Julio Rey Pastor

matemàtic espanyol

Julio Rey Pastor (Logronyo, Espanya, 14 d'agost de 1888 - Buenos Aires, Argentina, 21 de febrer de 1962) va ser un matemàtic espanyol, un dels més rellevants de la seva època.

Infotaula de personaJulio Rey Pastor
Julio Rey Pastor.png
Julio Rey Pastor vers 1915 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 agost 1888 Modifica el valor a Wikidata
Logronyo (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1962 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de la Recoleta 25° 17′ 33″ S, 57° 35′ 23″ O / 25.292399°S,57.589765°O / -25.292399; -57.589765 Modifica el valor a Wikidata
President Unión Matemática Argentina
1949 – 1951
← Alberto González DomínguezAlberto González Domínguez →
Catedràtic
1911 – 1952 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa
Tesi acadèmicaCorrespondencia de figuras elementales: con aplicación al estudio de las figuras que engendran  (1910 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEduard Torroja i Caballé i Felix Klein Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic
OcupadorUniversitat de Buenos Aires (1927–1952)
Universitat Complutense de Madrid (1915–1927)
Universitat d'Oviedo (1911–1915) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesCelina Haydée Repetto (en) Tradueix, María Angélica Lucrecia Ferrari (en) Tradueix, Esther Ferrari Descole (en) Tradueix i Carmen Martínez Sancho Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSixto Ríos García, Olegario Fernández Baños, Alberto González Domínguez, Josep Maria Orts Aracil, Pedro Pineda y Gutiérrez, Ricardo San Juan Llosá, Angel Vegas Pérez, Ricardo San Juan Llosá, Kamen G. Ivanov (en) Tradueix, José Rodríguez Sanz (en) Tradueix, Roberto Araujo García (en) Tradueix, Carlos Santamaría Ansa i Yanny Frenkel Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Els seus primers estudis van ser dirigits a la seva ciutat natal per la família de la seva mare, i els va continuar a l'Institut Sagasta de Logroño, en el qual aconseguiria el títol de Batxiller el 1903. La seva primera intenció va ser la de preparar-se per la carrera militar, però no és admès a l'Acadèmia Militar de Saragossa,[1] al suspendre entre d'altres l'exercici de matemàtiques i decideix estudiar Ciències Exactes en la pròpia Universitat de Saragossa, on va ser alumne de Zoel García de Galdeano.[2]

El 1909 defensa la seva tesi doctoral sobre Correspondència de figures elementals a Madrid, ciutat on funda, al costat d'altres professors, la Reial Societat Matemàtica Espanyola. El 1911 obté per oposició la Càtedra d'anàlisi matemàtica de la Universitat d'Oviedo. En dos cursos va obtenir beques de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis per a estudiar a Alemanya: a 1911 a Berlín i el 1913 a Göttingen, al costat de Felix Klein.[3] Això li va permetre conèixer de primera mà el Programa d'Erlangen. Des de 1914 va exercir a la Universitat Complutense de Madrid. El 1917 va viatjar a Buenos Aires i al seu retorn va fundar la Revista Matemàtica Hispano-Americana .

Va ingressar en la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals a 1920, un any abans de traslladar-se de manera definitiva a l'Argentina, on va obtenir un càrrec a la Universitat de Buenos Aires, es va casar i va tenir dos fills. No obstant això, va mantenir estrets contactes amb el món matemàtic espanyol, ja que aprofitava el període de vacances argentí per traslladar-se a Espanya. El 1954 va ingressar també a la Reial Acadèmia Espanyola succeint en la butaca "F" a Emilio Fernández Galiano.[4] El 1959 és nomenat professor emèrit per la Universitat de Buenos Aires.Aquell mateix any se li concedeix la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfonso X el Sabio.[5]

Els seus treballsModifica

Les obres publicades per Julio Rey Pastor poden classificar fonamentalment en dues categories: els llibres elaborats per a estudiants (de matemàtiques pures o enginyeries) i els dedicats a la divulgació científica.

Després de la seva tesi doctoral 1909, Rey Pastor va investigar en el terreny de la geometria algebraica sintètica, i geometria projectiva superior. En les memòries que va elaborar després de les seves estades a Berlín i Göttingen tractava l'estudi sintètic de corbes, incorporant grups de transformacions i axiomàtica. Amb la creació el 1915 del Laboratori i Seminari Matemàtica, va treballar sobre història de la matemàtica, geometria sintètica real i complexa, representació conforme, teoria de Galois i mètodes numèrics.

Després del seu trasllat a l'Argentina, va desenvolupar el seu treball sobre sumatòria de sèries divergents. Ha estat durant molts anys un dels autors de manuals matemàtics més utilitzat en tot el món científic de parla hispana.

