Obre el menú principal

Felix Christian Klein (Düsseldorf, 25 d'abril de 1849Göttingen, 22 de juny de 1925) va ser un matemàtic alemany que va estudiar les geometries mètriques, euclidianes o no euclidianes com a casos particulars de la geometria projectiva. El 1872 va presentar una notable sistematització de la geometria, el "programa d'Erlangen", fonamental per acabar amb l'escissió entre geometria pura i geometria analítica. En aquesta classificació el concepte de grup té un paper fonamental, ja que l'objecte de cada geometria es converteix en l'estudi de les propietats que es mantenen sota l'acció del grup de transformacions que la caracteritza.

Infotaula de personaFelix Klein
Felix Christian Klein.jpg
Biografia
Naixement (de) Felix Christian Klein
26 abril 1849
Düsseldorf
Mort 22 juny 1925 (76 anys)
Göttingen
Lloc d'enterrament Cementiri municipal de Göttingen 51° 31′ 56″ N, 9° 54′ 35″ E / 51.532343055556°N,9.909655°E / 51.532343055556; 9.909655
  Member of the Prussian House of Lords Tradueix 

Dades personals
Formació Universitat de Bonn . doctor
Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Tesi doctoral Über die Transformation der allgemeinen Gleichung des zweiten Grades zwischen Linien-Koordinaten auf eine kanonische Form
Director de tesi Julius Plücker i Rudolf Lipschitz
Camp de treball Geometria diferencial, teoria de grups i geometria
Ocupació Matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat i polític
Ocupador Universitat de Göttingen (1886–1913)
Universitat de Leipzig (1880–1886)
Universitat Tècnica de Munic (1875–1880)
Universitat d'Erlangen-Nuremberg (1872–1875)
Universitat Tècnica de Berlín
Alumnes Ernesto Pascal, Walther von Dyck i Feodor Molin
Conflicte Guerra francoprussiana
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Ferdinand von Lindemann, Carl Gustav Axel Harnack, Ludwig Bieberbach, Adolf Hurwitz, Grace Chisholm Young, Maxime Bôcher, Oskar Bolza, Max Brückner, Frank Nelson Cole, Friedrich Dingeldey, Friedrich Engel, Ernst Fiedler, Henry Burchard Fine, Otto Fischer, August Föppl, Erwin Finlay-Freundlich, Robert Fricke, Philipp Furtwängler, Georg Helm, Edward Kasner, Conrad Müller, Alexander Ostrowski, Erwin Papperitz, Julio Rey Pastor, Hermann Rothe, Friedrich Schilling, Victor Schlegel, Virgil Snyder, Otto Staude, Walther von Dyck, Adolf Weiler, Max Winkelmann, Alexander Witting, Karl Rohn, Henry Seely White i Edward Burr Van Vleck
Família
Cònjuge Anna Hegel (neta de Hegel)
Modifica les dades a Wikidata

Com Bernhard Riemann, Klein considerava la teoria de funcions de variable complexa com una teoria geomètrica i va traspassar directament el concepte a la física. L' estudi que va fer de les funcions modulars continua sent essencial en la recerca actual.

Professor de la Universitat de Göttingen (1886), va ser un dels advocats i artífexs de la renovació de l'ensenyament de les matemàtiques en els estudis secundaris. Klein va ser a més un important organitzador de grups científics i d'activitats docents en equip. Un d'aquests treballs en equip va ser l'edició de la Encyklopädie der mathematischen Wissenschaften, co-dirigida amb Heinrich Weber i Wilhelm Franz Meyer, que es va publicar en 23 volums entre 1898 i 1933. Se'l considera com un dels principals contribuents a què Göttingen es transformés en un centre important per al desenvolupament de la matemàtica a Europa.

Porta el seu nom la cèlebre ampolla de Klein, superfície sense vora i amb una sola cara.

Dades biogràfiquesModifica

Klein va estudiar a Bonn, on fou deixeble de Rudolf Lipschitz i Julius Plücker, de qui més tard va ser-ne l'assistent. Després de la mort de Plücker, Alfred Clebsch va assumir la tasca editorial de la seva obra inacabada i va delegar en part aquest treball al talentós Klein. Klein es va doctorar el 1868 sota la direcció de Lipschitz amb un tema de geometria aplicada a la mecànica.[1]

El 1869 va estar a la Universitat de Berlín on va assistir a un curs de Leopold Kronecker sobre formes quadràtiques. Va participar en els seminaris d'Ernst Kummer i Karl Weierstrass, on també va conèixer Sophus Lie, amb qui va travar amistat i va compartir un viatge d'estudis a París el 1870. A causa de la guerra francoprussiana va tornar a Alemanya. Va obtenir el grau i habilitació com a professor el 1871 amb Clebsch a Göttingen i va romandre-hi entre 1871 i 1872 com a professor adjunt.

 
Sepultura al cementiri de Göttingen

Gràcies a gestions de Clebsch el 1872 va obtenir una plaça de professor a Erlangen. La trajectòria de la seva carrera el va portar el 1875 a la Universitat Tècnica de Munic. El mateix any va contreure matrimoni amb Anna Hegel, una néta de Georg Wilhelm Friedrich Hegel.

L'any 1880 Klein va rebre el nomenament de professor de geometria a la Universitat de Leipzig. En aquest període de Leipzig va tenir lloc la seva etapa creativa més productiva científicament. Així, mantenia correspondència amb Henri Poincaré i es dedicava simultàniament a l'organització de la docència. Aquesta doble càrrega de treball va conduir finalment a un col·lapse corporal. El 1886 va acceptar un nomenament la universitat de Göttingen, on va romandre fins a la seva mort. Aquí es va dedicar sobretot i intensivament a les tasques d'organització científica, mentre David Hilbert, que havia estat cridat a Göttingen gràcies a la seva gestió el 1895 va continuar expandint la fama de Göttingen com un dels centres mundials de la matemàtica d'aquell temps. El 1914 va obtenir el Premi Ackermann Teubner. Des de 1908 va representar la Universitat de Göttingen a la Cambra del Parlament de Prússia. El 1924 Klein va ser nomenat membre honorari de la Societat Matemàtica Alemanya, havent estat el seu president el 1897, 1903 i 1908.

Va ser sepultat en el Cementiri de la ciutat al carrer Kasseler Landstraße de Göttingen.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felix Klein  
  • Nota biogràfica.
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Felix Klein» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.
  • Burau, Werner; Schoeneberg, Bruno. «Klein, Christian Felix». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 gener 2018]. (anglès)