Lyndon B. Johnson

36è president dels Estats Units

Lyndon B. Johnson (Stonewall, 27 d'agost de 1908 - Stonewall, 22 de gener de 1973) va ser un polític estatunidenc, president del seu país entre 1963 i 1969.[1]

Infotaula de personaLyndon B. Johnson

(1964) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Lyndon Baines Johnson Modifica el valor a Wikidata
27 agost 1908 Modifica el valor a Wikidata
Stonewall (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1973 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Stonewall (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart agut de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturatomba de Lyndon B. Johnson (1973–) Modifica el valor a Wikidata
36è President dels Estats Units
22 novembre 1963 – 20 gener 1969
← John Fitzgerald KennedyRichard Nixon →
37è Vicepresident dels Estats Units
20 gener 1961 – 22 novembre 1963
← Richard NixonHubert Humphrey →
Senador dels Estats Units
3 gener 1959 – 3 gener 1961 – William A. Blakley →

Circumscripció electoral: Texas Class 2 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1957 – 3 gener 1959

Circumscripció electoral: Texas Class 2 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1955 – 3 gener 1957

Circumscripció electoral: Texas Class 2 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1953 – 3 gener 1955

Circumscripció electoral: Texas Class 2 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1951 – 3 gener 1953

Circumscripció electoral: Texas Class 2 senate seat (en) Tradueix

Senador dels Estats Units
3 gener 1949 – 3 gener 1951
← Wilbert Lee O'Daniel

Circumscripció electoral: Texas Class 2 senate seat (en) Tradueix

Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
10 abril 1937 – 3 gener 1949
← James P. BuchananHomer Thornberry →
Circumscripció electoral: 10è districte congressional de Texas
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Cristiana (Deixebles de Crist) i restauracionisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal de Texas (–1930)
Georgetown University Law Center
Junction School Modifica el valor a Wikidata
Alçada192 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballControl d'armes de foc, política i govern Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor (1928–1931), ramader, polític, estadista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent comandant Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Vietnam, Segona Guerra Mundial, Campanya de Salamaua-Lae i invasió de Salamaua-Lae Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeLady Bird Johnson (1934–1973), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
FillsLynda Bird Johnson Robb, Luci Baines Johnson Modifica el valor a Wikidata
ParesSamuel Ealy Johnson Modifica el valor a Wikidata  i Rebekah Baines Johnson Modifica el valor a Wikidata
GermansSam Houston Johnson Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0425696 Rottentomatoes: celebrity/lyndon_b_johnson
Musicbrainz: a40998e6-3496-44d5-9032-79e313be07b5 Discogs: 892895 Find a Grave: 550 Project Gutenberg: 1667 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill del demòcrata Samuel Ealy Johnson, Jr. (1877-1937) i de Rebekah Baines, el 1934 va casar-se amb Lady Bird Johnson, amb qui tingué dos fills.

Afiliat al partit demòcrata, va ser escollit 37è Vicepresident dels Estats Units en les eleccions presidencials de 1960 juntament amb el president John Fitzgerald Kennedy.[2] Van ser elegits amb un 49,7% dels vots, derrotant el republicà Henry Cabot Lodge, Jr.. Fou vicepresident fins al 22 de novembre de 1963, quan assassinaren a John Fitzgerald Kennedy. Aquell mateix dia es convertí en el 36è President dels Estats Units.[1]

Durant el seu primer mandat abans de les eleccions de 1964, va aprovar la llei de drets civils (1964), la qual prohibí la discriminació racial als establiments públics.[3]

Va ser reelegit President el 1964 amb un 61,10% dels vots, derrotant el republicà Barry Goldwater. Durant el seu segon mandat va aprovar molts programes socials: ajuda federal per l'educació, les arts i les humanitats, assegurança de salut per als ancians i pobres, habitatges de baix cost, i renovació urbana. La llei de 1965 va permetre als afroamericans, d'accedir a les urnes, posant fi a bona part de la discriminació racial i de la immigració.[4]

Entre 1964 i 1965, es van iniciar diversos programes d'assistència social que van comprendre des de plans de promoció professional a l'ajuda a famílies amb nens a càrrec seu, passant per subvencions per als pobres, cantines escolars, suport a l'agricultura i al petit comerç, i extensió dels drets electorals a les minories marginades. Johnson va incrementar les despeses socials federals que el 1971 equivalien al 7,75% del PNB. D'una altra banda, el percentatge de pobres als EUA va descendir del 22% fins al 13% entre el 1959 i 1968.[4]

La seva imatge de polític groller i provincià, contrasta amb la del seu telegènic predecessor, JFK. Se'l recorda també per la implicació del seu govern en el cop d'estat militar de Brasil de 1964 que va col·locar Humberto de Alencar Castelo Branco com a president del règim dictatorial a fi d'assegurar l'explotació dels jaciments de ferro de Minas Gerais per part d'empreses estatunidenques.[5] Però també, i sobretot, per la responsabilitat que va tenir en el fet d'implicar els Estats Units en la guerra del Vietnam a partir de 1964. La seva aprovació va descendir notablement per aquests i d'altres fets, cosa que el va portar a perdre les eleccions de 1968 a favor del republicà Richard Nixon.[6]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «The Transfer of Power». , 29-11-1963 [Consulta: 24 gener 2009]. Arxivat 29 de gener 2009 a Wayback Machine.
  2. «Lyndon Baines Johnson, 37th Vice President (1961-1963)». United States Senate. [Consulta: 6 octubre 2015].
  3. Dallek 1998, pàg. 73–74
  4. 4,0 4,1 Dallek 1998, pàg. 76–80
  5. Galeano, Eduardo. Las venas abiertas de América Latina (en castellà). 2a. Madrid: Siglo XXI, abril 2019, p. 198-203. ISBN 978-84-323-1145-1. 
  6. Reeves 1993, p. 613

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica