Bomba atòmica

Una bomba atòmica o bomba nuclear és un dispositiu que obté una gran quantitat d'energia explosiva per mitjà de reaccions nuclears. El seu funcionament es basa a provocar una reacció nuclear en cadena sostinguda. Es troba entre les denominades armes de destrucció massiva i produeix un distintiu núvol amb forma de bolet quan és detonada a poca altitud sobre la superfície. Les primeres bombes atòmiques van ser desenvolupades pels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, en el context del Projecte Manhattan, i és l'únic país que ha fet ús d'ella en combat (en 1945, contra les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki).^[1]

El seu procediment es basa en la fissió nuclear de nuclis atòmics pesats en elements més lleugers, mitjançant el bombardeig de neutrons que, en impactar en aquest material, provoquen una reacció nuclear en cadena. Perquè això succeeixi, és necessari usar isòtops fissibles, com l'urani-235 o el plutoni-239.[cita ^{[cal citació]}

Classes de bombes Modifica

Bomba d'urani Modifica

En aquest cas, a una massa d'urani, anomenada "subcrítica", se li afegeix una quantitat del mateix element químic per a aconseguir una "massa crítica" que comença a fisionar espontàniament. Al mateix temps se li afegeixen altres elements, que potencien la creació de neutrons lliures, accelerant la reacció en cadena, que es fa "sostinguda", provocant la destrucció d'una àrea determinada per l'ona de xoc mecànica, l'ona tèrmica i la radioactivitat.[cita ^{[cal citació]}

Bomba de plutoni Modifica

La bomba de plutoni té un disseny més complicat. La massa fissionable s'envolta d'explosius plàstics convencionals, com el RDX, especialment dissenyats per a comprimir el metall, de manera que una bola de plutoni de la grandària d'una pilota de tennis es redueix gairebé a l'instant a la grandària d'una bala, augmentant en gran mesura la densitat del material, que entra instantàniament en una reacció en cadena de fissió nuclear descontrolada, provocant l'explosió i la destrucció total dins d'un perímetre limitat, a més de que l'entorn circumdant es torni altament radioactiu, deixant seqüeles greus en l'organisme de qualsevol ésser viu.[cita ^{[cal citació]}

Bomba d'hidrogen o termonuclear Modifica

Explosió de la bomba termonuclear Ivy Mike (1 de novembre de 1952). Les bombes termonuclears s'han convertit en les armes més destructives de la història, sent diverses vegades més poderoses que les bombes nuclears d'Hiroshima i Nagasaki.

La bomba d'hidrogen o (bomba H), també coneguda com a bomba tèrmica de fusió o bomba termonuclear es basa en l'obtenció de l'energia despresa en fusionar-se dos nuclis atòmics, en lloc de la fissió d'aquests.[cita ^{[cal citació]}

L'energia es desprèn en fusionar-se els nuclis de deuteri (2H) i de triti (3H), dos isòtops de l'hidrogen, per a donar un nucli d'heli. La reacció en cadena es propaga gràcies als neutrons d'alta energia despresos en la reacció.[cita ^{[cal citació]}

Per a iniciar aquest tipus de reacció en cadena és necessari una gran aportació d'energia, per la qual cosa totes les bombes de fusió contenen un element anomenat iniciador o primari, que és una bomba atòmica de fissió que produeix la detonació inicial de la bomba principal; als elements que componen la part fusionable de la bomba (deuteri, triti, liti, etc.) se'ls coneix com a secundaris.[cita ^{[cal citació]}

La primera bomba d'aquest tipus va ser detonada a Enewetak (atol·ló de les Illes Marshall) l'1 de novembre de 1952, durant la prova Ivy Mike, amb marcats efectes en l'ecosistema de la regió. La temperatura aconseguida en la «zona zero» (lloc de l'explosió) va ser de més de 15 milions de graus, tan calent com el nucli del Sol, per unes fraccions de segon.[cita ^{[cal citació]}

Les bombes anomenades termonuclears o bombes d'hidrogen no són bombes de fusió pura, sinó bombes de fissió/fusió/fissió. La detonació de l'artefacte primari de fissió produeix la reacció de fusió, com la descrita, el propòsit de la qual és generar neutrons d'alta velocitat, que, al seu torn, produeixen la fissió del (235U, 239Pu o fins i tot 238U) que forma part del secundari.[cita ^{[cal citació]}

Bombes de neutrons Modifica

Detonació d'una bomba atòmica el 15 d'abril de 1948 en l'atol·ló de Eniwetok, concretament la prova X-Ray compresa en l'Operació Sandstone.

