3 d'abril

<<	Abril 2020					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1r	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30
Tots els dies

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs. Queden 272 dies per a finalitzar l'any.

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

801 - Barcelona: acaba el setge de Barcelona i les tropes de Lluís el Pietós conquereixen la ciutat per l'Imperi Carolingi.^[1]
1938 - Lleida (el Segrià): els franquistes ocupen la ciutat.
2004 -
- Figueres (l'Alt Empordà): Lluís Llach i Pascal Comelade, actuen plegats al Teatre Municipal El Jardí.
- Barcelona: Obre al públic el Trambaix, la xarxa del TRAM que connecta el Baix Llobregat amb Barcelona.

Resta del món

1559 - le Cateau-Cambrésis (Picardia, França): França i la monarquia hispànica hi signen el tractat de pau de Cateau-Cambrésis.^[2]
1860 - els Estats Units: s'hi inaugura el servei postal del Pony Express.
1879 - Països Baixos: Abraham Kuyper hi funda el Partit Antirevolucionari.
1979 - Espanya: s'hi fan les primeres eleccions municipals després del franquisme.
2004 - Leganés (Madrid, Espanya): set persones relacionades amb l'atemptat de l'11 de març s'immolen dinamitant el pis franc on s'havien refugiat quan els GEO l'anaven a assaltar, i n'assassinen un.

NaixementsModifica

Països Catalans

1879 - Girona: Tomàs Carreras i Artau va ser un filòsof, etnòleg i polític català (m. 1954)^[3]
1890 - Barcelona: Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític català (m. 1938).^[4]
1909 - Barcelona: Carme Serrallonga i Calafell, pedagoga i traductora catalana (m. 1997).^[5]
1924 - Perpinyà, Rosselló: Max Havart, compositor català de sardanes (m. 2006).^[6]
1926 - Guantánamo, Cuba: Lolita Mirabent i Muntané, bibliotecària que visqué i exercí com a tal a Sitges (m. 2014).^[7]
1952 - Girona: Mariàngela Vilallonga, catedràtica de filologia llatina, membre de l'IEC, ha estat Consellera de la Generalitat de Catalunya.^[8]
1962 - Barcelona: Sílvia Romero i Olea, escriptora catalana.
1963 - la Seu d'Urgell: Ester Capella, advocada i política catalana, ha estat senadora, diputada i Consellera de la Generalitat de Catalunya.
1964 -
- Oliva (la Safor) - Enric Morera, polític valencià del BLOC.^[9]
- Catarroja, Horta de València: Maria Jesús Yago Casas, poetessa valenciana.
1967 - Xàtiva: María José Masip Sanchis, metgessa i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.

Resta del món

1540 - Florència, Ducat de Florència: Maria de Cosme de Mèdici, princesa italiana membre de la dinastia Mèdici (m. 1557).
1593 - Montgomery, Powys, Gal·les: George Herbert , prevere anglicà gal·lès, poeta en anglès. És venerat com a sant per l'anglicanisme i el luteranisme (m. 1633).^[10]
1812 - Palerm: Lluïsa d'Orleans, reina dels belgues (m. 1850).
1879 - Ferrara, Itàlia: Tina Poli Randaccio, soprano italiana (m. 1956).
1881 - Pieve Tesino (I. austrohongarès) - Alcide De Gasperi, polític italià que fou President (1946) i primer ministre d'Itàlia (1945-1953) (m. 1954).^[11]
1905 - Le Vieux-Marché: Anjela Duval, poeta bretona (m. 1981).^[12]
1915 - Apeldoorn (Països Baixos) - Piet de Jong, primer ministre dels Països Baixos (1967-1971).
1922 - Cincinnati (Ohio): Doris Day, actriu, cantant i activista dels drets dels animals estatunidenca.
1924 - Omaha (Nebraska, EUA) - Marlon Brando, actor estatunidenc.^[13]
1930 - Ludwigshafen (Alemanya) - Helmut Kohl, polític alemany canceller d'Alemanya (1982-1998) (m. 2017)^[14]
1934 - Londres (Anglaterra): Jane Goodall, primatòloga, etnòloga i antropòloga anglesa.^[15]
1946 -
- Pleszew, Polònia: Hanna Suchocka, política polonesa, ha estat Ministra de Justícia i Primera Ministra de Polònia.^[16]
- Madrid: Marisa Paredes, actriu espanyola de teatre i televisió amb una extensa trajectòria a Espanya, Itàlia i França.^[17]
1956 - Cartagena (Espanya) - Eduardo Zaplana, polític espanyol president de la Generalitat Valenciana (1995-2002) i ministre del govern espanyol (2002-2004).
1958 -
- Amityville (Nova York, EUA) - Alec Baldwin, actor estatunidenc.
- Denver, Colorado: Francesca Woodman, fotògrafa estadounidenca dins l'avantguarda feminista dels anys 70 (m. 1981).
1961 - Brooklyn (Nova York, EUA) - Eddie Murphy, actor estatunidenc.
1963 - Teheran: Nasrin Sotoudeh, advocada i activista política iraniana, defensora dels drets humans.
1985 - Londres (Anglaterra): Leona Lewis, cantant anglesa.

