Obre el menú principal

Lyndon Baines Johnson o Lyndon B. Johnson (Stonewall, Texas, 27 d'agost del 1908 -1973) polític estatunidenc, President del seu país entre 1963 i 1969.

Infotaula de personaLyndon Baines Johnson
37 Lyndon Johnson 3x4.jpg
Nom original (en) Lyndon B. Johnson
Biografia
Naixement 27 agost 1908
Stonewall
Mort 22 gener 1973 (64 anys)
Stonewall
Causa de mort Acute myocardial infarction Tradueix
Lloc d'enterrament Lyndon B. Johnson National Historical Park Tradueix
Seal of the President of the United States.svg 36è President dels Estats Units 

22 novembre 1963 – 20 gener 1969
← John Fitzgerald KennedyRichard Nixon →
Seal of the Vice President of the United States.svg 37è Vicepresident dels Estats Units 

20 gener 1961 – 22 novembre 1963
← Richard NixonHubert Humphrey →
  Senador dels Estats Units 

3 gener 1949 – 3 gener 1961
← Wilbert Lee O'DanielWilliam A. Blakley →
Circumscripció electoral: Texas

  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

10 abril 1937 – 3 gener 1949
← James P. BuchananHomer Thornberry →
Circumscripció electoral: Texas's 10th congressional district Tradueix
Dades personals
Religió Christian Church (Disciples of Christ) Tradueix i Restauracionisme
Educació Texas State University Tradueix (–1930)
Georgetown University Law Center
Alçària 192 centimetres (1,92 m)
Lateralitat Dretà
Activitat
Ocupació Polític i estadista
Partit Partit Demòcrata dels Estats Units
Branca militar Marina dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar tinent comandant
Conflicte Guerra del Vietnam, Segona Guerra Mundial, Salamaua–Lae campaign Tradueix i Invasion of Salamaua–Lae Tradueix
Família
Cònjuge Lady Bird Johnson (1934–1973)
Fills Lynda Bird Johnson Robb
Luci Baines Johnson
Pare Samuel Ealy Johnson
Germans Sam Houston Johnson
Signatura

IMDB: nm0425696 Musicbrainz: a40998e6-3496-44d5-9032-79e313be07b5
Modifica les dades a Wikidata

Fill del demòcrata Samuel Ealy Johnson, Jr. (1877-1937) i de Rebekah Baines. Casat des del 1934 amb Lady Bird Johnson, amb qui tingué dos fills.

Afiliat al partit demòcrata, va ser escollit 37è Vicepresident dels Estats Units el 1960 junt amb el president John Fitzgerald Kennedy (Demòcrata). Ell va ser elegit amb un 49,7% dels vots, derrotant al republicà Henry Cabot Lodge, Jr.. Fou vicepresident fins al 22 de novembre de 1963, quan assassinaren a John Fitzgerald Kennedy, el mateix dia es convertí en el 36è President dels Estats Units.

Durant el seu mandat preelectoral a 1964, va aprovar la llei de drets civils (1964), la qual prohibí la discriminació racial als establiments públics.

Va ser reelegit President el 20 de gener de 1965 amb un 61,10% dels vots, derrotant al republicà Barry Goldwater. Durant el seu segon mandat va aprovar molts programes socials: ajuda federal per l'educació, les arts i les humanitats, assegurança de salut per als ancians i pobres, habitatges de baix cost, i renovació urbana. La llei de 1965 va permetre als ciutadans de pell negra o fosca, que fossin nord-americans, accedir a les urnes. Va posar fi a bona part de la discriminació racial i de la immigració.

Així, doncs, Johnson va iniciar entre 1964 i 1965, una allau de programes d'assistència social que van abraçar des de plans de promoció professional a l'ajuda a famílies amb nens a càrrec seu, passant per subvencions per als pobres, cantines escolars, suport a l'agricultura i al petit comerç, i extensió dels drets electorals a les minories marginades. Johnson va incrementar les despeses socials federals que el 1971 equivalien al 7,75% del PNB. D'una altra banda, el percentatge de pobres als EUA va descendir del 22% el 1959, al 13% el 1968.

Si de Johnson en va quedar un mal record va ser per la seva imatge de polític groller i provincià, en contrast amb el seu telegènic predecessor, JFK. Se'l recorda per la implicació del seu govern en el cop d'estat militar de Brasil de 1964 que va col·locar Castelo Branco com a president del règim dictatorial a fi d'assegurar l'explotació dels jaciments de ferro de Minas Gerais per part d'empreses nord-americanes.[1] Però també, i sobretot, se'l recorda per la responsabilitat que va tenir en el fet d'implicar els Estats Units en la guerra del Vietnam a partir de 1964. La gran estabilitat política de Lyndon Johnson va fracassar el 1968 amb la Guerra del Vietnam.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Galeano, Eduardo. Las venas abiertas de América Latina (en castellà). 2a. Madrid: Siglo XXI, abril 2019, p. 198-203. ISBN 978-84-323-1145-1. 


Càrrecs públics
Precedit per:
John Fitzgerald Kennedy (D)
President dels Estats Units
 

22 de novembre de 1963 - 20 de gener de 1969
Succeït per:
Richard Nixon (R)
Precedit per:
Richard Nixon (R)
Vicepresident dels Estats Units
 

20 de gener de 1961 - 22 de novembre de 1963
Succeït per:
Hubert Humphrey (D)