Obre el menú principal

Arnold Sommerfeld

físic i matemàtic alemany

Arnold Sommerfeld (Königsberg, 5 de desembre de 1868 Munic, 26 d'abril de 1951) va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica. Va ser nomenat 81 vegades candidat al premi Nobel i va ser director de tesi doctoral de més guanyadors del premi Nobel que qualsevol altre director anterior o posterior. Entre altres contribucions, en particular destaquen la introducció del segon nombre quàntic (nombre quàntic azimutal) i el quart (nombre quàntic d'espín).[1] També va introduir la constant d'estructura fina el 1919 i és pioner de la teoria d'ones de rajos X.

Infotaula de personaArnold Sommerfeld
Sommerfeld1897.gif
Arnold Sommerfeld (1897)
Biografia
Naixement (de) Arnold Johannes Wilhelm Sommerfeld
5 desembre 1868
Königsberg (Prússia)
Mort 26 abril 1951 (82 anys)
Munic (Alemanya)
Causa de mort Accident (Accident de trànsit)
Lloc d'enterrament Nordfriedhof (Munic), M-re-387 48° 10′ 30″ N, 11° 36′ 11″ E / 48.175°N,11.603055555556°E / 48.175; 11.603055555556
  Geheimrat 

Dades personals
Formació Universitat de Königsberg
Activitat
Tesi doctoral Die willkürlichen Functionen in der mathematischen Physik (1891)
Director de tesi Ferdinand von Lindemann
Camp de treball Espectroscòpia
Ocupació Físic teòric, matemàtic, físic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Munic (1906–1947)
Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (1900–1906)
Universitat Tecnològica de Clausthal (1897–1900)
Universitat de Göttingen (1895–1897)
Alumnes Linus Carl Pauling
Participà en
1911Primer Congrés Solvay
Obra
Estudiant doctoral Paul Peter Ewald, Wolfgang Pauli, Gregor Wentzel, Wojciech Rubinowicz, Otto Laporte, Peter Debye, Hans Bethe, Werner Heisenberg, Karl Apfelbacher, Wilmer L. Barrow Tradueix, Friedrich Burmeister, Paul Sophus Epstein, Walter Franz, Herbert Fröhlich, Erwin Fues, Ernst Guillemin, Walter Heitler, Karl Herzfeld, Dimitrios Chondros Tradueix, Helmut Hönl, Ludwig Hopf, Adolf Kratzer, Alfred Landé, Wilhelm Lenz, Herman March, Josef Meixner, Valentin Scheidel Tradueix, Karl Seebach, Rudolf Seeliger, Bruno Thüring, Albrecht Unsöld, Ludwig Waldmann i Heinrich Welker
Localització dels arxius
Família
Cònjuge Johanna Höpfner
Pares Franz Sommerfeld i Cäcile Matthias
Modifica les dades a Wikidata

KönigsbergModifica

Sommerfeld va estudiar matemàtiques i ciències físiques des de 1887 a la universitat de Königsberg,[2] la seva ciutat natal situada a Prússia Oriental (avui Kaliningrad, territori de Rússia). El seu director de tesi doctoral va ser el matemàtic Ferdinand von Lindemann encara que també es va beneficiar de classes amb els matemàtics Adolf Hurwitz i David Hilbert,[3] i amb el físic Emil Wiechert. Després de rebre el doctorat el 1891,[4] Sommerfeld es va quedar a Königsberg per tal d'aconseguir el diploma que l'acredités com a professor. Va aprovar l'examen nacional el 1892 i, tot seguit, va complir un any de servei militar obligatori fins al setembre de 1893.

GöttingenModifica

A l'octubre del 1893 es va canviar a la universitat de Göttingen la qual era el centre neuràlgic de les matemàtiques a Alemanya.[5] Allà es va convertir en assistent de Theodor Liebisch a l'Institut de Mineralogia a través d'un contacte personal - Liebisch havia estat professor a la universitat de Königsberg i amic de la familia Sommerfeld. Al setembre de 1894, Sommerfeld va passar a ser assistent de Felix Klein,[6] etapa que li va permetre aconseguir plaça de professor adjunt (sense salari). Entre les seves conferències destaquen les referides a equacions diferencials parcials, continguts que van passar a formar part del llibre "Lectures on Theoretical Physics" que posteriorment editaria. La col·laboració amb Klein el va inclinar cap a l'estudi de les matemàtiques aplicades; fruit d'aquesta col·laboració van ser els primers quatre volums de Über die Theorie des Kreisels (1903-1910), que reflecteix el canvi d'actitud envers la mecànica que va experimentar Sommerfeld durant el llarg període d'escriptura del tractat.[7]

Durant la seva estada a Göttingen Sommerfeld va rebre la càtedra el 1896 i va conèixer a Johanna Höpfner, filla de Ernst Höpfner (representant del govern a la universitat). A l'octubre de 1897, Sommerfeld comença a exercir com professor de l'escola de mines de Clausthal[7] (actualment Universitat Tecnològica de Clausthal com a successor de Wilhelm Wien.[8] Aquesta plaça li proporciona ingressos suficients per casar-se amb Johanna Höpfner. A petició de Klein, Sommerfeld es va fer càrrec de l'edició d'un cinquè volum de "Encyklopädie der mathematischen Wissenschaften" que el va mantenir ocupat del 1898 fins al 1926.

AquisgràModifica

El 1900 va obtenir plaça de professor d'enginyeria tècnica sota la càtedra de mecànica aplicada a la universitat tècnica reial d'Aquisgrà[9] on va desenvolupar la teoria hidrodinàmica. Més tard, a la universitat de Munic, els estudiants de Sommerfeld Ludwig Hopf i Werner Heisenberg escriuran les seves tesis doctorals sobre aquest tema.

MunicModifica

El 1906 va esdevenir professor de física de la universitat de Munic.[10] Allà entrà en contacte amb la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, que encara no estava acceptada per la comunitat. Les seves contribucions matemàtiques a la teoria van ajudar que els científics més escèptics l'acceptessin. Posteriorment es va convertir en un dels fundadors de la mecànica quàntica, i molts dels seus deixebles es van fer famosos - els més importants Werner Heisenberg i Wolfgang Pauli.

L'any 1922, Sommerfeld va visitar Barcelona, convidat del científic català Esteban Terradas i Illa, en el marc dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis d'Intercanvi, promoguts per la Mancomunitat de Catalunya.[11]

El 1927 Sommerfeld va aplicar les estadístiques de Fermi-Dirac al model de Drude dels electrons en els metalls. La nova teoria resolia molts dels problemes predint les propietats tèrmiques del model emprat.

Sommerfeld va morir el 1951 a Munic a causa de les ferides d'un accident de trànsit.

ReferènciesModifica

  1. Seth, 2008, p. 335 i ss.
  2. Eckert, 2013, p. 8.
  3. Born, 1952, p. 276.
  4. Eckert, 2013, p. 16-17.
  5. Born, 1952, p. 277.
  6. Eckert, 2013, p. 49.
  7. 7,0 7,1 Born, 1952, p. 279.
  8. Eckert, 2013, p. 79.
  9. Eckert, 2013, p. 114.
  10. Born, 1952, p. 280.
  11. Sánchez Ron, 1983, p. 99.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnold Sommerfeld  
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arnold Sommerfeld» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Forman, Paul; Hermann, Armin. «Sommerfeld, Arnold (Johannes Wilhelm)». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 maig 2019]. (anglès)
  • «Arnold Sommerfeld». Encyclopædia Britannica, 2007. [Consulta: 17 maig 2019]. (anglès)