NecrològiquesModifica

Països Catalans

1891 - Barcelona: Dorotea de Chopitea, va ser una laica salesiana xilena i catalana, promotora d'obres socials (n. 1816).^[18]
1929 - Sabadell: Antoni Cusidó i Cañellas, industrial tèxtil i regidor municipal de Sabadell.
1924 - València: Josep Martínez Aloy, historiador i polític valencià (n. 1855).
1997 - Palma: Maria Dolors Cortey de Ribot, escriptora catalana.
1942 - Buenos Aires, Argentina: Irene Polo, periodista, publicista i representant teatral catalana (32 anys).

Resta del món

33 - Jerusalem, Judea: Jesús de Natzaret, crucificat per la cohort de Ponç Pilat a instàncies del Sanedrí (data més probable).
1868 - Estocolm, Suècia: Franz Berwald, compositior suec (m. 1868).^[19]
1880 - Varsòvia, Polònia: Felicita von Vestvali, cantant i actriu dramàtica alemanya.^[20]
1882 - Jesse James, guerriller i bandoler sudista, és assassinat al seu amagatall per Bob Ford d'un tret a l'esquena.
1897 - Viena, Àustria: Johannes Brahms, compositor alemany (63 anys) (n. 1833).^[21]
1930 - Londres, Anglaterra: Emma Albani, cantant quebequesa (n. 1847).
1932 - Leipzig, Alemanya: Wilhelm Ostwald, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1909 (n. 1853).^[22]
1941 - Budapest (Hongria): PálTéleki, Pál Janos Ede, comte Teleki de Szék (en hongarès: Teleki Pál), polític hongarès, dues vegades primer ministre. (n. 1879)^[14]
1950 - Nova York, EUA: Kurt Weill, compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc (n. 1900)(50 anys).^[23]
1954 - Barcelona: Maria Morera i Franco, actriu catalana de dilatada carrera (n. 1872).
1975 - Londres: Mary Ure, actriu de teatre i de cinema escocesa (n. 1933).
1990 - Los Angeles: Sarah Vaughan, cantant nord-americana, una de les veus femenines més importants i influents del jazz (n. 1924).^[24]
1991 - Vevey, cantó de Vaud, Suïssa: Henry Graham Greene, novel·lista anglès (n. 1904).^[25]
1998 - Northamptonshire, Anglaterra: Mary Cartwright, matemàtica britànica, primera dona a presidir la London Mathematical Society (n. 1900).
2020 - Istanbul, Turquia: Helin Bolek, cantant del Grup Yorum, en vaga de fam.^[26]

Festes i commemoracionsModifica

Onomàstica: sants Nicetas de Bitínia, abat; Josep Himnògraf; Ricard de Chichester, bisbe; Fara de Faremoutiers, abadessa; beats Joan de Penna, franciscà, i Luigi Scrosoppi, fundador; beata Guiomar de Lorvão, germana llega cistercenca; Sixt I; venerable Dorotea de Chopitea, laica; servent de Dëu Josep Maria Vilaseca i Aguilera, prevere i fundador.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:3 d'abril.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 3 d'abril

ReferènciesModifica

↑ Ávila, Enrique Camón Fernández de «Els annals carolingis i la tradició clàssica: els fets de Barcelona al 801». Faventia, 15, 2, 1993, pàg. 99–112. ISSN: 2014-850X.
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - paix du Cateau-Cambrésis 1559 ou traités du Cateau-Cambrésis 1559» (en francès). [Consulta: 29 abril 2020].
↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
↑ «Manuel Carrasco i Formiguera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
↑ «Carme Serrallonga i Calafell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
↑ «Max Havart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
↑ «https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0519792.xml». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Mariàngela Vilallonga i Vives | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
↑ «Enric Morera i Català | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
↑ Craveri, Piero. «De Gasperi, Alcide» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1988. [Consulta: abril 2020].
↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/litterature/Marie-Ang�le_dite_Anjela_Duval/173045 Encyclopédie Larousse en ligne - Marie-Angèle dite Anjela Duval]» (en francès). [Consulta: 15 abril 2020].
↑ «Marlon Brando | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ ^14,0 ^14,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ «Jane Goodall» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
↑ «Hanna Suchocka. Prime Minister of Poland» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
↑ «Marisa Paredes, la niña pobre que soñó con ser actriz y fue musa de Almodóvar». La Vanguardia, 01-02-2018.
↑ Gaete, Marcial Sánchez. Historia de la Iglesia en Chile. Tomo III: Los nuevos caminos: la iglesia y el estado. Editorial Universitaria de Chile, 2009, pàg. 582. ISBN 978-956-11-2350-2.
↑ Grimley, Daniel M. «Berwald family: 5. Franz (Adolf) Berwald». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.02946 [Consulta: 21 abril 2020].
↑ «Felicita von Vestvali». Association Encyclopédie de l'art lyrique français. [Consulta: 9 abril 2020].
↑ «Johannes Brahms». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ «Wilhelm Ostwald. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
↑ Robinson, J. Bradford; Drew, David. «Weill, Kurt (Julian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.30032 [Consulta: 17 abril 2020].
↑ «Sarah Lois Vaughan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
↑ «Graham Greene» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
↑ «Muere la cantante y activista turca Helin Bolek, en huelga de hambre contra la persecución política» (en castellà). Naiz, 03-04-2020. [Consulta: 3 abril 2020].

[1] Ávila, Enrique Camón Fernández de «Els annals carolingis i la tradició clàssica: els fets de Barcelona al 801». Faventia, 15, 2, 1993, pàg. 99–112. ISSN: 2014-850X.

[2] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - paix du Cateau-Cambrésis 1559 ou traités du Cateau-Cambrésis 1559» (en francès). [Consulta: 29 abril 2020].

[3] Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.

[4] «Manuel Carrasco i Formiguera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].

[5] «Carme Serrallonga i Calafell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].

[6] «Max Havart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].

[7] «https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0519792.xml». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].

[8] «Mariàngela Vilallonga i Vives | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].

[9] «Enric Morera i Català | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].

[10] Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.

[11] Craveri, Piero. «De Gasperi, Alcide» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1988. [Consulta: abril 2020].

[12] Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/litterature/Marie-Ang�le_dite_Anjela_Duval/173045 Encyclopédie Larousse en ligne - Marie-Angèle dite Anjela Duval]» (en francès). [Consulta: 15 abril 2020].

[13] «Marlon Brando | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[Ref-14] 14,0 ^14,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[15] «Jane Goodall» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].

[16] «Hanna Suchocka. Prime Minister of Poland» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].

[17] «Marisa Paredes, la niña pobre que soñó con ser actriz y fue musa de Almodóvar». La Vanguardia, 01-02-2018.

[18] Gaete, Marcial Sánchez. Historia de la Iglesia en Chile. Tomo III: Los nuevos caminos: la iglesia y el estado. Editorial Universitaria de Chile, 2009, pàg. 582. ISBN 978-956-11-2350-2.

[19] Grimley, Daniel M. «Berwald family: 5. Franz (Adolf) Berwald». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.02946 [Consulta: 21 abril 2020].

[20] «Felicita von Vestvali». Association Encyclopédie de l'art lyrique français. [Consulta: 9 abril 2020].

[21] «Johannes Brahms». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[22] «Wilhelm Ostwald. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].

[23] Robinson, J. Bradford; Drew, David. «Weill, Kurt (Julian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.30032 [Consulta: 17 abril 2020].

[24] «Sarah Lois Vaughan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].

[25] «Graham Greene» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].

[26] «Muere la cantante y activista turca Helin Bolek, en huelga de hambre contra la persecución política» (en castellà). Naiz, 03-04-2020. [Consulta: 3 abril 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]