Epònim

Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi. Per exemple, es pot dir que una empresa és "quixotesca" perquè recorda l'idealisme de Don Quixot; o que una persona pateix alzhèimer, i aquesta paraula és el cognom del seu descobridor (Alzheimer). Els epònims poden pertànyer a qualsevol categoria gramatical i són molt freqüents en ciència, on els investigadors o els seus admiradors donen el nom a allò que hi han aportat, tot i que no sempre les atribucions són autèntiques. També eren comuns en èpoques històriques, ja que, per exemple, a l'antiga Roma els anys portaven els noms dels seus cònsols a més de la data. L'eponímia es pot considerar lingüísticament un cas especial de metonímia.

Alguns exemples d'epònims

• Còctel molotov - per Viatxeslav Mólotov, polític soviètic
• Baquelita - per Leo Baekeland
• Narcisista - pel mite de Narcís
• Ciríl·lic - per sant Ciril
• Ebola - pel riu Ebola
• Nou d'Adam
• Atles (conjunt de mapes) - pel déu grec homònim
• Boicot - ve del que va patir Charles Boycott
• Plantes fúcsia (d'on deriva el color) - per Leonhart Fuchs
• El Peloponès - per l'heroi grec Pèlops, mític conqueridor de la part meridional de Grècia
• Marcolfa - pel nom de la muller de Bertoldo, en el recull de narracions populars italianes antigues titulat Bertòldo, Bertoldino e Cacasénno
• Canyardo - per Marià Cañardo i Lacasta
• Zepelí - per Ferdinand von Zeppelin, inventor d'aquesta aeronau

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epònim

• Milà, Josep. «Una situació kafkiana». Coses de la llengua, 01-01-2013. [Consulta: juny 2019].
• Montserrat, Mònica. «Epònims que vesteixen». articles sobre llengua catalana. [Consulta: juny 2019].

• Baños, Josep-E. «Epònims: els noms propis de la ciència». Rodamots, 15 novembre del 2003. [Consulta: juny 2019].
• Whonamedit? és un diccionari en anglès d'epònims mèdics i les persones associades amb la seva identificació.

Referències

Viccionari