Obre el menú principal

Viquipèdia β

Hans Bethe

BiografiaModifica

Va néixer el 2 de juliol 1906 a la ciutat d'Estrasburg, ciutat situada a la regió d'Alsàcia quan aquesta formava part de l'imperi Alemany. Després d'estudiar física a la Universitat de Frankfurt es doctorà el 1928 a la Universitat de Munic sota la supervisió d'Arnold Sommerfeld.

Bethe morí el 6 de març de l'any 2005 a la seva residència de Nova York, als 99 anys.

Recerca científicaModifica

Va abandonar Alemanya a l'accedir Adolf Hitler al poder, instal·lant-se el 1933 a la Universitat de Bristol al Regne Unit on treballà al costat de Rudolf Peierls investigant al voltant del deuteri. El 1935 ingressà a la Universitat de Cornell als Estats Units com a professor de física, on realitzà investigacions al voltant de les reaccions nuclears, el cicle carboni-oxigen-nitrogen i el càlcul de l'efecte Lamb combinant la relativitat i la mecànica quàntica. El 1938 va trobar el mecanisme de les reaccions nuclears, conegut com el cicle de Bethe o del carboni, que explica com les estrelles produeixen la seva energia. Bethe s'adonà que, per entendre com es realitza la fusió del nucli d'hidrogen a l'interior del Sol, és necessari considerar que el carboni actua com a catalitzador.

 
Credencial acreditativa de Bethe a l'Observatori de Los Alamos.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser el director la divisió teòrica al laboratori secret de Los Alamos (Nou Mèxic) i participà en el desenvolupament de la primera bomba atòmica, l'anomenat Projecte Manhattan. Convidat per Robert Oppenheimer va dirigir un conjunt molt selecte de científics que incloïa a físics com John von Neumann o Richard Feynman.

El seu equip va treballar en la fabricació de la massa crítica necessària d'urani-235 necessària per a produir una reacció de fissió nuclear capaç de produir l'explosió d'una bomba atòmica. Després de la guerra Bethe va passar a ser un activista a favor del desarmament i, en particular, del control nuclear, sent un dels principals impulsors de la signatura dels Acords SALT l'any 1972, realitzada a Hèlsinki.

Els seus èxits li permeteren arribar a ser president de la Societat Americana de Física l'any 1954. L'any 1967 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física “per les seves contribucions a la teoria nuclear, especialment en el descobriment de la producció energètica en les estrelles”.[1]

Confirmació de les seves teoriesModifica

Gràcies a la seva longevitat Bethe va poder tenir la satisfacció d'assistir a la comprovació de les seves idees sobre la producció d'energia per les estrelles, comprovació realitzada els primers anys del segle XXI gràcies a la resolució del problema dels neutrins procedents del centre del Sol.

La confirmació del model de funcionament de l'interior del Sol i la conclusió que el nombre de neutrins produïts en aquest són els que estan implicats en les reaccions nuclears. Durant molts anys no es van detectar els neutrins necessaris sinó solament un terç, el que va fer fins i tot dubtar del model solar. Però gràcies al detector Sudbury Neutrino Observatory, situat a Canadà, es pogué comprovar com els neutrins es produïxen en la quantitat prevista però en el viatge a la Terra els neutrins electrònics, que són els que es detectaven, es transformen en neutrins muònics i neutrins tauònics exactament com cal perquè la velocitat de producció sigui la prevista pels models teòrics (són les anomenades oscil·lacions dels neutrins).

ReconeixementsModifica

En honor seu s'anomenà l'asteroide (30828) Bethe,[2] descobert el 12 d'octubre de 1990 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.

ReferènciesModifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Bethe  
  1. ↑ Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1967 (anglès)
  2. ↑ «Hans Albrecht Bethe» (en angllès). Sonoma State University - Department of Physics & Astronomy. [Consulta: 12 gener 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hans_Bethe&oldid=18389157»