Kronikë në gur (Crònica de la ciutat de pedra; versió catalana a Muchnik, 1992, i Edicions 62, 2000)
  • 1975: Nëntori i një kryeqyteti (Novembre d'una capital; versió catalana a Proa, 2000)
  • 1977: Dimri i madh ('El gran hivern')
  • 1978: Prilli i thyer (L'abril trencat; versió catalana al Club Editor, 1996)
  • 1978: Ura me tri harqe ('El pont amb tres arcs')
  • 1981: Pallati i ëndrrave (El palau dels somnis; versió catalana al Club Editor, 1991 i 2006)
  • 1985: Nata me hënë ('Clar de lluna')
  • 1988: Koncert në fund të dimrit ('Concert d'hivern')
  • 1996: Kohë barbare: Nga Shqipëria në Kosovë ('Temps bàrbars: D'Albània a Kosovo')
  • 1996: Spiritus (Spiritus: Novel·la amb caos, revelació, vestigis; versió catalana a Proa, 2001)
  • 1997: Kushëriri i engjëjve ('Els cosins dels àngels')
  • 1998: Tri këngë zie për Kosovën (Tres cants fúnebres per Kosovo; versió catalana a Proa, 1999)
  • 2000: Lulet e ftohta të marsit (Fredes flors de març; versió catalana al Club Editor, 2007)
  • 2003: Jeta, loja dhe vdekja e Lul Mazrekut ('Vida, fets i mort de Lul Mazrek')
  • 2006: Identiteti evropian i shqiptarëve ('La identitat europea dels albanesos')
  • 2008: Aksidenti (L'accident; versió catalana a Edicions 62, 2009)

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ismaïl Kadaré