Obre el menú principal

La baquelita fou la primera substància plàstica totalment sintètica, creada el 1909 i anomenada així en honor al seu creador, el belga Leo Baekeland (el Premi Nobel en Química Adolf von Baeyer experimentà amb aquest material el 1872 però no va completar el seu descobriment). La baquelita va entrar a la indústria l'any 1907. Es tracta d'una resina fenòlica que avui en dia encara té aplicacions d'interès. Se sintetitzà a partir de molècules de fenol i formaldehid. Aquest producte pot ser emmotllat a mesura que es forma i esdevé dur en solidificar. És aïllant de l'electricitat, és resistent a l'aigua i als solvents, però fàcilment mecanitzable.

Infotaula de compost químicBaquelita
Bakelite bangles.jpg
Epònim Leo Baekeland
Descobridor o inventor Leo Baekeland
Data de descobriment o invenció 1907
Estructura química
Fórmula química (C₆H₆O·CH₂O)ₙ
Propietat
Densitat 1,3 g/cm³ (a 25 °C, sòlid)
Índex de refracció 1,63 (a 25 °C)
Modifica les dades a Wikidata
Estructura química de la Bakelita

El seu ampli espectre d'ús la va fer aplicable a les noves tecnologies de l'època, com carcasses de telèfons, ràdios i fins i tot estructures de carburadors. S'ha utilitzat fins avui dia en nanses de cassoles.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baquelita  
  1. Duran, Xavier «La baquelita». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p. 22. ISSN: 1695-2014.