Parkesina

La parkesina, precursora del cel·luloide, va ser descoberta per Alexander Parkes, professor de ciències naturals de Birmingham, Anglaterra.

Al voltant de l'any 1850, Parkes experimentava amb un producte químic en el seu laboratori, la nitrocel·lulosa, i en barrejar-la amb la càmfora va descobrir que el compost formava una substància transparent, dura però flexible, que va anomenar parkesina. A la dècada de 1860 John Wesley Hyatt adquiriria la patent britànica i el doctor Parkes es mostraria més que satisfet per vendre els drets de la patent d'aquella novetat que havia intentat comercialitzar sense èxit.

A causa d'una gran escassetat d'ivori, un fabricant de boles de billar de Nova Anglaterra va oferir un premi de 10.000 dòlars a qui trobés un succedani adequat. Hyatt s'hi va presentar i va guanyar el premi amb el que havia batejat com cel·luloide. L'any 1872 va patentar “el seu invent”.

Amb ell es van començar a fabricar diferents objectes com mànecs de ganivet, armadures de lents i pel·lícula cinematogràfica. Sense el cel·luloide no hagués pogut iniciar-se la indústria cinematogràfica a finals del segle XIX. El cel·luloide pot ser estovat repetidament i modelat de nou mitjançant calor, per la qual cosa rep el qualificatiu de termoplàstic.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica