Els letons (en letó: latvieši; en livonià: laett) són el poble bàltic natiu de Letònia, de tant en tant es refereixen a ells mateixos per l'antic nom de Latvji, que poden tenir el seu origen a la paraula Latve que és un nom del riu que, presumiblement, fluïa a través del que avui és l'est de Letònia.

Infotaula de grup humàLetons
latvieši
Tipuspoblació humana i ètnia Modifica el valor a Wikidata
Població totalca. 1.550.000 persones
LlenguaLetó
ReligióLuteranisme; Catolicisme; Església Ortodoxa i minoria Dievturība
Part debàltics orientals i bàltics Modifica el valor a Wikidata
EpònimLetònia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatLetònia, Estats Units d'Amèrica, Irlanda, Regne Unit, Canadà, Brasil, Rússia, Nova Zelanda, Austràlia, Alemanya, Ucraïna, Lituània, Itàlia, Estònia, França, Bèlgica, Moldàvia i Croàcia Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Letònia: 1.229.067 (2014)[1]
Estats Units96.070-102.000 (2009)[2]
Regne Unit39.000 (2011)[3]
Canadà27.870 (2006)[4]
Brasil25.000 (2002)[5]
Irlanda20.593 (2011)[6]
Austràlia20.1124 (2011)[7]
Rússia20.068 (2010)
Nova Zelanda20.000 (2004)
Alemanya9.775 (2006)[8]
Noruega8.077 (2013)[9]
Ucraïna5.079 (2001)[10]
Suècia4.116 (2009)[11]
Dinamarca3.799 (2012)[12]
Espanya3.711 (2011)[13]
Lituània2.300 (2012)[14]
Itàlia2.257 (2010)[15]
Estònia2.171 (2012)[16]
França1.702 (2007)
Belarús1.549 (2009)[17]
Països Baixos1.400 (2002)[18]
Finlàndia1.164 (2013)[19]
Kazakhstan1.123 (2009)
Mapa de distribució
Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Una tribu de parla finesa coneguda com els livonians es van instal·lar entre els letons i van modular el nom de «Latvis» que significa «netejadors de boscos», que és com els colonitzadors alemanys medievals també es van referir a aquests pobles.

Els colonitzadors alemanys, van canviar el nom a «Lette» i van nomenar la seva colònia inicialment petita «Livland». La forma en llatí, Livònia, a poc a poc s'anava referint a tot el territori de la moderna Letònia, així com el sud d'Estònia, que havia caigut sota el domini alemany. Els letons i els lituans són els únics membres supervivents dels pobles bàltics i llengües bàltiques de la família indoeuropea.

Cultura i religió modifica

La cultura letona ha experimentat influències històriques, culturals i religioses des de segles, durant la colonització germànica i escandinava. Letònia oriental (Letgàlia), tanmateix, manté una forta influència cultural i lingüística polonesa i russa. Aquesta societat altament alfabetitzada posa un fort èmfasi a l'educació, que és gratuïta i obligatòria fins als 18 anys. La majoria dels letons religiosos pertanyen a l'Església Evangèlica Luterana però Letònia Oriental és predominantment catòlica i una petita minoria dels letons pertanyen a l'Església Ortodoxa i d'altres congregacions religioses. Al segle xviii n'hi va haver un petit però vibrant moviment de la Germandat de Moràvia que va exercir un paper important en el desenvolupament de la cultura literària letona.

Llengua modifica

La llengua nacional és el letó. Durant l'era soviètica, els russos van imposar l'idioma rus a les escoles i en les activitats institucionals, per la qual cosa també avui dia molts letons saben rus com segona llengua.[20]

Diàspora modifica

Hi ha una diàspora que data de la Letònia de la post Segona Guerra Mundial. Aquesta diàspora és als Estats Units, a Canadà -l'ex presidenta de Letònia Vaira Vike-Freiberga ha viscut allà durant molts anys-, i a Rússia -incloent la deportació de desenes de milers de bàltics als gulags de Sibèria-. També des de l'entrada de Letònia a la Unió Europea l'any 2004, hi ha comunitats letones a Irlanda i Regne Unit.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Letons
  1. «Centralas sttistikas parlavaldes datu bazes», 2014 Population Census. [Consulta: 16 març 2015].
  2. 680,912±13,465 at 90% confidence interval;«Detailed Tables - American FactFinder» (en anglès). Factfinder.census.gov. Arxivat de l'original el 2020-02-12. [Consulta: 16 març 2015].
  3. «Population by country of birth and nationality» (en anglès). Annual Population Survey, Office of National Statistics, 2010. [Consulta: 16 març 2015].
  4. «Census» (en anglès). [Consulta: 16 març 2015].
  5. «Revista Época Edi??o 214 24/06/2002» (en portuguès). Época. Globo, 24-06-2002. Arxivat de l'original el 2012-08-21 [Consulta: 16 març 2015].
  6. «CSO Emigration». [Consulta: 16 març 2015].
  7. «Australian Bureau of Statistics». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 16 març 2015].
  8. «Statistischen Bundesamt» (en alemany). Destatis.. [Consulta: 16 març 2015].
  9. «Innvandrere og norskfødte med innvandrerforeldre, 1. januar 2013». Statistics Norway. [Consulta: 16 març 2015].
  10. «State statistics committee of Ukraine – National composition of population, 2001 census» (en ucraïnés). [Consulta: 16 març 2016].
  11. «Tabeller över Sveriges befolkning 2009» (PDF) (en suec). Statistics Sweden. [Consulta: 16 març 2015].
  12. «Statistics Denmark:FOLK2: Population 1. gener by sex, age, ancestry, country of origin and citizenship» (en anglès). Statistics Denmark. [Consulta: 16 març 2015].
  13. «Población extranjera por sexo, edad (grupos quinquenales) y país de nacionalidad» (en castellà). Instituto Nacional de Estadística, 2006. [Consulta: 16 març 2015].
  14. «Informacija šiame puslapyje nebeatnaujinama. Aktualia informacija rasite» (en lituà). Lietuvos Statistikos Departamentas=, 2012. Arxivat de l'original el 2014-10-21. [Consulta: 16 març 2015].
  15. «Italy» (en anglès). Dewmo istat.it, 2010. [Consulta: 16 març 2015].
  16. «Population by ethnic nationality, 1 January, years» (en anglès). Statistics Estonia, 2012. Arxivat de l'original el 2019-01-07. [Consulta: 16 març 2015].
  17. «Общая численность населения, его состав по возрасту, полу, состоянию в браке, уровню образования, национальностям, языку и источникам средств к существованию, Статистический бюллетень» p.22, 2009. Arxivat de l'original el 2010-08-21. [Consulta: 16 març 2015].
  18. «Demografie van de allochtonen in Nederland» (PDF). Centraal Bureau voor de Statistiek, 2002. Arxivat de l'original el 2018-10-09. [Consulta: 16 març 2015].
  19. «Taulukko: Kieli iän ja sukupuolen mukaan maakunnittain 1990 - 2010» (en finès). Pxweb2.stat.fi. Arxivat de l'original el 2017-05-10. [Consulta: 3 desembre 2011].
  20. «Valsts valoda» (en letó). Comissió estatal de la llengua letona. [Consulta: 16 març 2015].