La bomba de neutrons, també anomenada bomba N, bomba de radiació directa incrementada o bomba de radiació forçada, és una arma nuclear derivada de la bomba H que els Estats Units van començar a desplegar a finals dels anys setanta. En les bombes H, normalment menys del 25 % de l'energia alliberada s'obté per fusió nuclear i l'altre 75 % per fissió. En la bomba de neutrons s'aconsegueix fer baixar el percentatge d'energia obtinguda per fissió a menys del 50 %, i fins i tot s'ha arribat a fer-ho tan baix com un 5 % i la resta és per la fusió nuclear.[cita ^{[cal citació]}

En conseqüència, s'obté una bomba, que per a una determinada magnitud d'ona expansiva i pols tèrmic produeix una proporció de radiacions ionitzants (radioactivitat) fins a set vegades major que les d'una bomba H, fonamentalment raigs X i gamma d'alta penetració durant pocs segons. En segon lloc, bona part d'aquesta radioactivitat és de molta menor durada (menys de 48 hores) que la que es pot esperar d'una bomba de fissió convencional.[cita ^{[cal citació]}

Les conseqüències pràctiques són que en detonar una bomba N es produeix poca destrucció d'estructures i edificis, però molta afectació i mort dels éssers vius per la radiació, fins i tot encara que aquests es trobin dins de vehicles o instal·lacions blindades o cuirassades. Per això s'ha inclòs a aquestes bombes en la categoria d'armes tàctiques, perquè permeten la continuació d'operacions militars en l'àrea per part d'unitats dotades de protecció (ABQ).[cita ^{[cal citació]}

Historial d'explosions de bombes nuclears Modifica

Nombre	País productor	País de detonación	Potencia	Fecha	Tipo	Características	Ubicación
Trinity	Estats Units	Estats Units	19 Kt	16 de julio de 1945	Torre de 30 metros	Primera bomba atómica.	Los Álamos, Nuevo México
Little Boy		Japó	16 Kt	6 de agosto de 1945	Aérea a 548 metros	Primera bomba atómica usada en ataque	Hiroshima
Fat Man		Japó	25 Kt	9 de agosto de 1945	Aérea a 503 metros	Segunda bomba atómica usada en ataque	Nagasaki
RDS-1	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	22 Kt	29 de agosto de 1949	Torre a 30 metros	Primera bomba atómica soviética	Semey
Hurricane	Regne Unit	Austràlia	25 Kt	3 de octubre de 1952	Acuática a –3 metros	Primera bomba atómica británica	Islas Montebello
Ivy Mike	Estats Units	Illes Marshall	10 Mt	31 de octubre de 1952	Sobretierra	Primera bomba termonuclear	Atolón Enewetak
Ivy King	Estats Units	Illes Marshall	500 Kt	14 de noviembre de 1952	Aérea de 173 metros	Bomba de fisión más poderosa	Atolón Enewetak
RDS-6s	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	400 Kt	12 de agosto de 1953	Torre a 30 metros	Primera bomba atómica termonuclear soviética	Semey
Castle Bravo	Estats Units	Illes Marshall	15 Mt	28 de febrero de 1954	Sobretierra a 28 metros	Segunda bomba más poderosa de EE.Plantilla:EsdUU.	Atolón Bikini
Grapple X	Regne Unit	Kiribati	1,8 Mt	8 de noviembre de 1957	Aérea a 2250 metros	Primera bomba termonuclear británica	Kiritimati
Gerboise Bleue	França	Algèria	65 Kt	13 de febrero de 1960	Globo a 105 metros	Primera bomba atómica francesa	Reggane
Bomba del Zar	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	50 Mt	30 de octubre de 1961	Aérea a 4000 metros	Bomba más poderosa del mundo	Nueva Zembla
596	República Popular de la Xina	República Popular de la Xina	22 Kt	16 de octubre de 1964	Sobretierra	Primera bomba atómica china	Lop Nor
N.º 6	República Popular de la Xina	República Popular de la Xina	3,3 Mt	17 de junio de 1967	Aérea a 2960 metros	Primera bomba termonuclear china	Lop Nor
Canopus	França	Polinèsia Francesa	2,6 Mt	24 de agosto de 1968	Globo a 520 metros	Primera bomba termonuclear francesa	Fangataufa
Smiling Buddha	Índia	Índia	8-20 Kt	18 de mayo de 1974	Subterránea	Primera bomba atómica india	Pokhran
Incidente Vela	Israel Sud-àfrica (possiblement)	Sud-àfrica	2-3 Kt	22 de septiembre de 1979	Acuática	Posible primera bomba atómica israelí y sudafricana	Océano Índico al sur de Sudáfrica
Chagai-I	Pakistan	Pakistan	40 Kt	28 de mayo e 1998	Subterránea	Primera bomba atómica pakistaní	Chagai
?	Corea del Nord	Corea del Nord	0,48-1 Kt	9 de octubre de 2006	Subterránea	Primera bomba atómica norcoreana	Kilju
?	Corea del Nord	Corea del Nord	50-120 Kt	3 de septiembre de 2017	Subterránea	Primera bomba termonuclear norcoreana	Kilju

Vegeu també Modifica

Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki
Arma nuclear
Disseny d'armes nuclears
Guerra nuclear
Potència nuclear
Països amb armes nuclears
Míssil balístic intercontinental
Ogiva nuclear
Bomba de neutrons

Referències Modifica

↑ Dower, John W.. «Three Narratives of Our Humanity». A: Linenthal, Edward T. y Engelhardt, Tom. History Wars. The Enola Gay and Other Battles for the American Past. Henry Holt and Company, 1996, p. 63-96 y 257-269. Versión en español: «Tres relatos sobre nuestra humanidad La bomba atómica en la memoria japonesa y estadounidense». Historizar el pasado vivo en América Latina. Pérotin-Dumon, Anne, 2006, pàg. 1-54.

Bibliografia Modifica

Einstein, Albert: Cartes d'Albert Einstein a Franklin Delano Roosevelt (president dels Estats Units) a propòsit de la bomba atòmica.
Glasstone, Samuel i Dolan, Philip J.: The effects of nuclear weapons. els Estats Units: O. S. Government Printing Office, tercera edició, 1977.
Informació sobre armes de destrucció massiva, incloses les armes nuclears, en la web de la Federation of American Scientists (Federació de Científics Estatunidencs).
OTAN: NAT handbook on the medical aspects of NBC defensive operations (part I - Nuclear). Washington: Departments of the Army, Navy, and Air Force, 1996.
Preston, Diana: Abans d'Hiroshima: de Marie Curie a la bomba atòmica. Madrid: Tusquets, 2008. ISBN 978-84-8383-059-8.
Rhodes, Richard: Dark Sun: the making of the hydrogen bomb. Nova York: Simon and Schuster, 1995.
Rhodes, Richard: The making of the atomic bomb. Nova York: Simon and Schuster, 1986.
Smyth, H. DeW: Atomic energy for military purposes. Princeton University Press, 1945.
The effects of nuclear war. Office of Technology Assessment, maig de 1979.

Enllaços externs Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armes nuclears

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Bomba atòmica

«Arxiu atòmic», a la web AtomicArchive.com (anglès).
Arxiu d'armes nuclears, a la web NuclearWeaponArchive.org (anglès).
Notícies sobre armes nuclears, a la web del IPS (Inter Press Service).
Así funciona una arma termonuclear
Vídeo amb l'explosió d'una bomba atòmica

[1] Dower, John W.. «Three Narratives of Our Humanity». A: Linenthal, Edward T. y Engelhardt, Tom. History Wars. The Enola Gay and Other Battles for the American Past. Henry Holt and Company, 1996, p. 63-96 y 257-269. Versión en español: «Tres relatos sobre nuestra humanidad La bomba atómica en la memoria japonesa y estadounidense». Historizar el pasado vivo en América Latina. Pérotin-Dumon, Anne, 2006, pàg. 1-54.

[1]