La baquelita fou la primera substància plàstica totalment sintètica, creada el 1909 i anomenada així en honor al seu creador, el belga Leo Baekeland (el Premi Nobel en Química Adolf von Baeyer experimentà amb aquest material el 1872 però no va completar el seu descobriment). La baquelita va entrar a la indústria l'any 1907. Es tracta d'una resina fenòlica que avui en dia encara té aplicacions d'interès. Se sintetitzà a partir de molècules de fenol i formaldehid. Aquest producte pot ser emmotllat a mesura que es forma i esdevé dur en solidificar. És aïllant de l'electricitat, és resistent a l'aigua i als solvents, però fàcilment mecanitzable.

Infotaula de compost químicBaquelita
Bakelite bangles.jpg
modifica
EpònimLeo Baekeland modifica
Descobridor o inventorLeo Baekeland modifica
Data de descobriment o invenció1907 modifica
Estructura química
Fórmula química(C₆H₆O·CH₂O)ₙ modifica
Propietat
Densitat1,3 g/cm³ (a 25 °C, sòlid) modifica
Índex de refracció1,63 (a 25 °C) modifica
Estructura química de la Bakelita

El seu ampli espectre d'ús la va fer aplicable a les noves tecnologies de l'època, com carcasses de telèfons, ràdios i fins i tot estructures de carburadors. S'ha utilitzat fins avui dia en nanses de cassoles.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baquelita
  1. Duran, Xavier «La baquelita». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p. 22. ISSN: 1695-2014.