Triti

El triti, T o ³H és un dels isòtops de l'hidrogen. A diferència de la resta d'elements químics, els isòtops de l'hidrogen s'anomenen d'una manera específica: així es parla de proti (H), fent referència a l'isòtop més comú, compost per un sol protó; de deuteri (D), isòtop que conté un protó, i un neutró; o de triti, que té un protó i dos neutrons.

Hidrogen-3

Noms alternatius	triti
Nombre màssic	3
Símbol	3H
Neutrons	2
Protons	1
Abundància natural	traça
Semivida	12,32 anys
Massa isotòpica	3.0160492
Espín	1/2+
Energia d'excés	14949.794
Energia d'enllaç	8481.821
Paritat	1
Productes de desintegració	[[heli-3|]]
Mode de desintegració
Emissió beta 0.018590 MeV
Sèrie
← deuteri hidrogen-4 →

Així doncs, com que cada protó pesa aproximadament una uma (unitat de massa atòmica), el triti té una massa d'unes tres u.

Origen

El triti es forma de manera natural, per l'efecte dels raigs còsmics sobre l'atmosfera. La reacció més important d'aquest procés natural, es dona quan un neutró ràpid interacciona amb el nitrogen atmosfèric:

${}_{7}^{14}{\hbox{N}}+{}^{1}{\hbox{n}}\to {}_{6}^{12}{\hbox{C}}+{}_{1}^{3}{\hbox{T}}$

Com que el triti té un període de semidesintegració relativament curt, el triti produït a l'atmosfera no s'acumula durant períodes geològics i la seva abundància natural és negligible. També se sintetitza de manera industrial, en reactors nuclears per activació neutrònica del liti-6.

${}_{3}^{6}{\hbox{Li}}+{}^{1}{\hbox{n}}\to {}_{2}^{4}{\hbox{He}}+{}_{1}^{3}{\hbox{T}}$

També es genera triti en reactors moderats per aigua pesant, quan el deuteri captura un neutró, però és un procés minoritari que només és útil industrialment en reactors amb un gran flux de neutrons. El triti també es pot produir per captura neutrònica del bor-10.

El triti té un període de semidesintegració de 12,3 anys.

Aplicacions

El triti, produït en reactors nuclears, s'utilitza per a construir bombes d'hidrogen. També és sovint usat com a marcador químic en laboratoris, i com a font de radiació en pintures lluminoses.

Els electrons emesos per petites quantitats de triti, provoquen que el fòsfor brilli en la foscor. Això permet la construcció de dispositius auto il·luminats (trasers) utilitzats en rellotges i senyals d'emergència. En alguns països, s'usa per a fabricar clauers que brillen en la foscor. També s'utilitza en la indústria armamentística, per a millorar la visibilitat en visors per a fusells, on abans s'utilitzava el radi, actualment prohibit per provocar càncer d'os.

La timidina amb triti, s'usa en assaigs de proliferació cel·lular. Aquest nucleòsid s'incorpora en l'ADN de les cèl·lules a mesura que es replica durant la divisió cel·lular. L'èxit de la proliferació cel·lular, es pot determinar per la radioactivitat de la mostra.

Història

El triti, va ser predit el 1926 per Walter Russell al seu llibre The Universal One, usant una taula periòdica espiral. El 1934, Ernest Rutherford, treballant amb Mark Oliphant i Paul Harteck foren els primers a obtenir-lo a partir del deuteri, tot i que foren incapaços d'aïllar-lo. El primer a aïllar-lo fou Luis Alvarez, qui deduí també que el triti havia de ser radioactiu. W.F. Libby descobrí que el triti es podia usar per a la datació isotòpica de l'aigua, i per extensió de mostres geològiques i de vins.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Triti