Viquipèdia

Litiasi renal

pedra del ronyó

La litiasi renal és un trastorn que afecta el sistema urinari on es formen càlculs de característiques molt diverses en el ronyó o en les vies urinàries.[1] És deguda a la cristal·lització i precipitació de compostos de l'orina.[2] El seu origen pot ser de naturalesa congènita, adquirida o multifactorial.[3]

Plantilla:Infotaula malaltiaLitiasi renal
Kidney Stone Image 4172-PH.jpg
Instrument ultrasònic i càlcul renal. modifica
Tipuscàlcul i urolitiasi Modifica el valor a Wikidata
Especialitaturologia i nefrologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10N20.0
CIM-9592.0
CIAPU95 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0125845 Modifica el valor a Wikidata
OMIM167030 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB11346
MedlinePlus000458
eMedicinemed/1600
Patient UKurinary-tract-stones-urolithiasis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007669 Modifica el valor a Wikidata
Litiasi al calze menor d'un ronyó

El càlcul es pot quedar en el ronyó o pot desprendre's i anar baixant pel tracte urinari. La intensitat de la simptomatologia dolorosa està generalment relacionada amb la grandària del càlcul i la morfologia de les seves arestes.[4] Quan és petit (menys de 5 mm) a vegades es produeix la seva expulsió sense gairebé símptomes.[5]

Els càlculs poden quedar-se travats en un dels urèters, en la unió d'aquests amb la pelvis renal, en la bufeta, o a la uretra, produint la simptomatologia de dolor (còlic nefrític), disúria (coïssor quan s'orina), tenesme o signes com hematúria (presència de sang en l'orina). Algunes vegades són asimptomàtics.[6] La litiasi renal pot rebre molts noms depenent del lloc on es produeix la deposició dels càlculs: litiasi calicilar (calze),[7] pièlica (pelvis renal), ureteral (urèter),[8] vesical (bufeta urinària)[9] i uretral (uretra).[10]

Tipus de càlculs renalsModifica

Un càlcul renal, popularment dit pedra en el ronyó, és un fragment de material sòlid que es forma dintre del ronyó a partir de substàncies que estan a l'orina. Hi ha sis tipus principals de càlculs en els ronyons:

  • Que contenen calci: oxalat de calci (70-80% de tots els càlculs, tant en la seva forma monohidratada -whewellita- com en la dihidratada -weddellita-) i fosfat de calci (5% de tots els càlculs). El calci és un mineral que forma part de la nostra dieta normal. El calci que no és necessari per als ossos i els músculs passa als ronyons. En la majoria de les persones, els ronyons eliminen aquest calci que sobra juntament amb la resta de l'orina. Les persones que formen pedres de calci retenen aquest calci en els ronyons. El calci que no s'elimina s'uneix a altres desaprofitaments per a formar una pedra.[11] Aquesta mena de càlculs apareix en malalts que sofreixen -per exemple- hiperparatiroïdisme primari, malaltia de Dent[12] o neoplàsia endocrina múltiple tipus 1.[13]
  • Àcid úric: són diversos els factors que intervenen en la formació de les pedres d'àcid úric. Els principals són: orina massa àcida, hiperuricosúria[14] i flux de sortida urinari reduït. Es troben sobretot en pacients amb gota, diabetis mellitus tipus 2,[15] la síndrome de Kelley-Seegmiller,[16] malalties gastrointestinals, trastorns mieloproliferatius, pèrdua ràpida de pes corporal o en tractament quimioteràpic.[17] Constitueixen un 5-10% de tots els càlculs.[18]
  • Cistina: són poc comuns. La cistina és una de les substàncies que formen els músculs, nervis i altres parts del cos. La cistina es pot acumular en l'orina fins a formar una pedra.[22] La cistinúria,[23] la cistinosi i la síndrome de Fanconi causen pedres de cistina. Constitueixen l'1% de tots els càlculs.[24]
  • De composició mixta: bona part dels càlculs renals estan formats per més d'un material (com a mínim un 40% d'ells), predominantment sals de calci i àcid úric.[27] Els factors dietètics influeixen en les variacions composicionals de la litiasi.[28]

