Luis Walter Álvarez

físic experimental, inventor i professor

Luis Walter Álvarez (en anglès: Luis Walter Alvarez) (San Francisco, 13 de juny de 1911 Berkeley, 1 de setembre de 1988) va ser un físic experimental, inventor i professor nord-americà, d'avantpassats espanyols[1] que va rebre el Premi Nobel de Física el 1968 pel desenvolupament de la cambra de bombolles d'hidrogen que va permetre descobrir estats de ressonància en la física de partícules. El American Journal of Physics va comentar: "Luis Álvarez va ser un dels físics experimentals més brillants i productius del segle XX".[2]

Infotaula de personaLuis Walter Álvarez
LWA Picture Final.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Luis Walter Alvarez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1911 Modifica el valor a Wikidata
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1988 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Berkeley (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Professor d'universitat
President American Physical Society
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióApostasia al catolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Chicago
San Francisco Polytechnic High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiArthur Holly Compton Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, físic nuclear, inventor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
1939Projecte Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralLawrence H. Johnston (en) Tradueix i Richard A. Muller Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsWalter Alvarez Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Luis Alvarez signature.jpg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 13 de juny de 1911 a la ciutat de San Francisco, a l'estat nord-americà de Califòrnia, segon fill i fill gran de Walter C. Alvarez, metge, i de la seva dona Harriet, nascuda Smyth, net del metge asturià Luis F. Álvarez, que va viure una temporada a Cuba i finalment es va establir als Estats Units, i va trobar un mètode millor per diagnosticar la lepra macular. Tenia una germana gran, Gladys, un germà petit, Bob, i una germana menor, Bernice.[3] La seva tia, Mabel Alvarez, era una artista de Califòrnia especialitzada en pintura a l'oli.[4] Es va llicencià en física per la Universitat de Chicago i aconseguí el doctorat l'any 1936.

Encara que va ser professor de la Universitat de Berkeley durant tota la seva carrera va treballar també a l'Institut Tecnològic de Massachusetts entre els anys 1940 i 1943, així com al laboratori de Metal·lúrgia de la Universitat de Chicago entre 1943 i 1944, i va col·laborar en el Projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba atòmica.

Morí l'1 de setembre de 1988 a la ciutat californiana de Berkeley, a causa de les complicacions d'una successió d'operacions recents per al càncer d'esòfag.[5] Les seves restes van ser incinerades i les seves cendres es van escampar per la badia de Monterey.[6] Els seus treballs es troben a la Biblioteca Bancroft de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.[7]

Recerca científicaModifica

Va dirigir la construcció del primer accelerador de partícules lineal de protons entre 1946 i 1947 i va inventar la cambra de bombolles d'hidrogen líquid, amb la qual va identificar molts estats de ressonància de partícules ja conegudes. Al llarg de la seva carrera va tocar un ampli ventall de temes físics, com els raigs còsmics (és el codescobridor de l'efecte Est-Oest), física nuclear, tema en què estudià la captura d'electrons K, la producció de neutrons lents i descobrí la radioactivitat del triti i diversos temes de física d'altes energies.

El 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per les seves contribucions en la classificació de partícules elementals gràcies a l'accelerador de partícules lineal.

Al costat del seu fill, el geòleg Walter Álvarez, va proposar la teoria de l'extinció dels dinosaures per efecte de la caiguda d'un gran meteorit a la Península de Yucatán, Mèxic. En el camp de l'arqueologia també es feu famós pel seu sistema per observar l'interior de les piràmides d'Egipte per mitjà dels raigs X.[2]

ReconeixementsModifica

En nom seu s'anomenà l'asteroide (3581) Alvarez descobert el 25 d'abril de 1985 per Carolyn Shoemaker.[8]

ReferènciesModifica

  1. «Los Álvarez, una saga científica con raíces asturianas» (en castellà). Sinc. La ciencia es noticia, 01-09-2013. [Consulta: 23 octubre 2019].
  2. 2,0 2,1 Wohl, C. G. «Scientist as detective: Luis Alvarez and the pyramid burial chambers, the JFK assassination, and the end of the dinosaurs». American Journal of Physics, vol. 75, 11, 2007, pàg. 968. Bibcode: 2007AmJPh..75..968W. DOI: 10.1119/1.2772290.
  3. Alvarez, 1987, p. 9–10.
  4. Fernandez, R. M. «A Finding Aid to the Mabel Alvarez Papers, 1898–1987, in the Archives of American Art». Archives of American Art, September 2011. [Consulta: June 15, 2011].
  5. Sullivan, Walter «Luis W. Alvarez, Nobel Physicist Who Explored Atom, Dies at 77». , 02-09-1988.
  6. «Luis W. Alvarez». Soylent Communications. [Consulta: March 21, 2013].
  7. «Finding Aid to the Luis W. Alvarez Papers, 1932–1988, bulk 1943–1987». Online Archive of California. [Consulta: March 21, 2013].
  8. «(3581) Alvarez = 1962 JL = 1971 KE = 1981 TG4 = 1985 HC» (en anglès). The Minor Planet Center. Center for Astrophysics. [Consulta: 26 juliol 2021].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica