- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1841 - Móra d'Ebreː Filomena Ferrer i Galzeran, religiosa que impulsà la fundació del convent mínim de Móra.[3]
- 1879 - Girona: Tomàs Carreras i Artau va ser un filòsof, etnòleg i polític català (m. 1954)[4]
- 1890 - Barcelona: Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític català (m. 1938).[5]
- 1909 - Barcelona: Carme Serrallonga i Calafell, pedagoga i traductora catalana (m. 1997).[6]
- 1910 - Barcelona: Adela Piera Escofet, gimnasta i pionera de l'esport femení a Catalunya (m. 2008).[7]
- 1916 - Barcelona: Joaquima Andreu Espinosa, atleta catalana.[8]
- 1924 - Perpinyà, Rosselló: Max Havart, compositor català de sardanes (m. 2006).[9]
- 1926 - Guantánamo, Cuba: Lolita Mirabent i Muntané, bibliotecària que visqué i exercí com a tal a Sitges (m. 2014).[10]
- 1952 - Girona: Mariàngela Vilallonga, catedràtica de filologia llatina, membre de l'IEC, ha estat Consellera de la Generalitat de Catalunya.[11]
- 1962 - Barcelona: Sílvia Romero i Olea, escriptora catalana.[12]
- 1963 - la Seu d'Urgell: Ester Capella, advocada i política catalana, ha estat senadora, diputada i Consellera de la Generalitat de Catalunya.
- 1964 -
- 1967 - Xàtiva: María José Masip Sanchis, metgessa i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.
- Resta del món
- 1540 - Florència, Ducat de Florència: Maria de Cosme de Mèdici, princesa italiana membre de la dinastia Mèdici (m. 1557).
- 1593 - Montgomery, Powys, Gal·les: George Herbert , prevere anglicà gal·lès, poeta en anglès. És venerat com a sant per l'anglicanisme i el luteranisme (m. 1633).[14]
- 1812 - Palerm: Lluïsa d'Orleans, reina dels belgues (m. 1850).
- 1879 - Ferrara, Itàlia: Tina Poli Randaccio, soprano italiana (m. 1956).[15]
- 1881 - Pieve Tesino (I. austrohongarès) - Alcide De Gasperi, polític italià que fou President (1946) i primer ministre d'Itàlia (1945-1953) (m. 1954).[16]
- 1905 - Le Vieux-Marché: Anjela Duval, poeta bretona (m. 1981).[17]
- 1915 - Apeldoorn (Països Baixos) - Piet de Jong, primer ministre dels Països Baixos (1967-1971).
- 1922 - Cincinnati (Ohio): Doris Day, actriu, cantant i activista dels drets dels animals estatunidenca.
- 1924 - Omaha (Nebraska, EUA) - Marlon Brando, actor estatunidenc.[18]
- 1930 - Ludwigshafen (Alemanya) - Helmut Kohl, polític alemany canceller d'Alemanya (1982-1998) (m. 2017)[19]
- 1934 - Londres (Anglaterra): Jane Goodall, primatòloga, etnòloga i antropòloga anglesa.[20]
- 1946 -
- 1956 - Cartagena (Espanya) - Eduardo Zaplana, polític espanyol president de la Generalitat Valenciana (1995-2002) i ministre del govern espanyol (2002-2004).
- 1958 -
- 1961 - Brooklyn (Nova York, EUA) - Eddie Murphy, actor estatunidenc.
- 1963 - Teheran: Nasrin Sotoudeh, advocada i activista política iraniana, defensora dels drets humans.
- 1971 - Riga, Letònia (aleshores Unió Soviètica)ː Dace Melbārde, política letona, eurodiputada, fou ministra de Cultura.[24]
- 1985 - Londres (Anglaterra): Leona Lewis, cantant anglesa.
- Països Catalans
- 1891 - Barcelona: Dorotea de Chopitea, va ser una laica salesiana xilena i catalana, promotora d'obres socials (n. 1816).[25]
- 1919 - Barcelona: Modest Urgell i Inglada, també conegut pel pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català.
- 1929 - Sabadell: Antoni Cusidó i Cañellas, industrial tèxtil i regidor municipal de Sabadell.
- 1924 - València: Josep Martínez Aloy, historiador i polític valencià (n. 1855).
- 1954 - Barcelona: Maria Morera i Franco, actriu catalana de dilatada carrera (n. 1872).[26]
- 1997 - Palma: Maria Dolors Cortey de Ribot, escriptora catalana.
- 1942 - Buenos Aires, Argentina: Irene Polo, periodista, publicista i representant teatral catalana (32 anys).
- Resta del món
- 33 - Jerusalem, Judea: Jesús de Natzaret, crucificat per la cohort de Ponç Pilat a instàncies del Sanedrí (data més probable).
- 1868 - Estocolm, Suècia: Franz Berwald, compositior suec (m. 1868).[27]
- 1880 - Varsòvia, Polònia: Felicita von Vestvali, cantant i actriu dramàtica alemanya.[28]
- 1882 - Jesse James, guerriller i bandoler sudista, és assassinat al seu amagatall per Bob Ford d'un tret a l'esquena.