La superfície de la pedra pot ser llisa o amb becs. En general són de color groc o marró.[29] Els càlculs de 2,8-dihidroxiadenina[30] es veuen molt infreqüentment en individus que pateixen un dèficit congènit de l'enzim adenina-fosforibosiltranferasa.[31]

ReferènciesModifica

  1. ↑ Cloutier, J; Villa, L; Traxer, O; Daudon, M «Kidney stone analysis: “Give me your stone, I will tell you who you are!”» (en anglès). World J Urol, 2015 Feb; 33 (2), pp: 157-169. DOI: 10.1007/s00345-014-1444-9. PMC: 4308647. PMID: 25465911 [Consulta: 20 setembre 2020].
  2. ↑ Gómez Ayala, AE «Litiasis renal» (en castellà). Farmacia Profesional, 2008 Feb; 22 (2), pp: 44-47. ISSN: 1578-9543 [Consulta: 18 desembre 2015].
  3. ↑ Worcester, EM; Coe, FL «Nephrolithiasis» (en anglès). Prim Care, 2008 Jun; 35 (2), pp: 369-391, vii. DOI: 10.1016/j.pop.2008.01.005. PMC: 2518455. PMID: 18486720 [Consulta: 4 setembre 2020].
  4. ↑ Borofsky, M «Why Do Kidney Stones Cause Pain?» (en anglès). Kidney Stone Evaluation and Treatment Program, University of Chicago, 2015; Jun, pàgs: 10 [Consulta: 20 setembre 2020].
  5. ↑ Preminger, GM «Cálculos urinarios (Nefrolitiasis, piedras, urolitiasis)» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Mar (rev), pàgs: 6 [Consulta: 11 juny 2020].
  6. ↑ Boix Gras, C; López-Torres Hidalgo, J; Álvarez Dumont, L; Vázquez Céspedes, MC; et al «Litiasis Renal» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2007 Jun 1; 2 (1), pp: 32-38. ISSN: 2386-8201 [Consulta: 18 desembre 2020].
  7. ↑ Gross, AJ; Knipper, S; Netsch, C «Managing caliceal stones» (en anglès). Indian J Urol, 2014 Gen-Mar; 30 (1), pp: 92–98. DOI: 10.4103/0970-1591.124214. PMC: 3897062. PMID: 24497690 [Consulta: 19 setembre 2020].
  8. ↑ Smith, RD; Sha, M; Patel, A «Recent advances in management of ureteral calculi» (en anglès). F1000 Med Rep, 2009 Jul 8; 1, pp: 53. DOI: 10.3410/M1-53. PMC: 2948312. PMID: 20948727 [Consulta: 19 setembre 2020].
  9. ↑ Malladad, N; Manjunath, DA; Anil, R; Radhakrishna, V «Clinical study and management of vesical calculus» (en anglès). Int J Surg, 2018; 5 (4), pp: 1-5. DOI: 10.18203/2349-2902.isj20180964. ISSN: 2349-3305 [Consulta: 19 setembre 2020].
  10. ↑ Rogalskyi, V «Urethral calculus» (en anglès). Radiopaedia, 2019; Jul 21, rID65869, pàgs: 3 [Consulta: 1r gener 2021].
  11. ↑ Xie, B; Halter, TJ; Borah, BM; Nancollas, GH «Aggregation of Calcium Phosphate and Oxalate Phases in the Formation of Renal Stones» (en anglès). Cryst Growth Des, 2015 Gen 7; 15 (1), pp: 204-211. DOI: 10.1021/cg501209h. PMC: 4291782. PMID: 25598742 [Consulta: 18 desembre 2015].
  12. ↑ Anglani, F; Gianesello, L; Beara‐Lasic, L; Lieske, J «Dent disease: A window into calcium and phosphate transport» (en anglès). J Cell Mol Med, 2019 Nov; 23 (11), pp: 7132-7142. DOI: 10.1111/jcmm.14590. PMC: 6815805. PMID: 31472005 [Consulta: 19 febrer 2021].
  13. ↑ Ibrahim, MN; Liem, J; ElKady, A «Multiple endocrine neoplasia type 1 (MEN1) presenting with renal stones: Case report and review» (en anglès). Radiol Case Rep, 2020 Oct 3; 15 (12), pp: 2503-2509. DOI: 10.1016/j.radcr.2020.09.037. PMC: 7533360. PMID: 33033552 [Consulta: 19 febrer 2021].