Rellevància de Rey PastorModifica

Un dels més vius desitjos de Rey Pastor va ser implantar la ciència a Espanya. Encara que Espanya no ha estat a l'altura dels més importants països europeus en el camp de les Matemàtiques, Rey Pastor es pot incloure entre l'elit de la seva època. Aprofitant el moviment de regeneració cultural que es produeix a Espanya després de la crisi de 1898, Rey Pastor aconsegueix sortir d'Espanya i accedir al que fa l'elit matemàtica europea. Va ser a més un dels primers matemàtics espanyols que va poder investigar en bones condicions, pel que va ser un assidu de les publicacions especialitzades de l'època i un científic reconegut entre els seus iguals. Un cràter de la Lluna, la Biblioteca del Departament de Matemàtica a la Facultat de Ciències Exactes de la Universitat de Buenos Aires, el Premi Nacional de Recerca Matemàtica, un col·legi a Logronyo la seva ciutat natal, l'Institut de Madrid, el IES Rey Pastor, al Districte de Moratalaz i Institut IES Julio Rey Pastor a Albacete, (Espanya) porten el seu nom.[6][7]

Rey Pastor és considerat un dels grans renovadors de les matemàtiques a tot el món de parla espanyola, i és l'iniciador d'una nova ciència, la preología.[8]

ObresModifica

  • 1910 — Correspondencia de figuras elementales (tesi doctoral)
  • 1915 — Teoría de la representación conforme
  • 1916 — Introducción a la matemática superior: estado actual, métodos y problemas (Madrid: Biblioteca Corona)
  • 1916 — Fundamentos de la geometría proyectiva
  • 1917 — Elementos de análisis algebraico
  • 1918 — Teoría de funciones reales (Madrid, Imprenta Ramona Velasco)
Resumen de la teoría de las funciones analíticas y sus aplicaciones físicas
  • 1922 — Resumen del curso de cálculo infinitesimal dictado en la Facultad de Ingeniería de Buenos Aires (Centro de Estudiantes de Ingeniería, UBA)
  • 1923 — Ciencia abstracta y filosofía natural
  • 1924 — Curso cíclico de matemáticas (Madrid, Ruiz de Lara Impr.)
Curso de cálculo infinitesimal (hi ha 2.ª. Edició de 1929)
  • 1924 — Lecciones de álgebra
  • 1926 — Los matemáticos españoles del siglo XVI (discurs inaugural any académic 1912/1913 en la Universidad de Oviedo)
  • 1928 — Teoría geométrica de la polaridad (memòria elaborada en 1912)
  • 1930 — Nociones de trigonometría
  • 1931 — Teoría de los algoritmos lineales de convergencia y de sumación
  • 1931 — Un método de sumación de series
  • 1933 — Metodología de la matemática elemental (amb Pere Puig Adam)
  • 1934 — Cosmografía
  • 1940 — Geometría algebraica
  • 1942 — Elementos de la teoría de funciones
  • 1943 — Lema de Pincherle y lema de Borel
  • 1944 — Integrales parciales de las funciones de dos variables en intervalo infinito
  • 1945 — La ciencia y la técnica en el descubrimiento de América
Newton químico

ReferènciesModifica

  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 618. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. Zoel García de Galdeano Arxivat 2020-07-02 a Wayback Machine. en la Gran Enciclopedia Aragonesa
  3. «Real orden aprobando la propuesta hecha por la Junta para ampliación de estudios é investigaciones científicas, para la concesión de pensiones en el extranjero.». Gaceta de Madrid [Madrid], 272, 29-09-1911, pàg. 786-787 [Consulta: 12 octubre 2017].
  4. Mateo Pinilla, Jesús. Mi Palencia íntima, editado por Amalio García Sieteiglesias, artículo/capítulo: "Mi última lección de matemáticas" J. Mateo Pinilla cuenta la anécdota de la invitación de Julio Rey Pastor a José del Corral Herrero de irse a Argentina
  5. Boletín Oficial del Estado núm. 79, de 02/04/1959, página 4990. Decreto 471/1959, de 1 de abril
  6. «Ficha del cráter de la Luna Faraday» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-07-02. [Consulta: 14 gener 2016].
  7. Plantilla:En idioma Ewen A. Whitaker, "Wilkins's new names" in Mapping and Naming the Moon: A History of Lunar Cartography and Nomenclature, Cambridge University Press, 2003, 264 p., p. 230 (consultar en línea).
  8. «La preología, una ciencia que nace en España». ABC (Madrid), 13-03-1958, pàg. 43.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Eduard Torroja i Caballé
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 20

1918-1962
Succeït per:
Albert Dou i Mas de Xexàs
Precedit per:
Emilio Fernández Galiano
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira F

1953-1962
Succeït per:
Manuel Halcón y Villalón-Daoíz
Precedit per:
Luis Octavio de Toledo y Zulueta
Juan López Soler
President de la
Reial Societat Matemàtica Espanyola

1934-1935
1955-1961
Succeït per:
Juan López Soler
Albert Dou i Mas de Xexàs