- 1897 - Viena, Àustria: Johannes Brahms, compositor alemany (63 anys) (n. 1833).[29]
- 1930 - Londres, Anglaterra: Emma Albani, cantant quebequesa (n. 1847).
- 1932 - Leipzig, Alemanya: Wilhelm Ostwald, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1909 (n. 1853).[30]
- 1941 - Budapest (Hongria): PálTéleki, Pál Janos Ede, comte Teleki de Szék (en hongarès: Teleki Pál), polític hongarès, dues vegades primer ministre. (n. 1879)[19]
- 1950 - Nova York, EUA: Kurt Weill, compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc (n. 1900)(50 anys).[31]
- 1954 - Barcelona: Maria Morera i Franco, actriu catalana de dilatada carrera (n. 1872).
- 1971 - Höllriegelskreuth, Alemanyaː Gertrud Kappel, cantant d'òpera alemanya, especialista en les òperes de Wagner (n. 1884).[32]
- 1975 - Londres: Mary Ure, actriu de teatre i de cinema escocesa (n. 1933).
- 1990 - Los Angeles: Sarah Vaughan, cantant nord-americana, una de les veus femenines més importants i influents del jazz (n. 1924).[33]
- 1991 - Vevey, cantó de Vaud, Suïssa: Henry Graham Greene, novel·lista anglès (n. 1904).[34]
- 1998 - Northamptonshire, Anglaterra: Mary Cartwright, matemàtica britànica, primera dona a presidir la London Mathematical Society (n. 1900).
- 2007 - Birkenhead, Cheshire (Anglaterra): Marion Eames, novel·lista i productora de ràdio gal·lesa (n. 1921).[35]
- 2013 - Manhattanː Ruth Prawer Jhabvala, novel·lista i guionista britànica d'origen alemany, guanyadora del premi Bafta i Oscar (n. 1927).[36]
- 2020 - Istanbul, Turquia: Helin Bolek, cantant del Grup Yorum, en vaga de fam.[37]
Festes i commemoracionsModifica
- ↑ Ávila, Enrique Camón Fernández de «Els annals carolingis i la tradició clàssica: els fets de Barcelona al 801». Faventia, 15, 2, 1993, pàg. 99–112. ISSN: 2014-850X.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - paix du Cateau-Cambrésis 1559 ou traités du Cateau-Cambrésis 1559» (en francès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Llin Cháfer, Arturo. «Filomena Ferrer y Galcerán». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Manuel Carrasco i Formiguera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Carme Serrallonga i Calafell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ García, Mila «Biografia del Premi Dona i Esport “Mireia Tapiador”: Adela Piera Escofet». Quadern Dones i Esport. Institut Barcelona Esports - Ajuntament de Barcelona, Núm. 2, 2008, pàg. 15-17 [Consulta: 19 desembre 2019].
- ↑ «Joaquima Andreu Espinosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ «Max Havart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Maria Dolors Mirabent i Muntané | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Mariàngela Vilallonga i Vives | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Morera, Pius. «Ens plagué de presentar un llibre... ‘Brusquina d'instants'» (en català). Aparador de poesia, 02-03-2018. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «Enric Morera i Català | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg 387. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ Craveri, Piero. «De Gasperi, Alcide» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1988. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/litterature/Marie-Ang�le_dite_Anjela_Duval/173045 Encyclopédie Larousse en ligne - Marie-Angèle dite Anjela Duval]» (en francès). [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Marlon Brando | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ 19,0 19,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Jane Goodall» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Hanna Suchock» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Marisa Paredes, la niña pobre que soñó con ser actriz y fue musa de Almodóvar». La Vanguardia, 01-02-2018.
- ↑ «Francesca Woodman. Descobreix un fotògraf. Departament Documentació» (en català). IEFC. Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Dace MELBĀRDE» (en castellà). Parlament Europeu. Eurodiputats. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ Gaete, Marcial Sánchez. Historia de la Iglesia en Chile. Tomo III: Los nuevos caminos: la iglesia y el estado. Editorial Universitaria de Chile, 2009, pàg. 582. ISBN 978-956-11-2350-2.
- ↑ Vila Fernández, Anna Maria. «Maria Morera Franco» (en català). Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ Grimley, Daniel M. «Berwald family: 5. Franz (Adolf) Berwald». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.02946 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Felicita von Vestvali». Association Encyclopédie de l'art lyrique français. [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «Johannes Brahms». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Wilhelm Ostwald. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Robinson, J. Bradford; Drew, David. «Weill, Kurt (Julian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.30032 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Kappel Gertrud» (en francès). Memoires de Guerre, 25-07-2017. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ «Sarah Lois Vaughan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Graham Greene» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Marion Eames | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Ruth Prawer Jhabvala» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Muere la cantante y activista turca Helin Bolek, en huelga de hambre contra la persecución política» (en castellà). Naiz, 03-04-2020. [Consulta: 3 abril 2020].