Ismaïl Kadaré

Ismaïl Kadaré
	;
Nom original	(sq) Ismail Kadare
Biografia
Naixement	28 gener 1936 (88 anys); Gjirokastra (Albània)
Diputat al Parlament d'Albània
	1970 – 1982
Dades personals
Grup ètnic	Albanesos
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Tirana ; Institut de Literatura Maksim Gorki
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor, novel·lista, traductor
Membre de	Acadèmia de Ciències d'Albània ; Acadèmia de Ciències i Arts de Kosovo ; Académie des Sciences Morales et Politiques ; Montenegrin Academy of Sciences and Arts (en)
Influències	Italo Calvino
Obra
	Obres destacables (1963) Gjenerali i ushtrisë së vdekur; (1970) Kështjella; (1971) Crònica de la ciutat de pedra; (1978) Ura me tri harqe; (1980) L'abril trencat; (1981) Dosja H; (1981) El palau dels somnis; (1990) Piramida ;
Família
Cònjuge	Helena Kadare (1963–)
Fills	Besiana Kadare (en)
	Premis (2020) Premi Internacional Neustadt de Literatura; (31 desembre 2019) Gran Oficial de la Legió d'Honor; (2018) Premi Internacional Nonino; (31 desembre 2015) Comandant de la Legió d'Honor; (2015) Premi Jerusalem; (2009) Premi Príncep d'Astúries de les Lletres; (2005) Premi Internacional Man Booker; (1998) Premi Herder; (15 febrer 1996) Comanador de les Arts i les Lletres; (1992) Premi Mundial Cino Del Duca; Orde de la Bandera Nacional; Oficial de la Legió d'Honor; Orde "Honor de la Nació" ;
	Signatura

Ismaïl Kadaré (Gjirokastra, Albània, 28 de gener de 1936) és un escriptor albanès, el més conegut internacionalment en aquesta llengua.^[1]

Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d'on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l'antiga Unió Soviètica i Albània. Des del 1963, quan publicà El general de l'exèrcit mort, ha esdevingut el novel·lista més important de la literatura albanesa. Conrea una narrativa plena de metàfores, en què són sempre presents la fantasia, la història i la crítica al sistema estalinista.

Al principi dels anys noranta, quan la situació política albanesa es va degradar prèviament a la caiguda del règim comunista, s'instal·là a París fins al 1999, quan tornà a Albània per comprometre's en la causa dels albanesos de Kosovo. És membre de l'Académie des Sciences Morales et Politiques i oficial de la Legió d'Honor.

El juny de 2009, fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per la bellesa i el profund compromís de la seva creació literària.^[2]

Obra escollida modifica

1963: Gjenerali i ushtrisë së vdekur ('El general de l'exèrcit mort')
1970: Kështjella ('La fortalesa')
1971: Kronikë në gur (Crònica de la ciutat de pedra; versió catalana a Muchnik, 1992, i Edicions 62, 2000)
1975: Nëntori i një kryeqyteti (Novembre d'una capital; versió catalana a Proa, 2000)
1977: Dimri i madh ('El gran hivern')
1978: Prilli i thyer (L'abril trencat; versió catalana al Club Editor, 1996)
1978: Ura me tri harqe ('El pont amb tres arcs')
1981: Pallati i ëndrrave (El palau dels somnis; versió catalana al Club Editor, 1991 i 2006)
1985: Nata me hënë ('Clar de lluna')
1988: Koncert në fund të dimrit ('Concert d'hivern')
1996: Kohë barbare: Nga Shqipëria në Kosovë ('Temps bàrbars: D'Albània a Kosovo')
1996: Spiritus (Spiritus: Novel·la amb caos, revelació, vestigis; versió catalana a Proa, 2001)
1997: Kushëriri i engjëjve ('Els cosins dels àngels')
1998: Tri këngë zie për Kosovën (Tres cants fúnebres per Kosovo; versió catalana a Proa, 1999)
2000: Lulet e ftohta të marsit (Fredes flors de març; versió catalana al Club Editor, 2007)
2003: Jeta, loja dhe vdekja e Lul Mazrekut ('Vida, fets i mort de Lul Mazrek')
2006: Identiteti evropian i shqiptarëve ('La identitat europea dels albanesos')
2008: Aksidenti (L'accident; versió catalana a Edicions 62, 2009)

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ismaïl Kadaré

↑ «Ismail Kadare». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
↑ (castellà) Premios Príncipe de Asturias - Letras 2009 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.

[1] «Ismail Kadare». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

[2] (castellà) Premios Príncipe de Asturias - Letras 2009 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.

[1]

[2]