1907
any
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1907 (MCMVII) |
| Islàmic | 1325 – 1326 |
| Xinès | 4603 – 4604 |
| Hebreu | 5667 – 5668 |
| Calendaris hindús | 1962 – 1963 (Vikram Samvat) 1829 – 1830 (Shaka Samvat) 5008 – 5009 (Kali Yuga) |
| Persa | 1285 – 1286 |
| Armeni | 1356 |
| Rúnic | 2157 |
| Ab urbe condita | 2660 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
| Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Anys | |
| 1904 1905 1906 - 1907 - 1908 1909 1910 | |
| Dècades | |
| 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- Art: Santiago Rusiñol escriu la seva novel·la de referència, L'auca del senyor Esteve.
- Barcelona: l'Ajuntament de Barcelona adquireix un cotxe perquè l'alcalde es pugui traslladar "amb rapidesa als punts on sovint és necessària la seva presència".
- 19 de maig - Revolta de vinyaters, també coneguda amb el nom de Revolta de vinyataires, o, més universalment, com a la Revolta del 1907, a Perpinyà (Rosselló), i durant el transcurs de l'any a tot Rosselló i a Llenguadoc (Occitània). Aquest fet fou novel·lat pel Joan-Daniel Bezsonoff a "La revolta dels geperuts". Vegeu també les entrades: Occitània 1900-1940, Narbona i Frederic Mistral.
- 21 de juliol - Victòria electoral de Solidaritat Catalana. Enric Prat de la Riba és president de la Diputació de Barcelona.
- 3 d'agost, Barcelona - Es constitueix Solidaritat Obrera.
- 3 d'agost, Barcelona - S'expedeix a Barcelona la matrícula número 1 d'automòbils. Es tracta d'un cotxe de la Hispano-Suiza.
- 30 d'agost - 14 de setembre: Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC. En van formar part Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas.[1]
- Resta del món
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 31 de gener - Manresa (Bages): Josep Maria Planes i Martí, periodista i dramaturg, fou un dels primers impulsors del periodisme d'investigació a Catalunya (m. 1936).
- 19 de gener - Barcelona: Pere Pi Calleja, matemàtic català (m. 1986).
- 2 de març - Benissanet, Ribera d'Ebre: Artur Bladé i Desumvila, periodista i escriptor català (m. 1995).
- 4 de març - Peralada, Empordà: Joaquim Serra, compositor, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat (m. 1957).
- 28 de març - Sabadell: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
- 22 d'abril - Borriana, Plana Baixa: Abel Mus, violinista, pedagog i compositor valencià (m. 1983).
- 12 de juny - Sabadell: Josepa Figueras i Felip, locutora de ràdio catalana.
- 11 de setembre - Sabadell: Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana.
- 7 d'octubre - Barcelona: Carles Parès i Guillèn, metge cirurgià català.
- Barcelona: Xavier de Salas Bosch, historiador de l'art, director del Museu del Prado de Madrid (1970-1978).
- Barcelona: Encarnació Miquel i Girbau, escriptora, periodista i propagandista.[2]
- Resta del món
- 23 de març, Fleurier, Neuchâtel, Suïssa): Daniel Bovet, farmacòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1957 (m. 1992).
- 14 d'abril, Port-au-Prince, Haití: François Duvalier, President d'Haití (1957-71).
- 15 d'abril, La Haia, Països Baixos: Nikolaas Tinbergen, etòleg neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (m. 1988).
- 13 de maig, Londres, Anglaterra: Daphne du Maurier, novel·lista britànica (m. 1989).
- 22 de maig, Etterbeek, Bèlgica: Hergé, historietista belga, creador de Tintín (m. 1983).
- 27 de maig, Springdale (Pennsilvània): Rachel Carson, biòloga marina i escriptora ambientalista, autora de Silent Spring (Primavera silenciosa, 1962).
- 23 de juny, Swanage, Dorset, Anglaterra): James Meade, economista anglès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1977 (m. 1995).
- 25 de juny, Hamburg, Alemanya): Johannes Hans Jensen, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (m. 1973).
- 6 de juliol, Coyoacán, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana (m. 1954).
- 12 de setembre, Varsòvia: Alina Szeminska, psicòloga i professora d'universitat polonesa.
- 2 d'octubre, Glasgow, Escòcia: Alexander Robertus Todd, químic escocès, Premi Nobel de Química de l'any 1957 (m. 1997).
- 24 d'octubre, Budapest: László Ladányi, poeta, escriptor, dramaturg i reporter.
- 14 de novembre, Vimmerby, Suècia: Astrid Lindgren, escriptora sueca creadora de Pippi Långstrump (m. 2002).
- 18 de novembre, Santiago de Cuba: Compay Segundo, músic i compositor cubà (m.2003)
- 28 de novembre, Roma, Regne d'Itàlia: Alberto Moravia, escriptor italià.
- 10 de desembre, Barcelona: Alfred Pérez-Iborra, farmacèutic.
- 15 de desembre, Rio de Janeiro, Brasil: Oscar Niemeyer, arquitecte brasiler.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 22 d'abril, Buenos Aires: Joan Bialet i Massé, metge, advocat i agrònom
- 23 d'abril - Sabadell: Pau Alguersuari i Pascual, industrial, teòric tèxtil i inventor català.
- 4 de setembre - Sagunt, el Camp de Morvedre): Antoni Chabret i Fraga, historiador valencià (61 anys).
- 31 de desembre - Barcelona: Maria del Pilar Maspons i Labrós, Maria de Bell-lloc, escriptora catalana (n. 1841).
- Resta del món
- 2 de febrer - Peterburg, avui dia Sant Petersburg, Imperi Rus: Dmitri Mendeléiev, químic rus.
- 16 de febrer - Bolonya (Itàlia): Giosuè Carducci, poeta italià, Premi Nobel de Literatura de 1906 (n. 1835).
- 20 de febrer - París (França): Henri Moissan, professor universitari francès, Premi Nobel de Química (n. 1852).
- 11 de març - París (França): Jean Paul Pierre Casimir-Perier, advocat, President de la República Francesa de 1894 a 1895 (n. 1847)
- 17 de març: Ahmed Lütfi Efendi, historiador otomà.
- 12 de maig - París, França: Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (n. 1848).
- 2 de juny - Halle: Anastazy Wilhelm Dreszer, compositor polonès.
- 6 de setembre - Châtenay-Malabry, França: Sully Prudhomme, Premi Nobel de Literatura 1901 (n. 1839).
- 17 de desembre - Largs, Ayrshire, Escòcia: Lord Kelvin, físic, matemàtic i enginyer britànic. Conegut per l'escala Kelvin de temperatures.
- 1 de març - Londres: August Manns, director musical prussià.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1907 |