Obre el menú principal

VidaModifica

Nascut a Barcelona, el seu pare era el metge Enric Pi Morell, emparentat amb la influent família Pi-Sunyer. Va estudiar en una escola pública obtenint les millors qualificacions i el Premi Extraordinari de Batxillerat.

El 1923 va entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar Arquitectura i Matemàtiques. El 1928 va obtenir el seu grau de Matemàtiques i va començar a escriure resolucions de problemes. El 1932 també va obtenir el seu grau d'arquitecte.

Les seves qualificacions li van permetre obtenir un lloc docent a la mateixa universitat i un lloc de recerca al Centre d'Estudis Matemàtics del IEC dirigit aleshores per Esteve Terradas. El 1933, gràcies a una beca de la Junta de Ampliación de Estudios, va anar a Berlín, on hi va romandre uns 18 mesos, estudiant amb Issai Schur, Ludwig Bieberbach i Hans Jacob Reissner.[2]

El 1936 va publicar la seva tesi doctoral, dirigida per Esteve Terradas, sobre els problemes de convergència de les integrals depenent d'un mòdul variable. Durant aquests anys posteriors a la seva estança a Berlín, va ser professor a la Universitat de Barcelona i va substituir a Esteve Terradas com a director del Centre d'Estudis Matemàtics.[3]

Pi Calleja va ser sempre actiu en política i, en esclatar la Guerra Civil, va ocupar diferents llocs a la Generalitat de Catalunya, fet que el va obligar a exiliar-se al final de la guerra. Després de passar pel Camp d'Argelers, va anar a París on va donar classes a l'Institut Henri Poincaré i va conèixer Lebesgue, qui el va proposar com a membre de la Société Mathématique de France.

Això no obstant, Julio Rey Pastor li va oferir un lloc docent a la Universidad Nacional de Cuyo a Mendoza (Argentina), creada poc temps abans. Va romandre a l'Argentina fins al 1955, tot i que des de 1949 va passar a la Universidad de La Plata i fent constants viatges per donar classes i conferències per tota Iberoamèrica.[4]

El 1956 va retornar a Espanya, on va obtenir una plaça docent a la Universitat de Múrcia. El 1959 va passar a la Universitat de Saragossa i, finalment, va retornar a Barcelona el 1962, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on s'hi va estar fins a la seva jubilació el 1977.

Els seus darrers vint anys van estar fortament condicionats per la malaltia de Parkinson que va anar progressant de forma inexorable. Va morir a Barcelona l'any 1986.

Principals obresModifica

La seva principal obra, escrita conjuntament amb Julio Rey Pastor i César Trejo, són els tres volums Análisis matemático, apareguts entre 1952 i 1956.[5]

A part d'això, va deixar més de cinquanta articles, escrits en castellà, francès i alemany, sobre integració, sèries numèriques, derivades, equacions funcionals, teoria de la mesura, anàlisi funcional, etc.

ReferènciesModifica

  1. «Pere Pi i Calleja». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alsina, pàgina 85.
  3. Peralta, pàgina 12.
  4. Valdés Castro, pàgina 457.
  5. Alsina, pàgina 86.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica