Hans Bethe
Hans Bethe (alemany: Hans Albrecht Bethe) (Estrasburg, 2 de juliol de 1906 – Ithaca, 6 de març de 2005) fou un físic alemany, nacionalitzat nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1967.
.jpg)
BiografiaModifica
Va néixer el 2 de juliol 1906 a la ciutat d'Estrasburg, ciutat situada a la regió d'Alsàcia quan aquesta formava part de l'imperi Alemany. Va ser l’únic fill d'Anna (cognom de soltera «Kuhn») i Albrecht Bethe, un professor associat de fisiologia a la Universitat d'Estrasburg.[1] Encara que la seva mare, filla d'un professor de la Universitat d'Estrasburg, tenia un origen jueu,[2] Bethe es va criar protestant com el seu pare[3][4] i es va convertir en ateu més tard.[5]
Després d'estudiar física a la Universitat de Frankfurt es doctorà el 1928 a la Universitat de Munic sota la supervisió d'Arnold Sommerfeld.
Bethe morí el 6 de març de l'any 2005 a la seva residència de Nova York, als 99 anys.
Recerca científicaModifica
Va abandonar Alemanya a l'accedir Adolf Hitler al poder, instal·lant-se el 1933 a la Universitat de Bristol al Regne Unit on treballà al costat de Rudolf Peierls investigant al voltant del deuteri. El 1935 ingressà a la Universitat de Cornell als Estats Units com a professor de física, on realitzà investigacions al voltant de les reaccions nuclears, el cicle carboni-oxigen-nitrogen i el càlcul de l'efecte Lamb combinant la relativitat i la mecànica quàntica. El 1938 va trobar el mecanisme de les reaccions nuclears, conegut com el cicle de Bethe o del carboni, que explica com les estrelles produeixen la seva energia. Bethe s'adonà que, per entendre com es realitza la fusió del nucli d'hidrogen a l'interior del Sol, és necessari considerar que el carboni actua com a catalitzador.
Durant la Segona Guerra Mundial va ser el director la divisió teòrica al laboratori secret de Los Alamos (Nou Mèxic) i participà en el desenvolupament de la primera bomba atòmica, l'anomenat Projecte Manhattan. Convidat per Robert Oppenheimer va dirigir un conjunt molt selecte de científics que incloïa a físics com John von Neumann o Richard Feynman.
El seu equip va treballar en la fabricació de la massa crítica necessària d'urani 235 necessària per a produir una reacció de fissió nuclear capaç de produir l'explosió d'una bomba atòmica. Després de la guerra Bethe va passar a ser un activista a favor del desarmament i, en particular, del control nuclear, sent un dels principals impulsors de la signatura dels Acords SALT l'any 1972, realitzada a Hèlsinki.
Els seus èxits li permeteren arribar a ser president de la Societat Americana de Física l'any 1954. L'any 1967 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física “per les seves contribucions a la teoria nuclear, especialment en el descobriment de la producció energètica en les estrelles”.[6]
Confirmació de les seves teoriesModifica
Gràcies a la seva longevitat Bethe va poder tenir la satisfacció d'assistir a la comprovació de les seves idees sobre la producció d'energia per les estrelles, comprovació realitzada els primers anys del segle xxi gràcies a la resolució del problema dels neutrins procedents del centre del Sol.
La confirmació del model de funcionament de l'interior del Sol i la conclusió que el nombre de neutrins produïts en aquest són els que estan implicats en les reaccions nuclears. Durant molts anys no es van detectar els neutrins necessaris sinó solament un terç, el que va fer fins i tot dubtar del model solar. Però gràcies al detector Sudbury Neutrino Observatory, situat a Canadà, es pogué comprovar com els neutrins es produïxen en la quantitat prevista però en el viatge a la Terra els neutrins electrònics, que són els que es detectaven, es transformen en neutrins muònics i neutrins tauònics exactament com cal perquè la velocitat de producció sigui la prevista pels models teòrics (són les anomenades oscil·lacions dels neutrins).
ReconeixementsModifica
En honor seu s'anomenà l'asteroide (30828) Bethe,[7] descobert el 12 d'octubre de 1990 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.
ReferènciesModifica
- ↑ Bernstein, Jeremy. Basic Books. Hans Bethe, Prophet of Energy, 1980, p. 7. ISBN 978-0-465-02903-7.
- ↑ Bernstein, 1980, p. 8.
- ↑ Schweber, Silvan S. Harvard University Press. Nuclear Forces: The Making of the Physicist Hans Bethe, 2012, p. 32-34. ISBN 978-0-674-06587-1.
- ↑ «Interview with Hans Bethe by Charles Weiner at Cornell University» (en anglès). American Institute of Physics, 17-11-1967. [Consulta: 26 gener 2022].
- ↑ Brian, Denis. Perseus Pub. The Voice Of Genius: Conversations With Nobel Scientists And Other Luminaries, 2001, p.117. ISBN 978-0-7382-0447-5.
- ↑ «Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1967» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2022].
- ↑ «Hans Albrecht Bethe» (en anglès). Sonoma State University - Department of Physics & Astronomy. Arxivat de l'original el 2008-01-16. [Consulta: 12 gener 2012].
BibliografiaModifica
- Bethe, Hans. Selected Works of Hans A. Bethe (en anglès). World Scientific, 1997. ISBN 9810228767.
- Broad, William J. «Hans Bethe, Prober of Sunlight and Atomic Energy, Dies at 98» (en anglès). The New York Times, març, 8, 2005, pàg. 1-7.
- Brown, Edward; Lee, Chang-Hwan. Hans Bethe and His Physics (en anglès). World Scientific, 2006. ISBN 9812566090.
- Schweber, Silvan S. «Writing the Biography of Hans Bethe: Contextual History and Paul Forman» (en anglès). Physics in Perspective, Vol. 16, 2014, pàg. 179–217. DOI: 10.1007/s00016-014-0136-6. ISSN: 1422-6944.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Bethe |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hans Bethe» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Schweber, Silvan. «Bethe, Hans Albrecht» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 novembre 2021].
- Schweber, Silvan. «Hans Bethe» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2006. [Consulta: 5 novembre 2021].
- Cooke, J. Robert. «Hans A. Bethe: Celebrating "An Exemplary Life"» (en anglès). Cornell University Library, 2005. [Consulta: 5 novembre 2021].