  14. ↑ MSeqDR «Hyperuricosuria» (en anglès). Human Phenotype Ontology, 2019 Jun; HP:0003149 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 20 setembre 2020].
  15. ↑ Daudon, M; Traxer, O; Conort, P; Lacour, B; Jungers, P «Type 2 diabetes increases the risk for uric acid stones» (en anglès). J Am Soc Nephrol, 2006 Jul; 17 (7), pp: 2026-2033. DOI: 10.1681/ASN.2006030262. ISSN: 1533-3450. PMID: 16775030 [Consulta: 18 desembre 2020].
  16. ↑ García Puig, J; Torres Jiménez, R «Síndrome de Kelley-Seegmiller» (en castellà). Orphanet, 2010 Abr; ORPHA:79233 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 20 setembre 2020].
  17. ↑ Manish, KC; Leslie, SW «Uric Acid Nephrolithiasis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jul 17; NBK560726 (rev), pàgs: 12. PMID: 32809561 [Consulta: 5 setembre 2020].
  18. ↑ Wiederkehr, MR; Moe, OW «Uric Acid Nephrolithiasis: A Systemic Metabolic Disorder» (en anglès). Clin Rev Bone Miner Metab, 2011 Des; 9 (3-4), pp: 207-217. DOI: 10.1007/s12018-011-9106-6. PMC: 4100778. PMID: 25045326 [Consulta: 18 desembre 2015].
  19. ↑ Flannigan, R; Choy, WH; Chew, B; Lange, D «Renal struvite stones--pathogenesis, microbiology, and management strategies» (en anglès). Nat Rev Urol, 2014 Jun; 11 (6), pp: 333-341. DOI: 10.1038/nrurol.2014.99. ISSN: 1759-4820. PMID: 24818849 [Consulta: 20 setembre 2020].
  20. ↑ Martín-Navarro, JA; Petkov-Stoyanov, V; Gutiérrez-Sánchez, MJ; Gordo-Flores, ME «Struvite urolithiasis with Corynebacterium urealyticum infection: A case report» (en anglès/castellà). Nefrología, 2015 Jul-Ag; 35 (4), pp: 410-411. DOI: 10.1016/j.nefro.2015.06.009. ISSN: 1989-2284. PMID: 26306961 [Consulta: 5 setembre 2020].
  21. ↑ Olson, ME; Nickel, JC; Costerton, JW «Infection-induced struvite urolithiasis in rats» (en anglès). Am J Pathol, 1989 Set; 135 (3), pp: 581-583. ISSN 0002-9440. PMC: 1879873. PMID: 2782383 [Consulta: 18 desembre 2015].
  22. ↑ Ahmed, K; Dasgupta, P; Khan, MS «Cystine calculi: challenging group of stones» (en anglès). Postgrad Med J, 2006 Des; 82 (974), pp: 799-801. PMID: 17148700. DOI: 10.1136/pgmj.2005.044156. PMC: 2653923 [Consulta: 1r gener 2021].
  23. ↑ Rousaud, F; Lopez de Heredia, M; Gracia, S; Nunes, V; Angerri, O «Cistinuria» (en castellà). Nefrología al día, 2020; Feb 7, pàgs: 15. ISSN: 2659-2606 [Consulta: 1r setembre 2020].
  24. ↑ Sumorok, N; Goldfarb, DS «Update on cystinuria» (en anglès). Curr Opin Nephrol Hypertens, 2013 Jul; 22 (4), pp: 427-431. DOI: 10.1097/MNH.0b013e3283621c5d. PMC: 4514483. PMID: 23666417 [Consulta: 18 desembre 2015].
  25. ↑ Akıncı, N; Çakıl, A; Öner, A «Classical xanthinuria: a rare cause of pediatric urolithiasis» (en anglès). Turk J Urol, 2013 Des; 39 (4), pp: 274–276. DOI: 10.5152/tud.2013.066. PMC: 4548614. PMID: 26328123 [Consulta: 1r setembre 2015].
  26. ↑ Bernstein, A; Liszewski, MC; Drzewieckic, B «Recurrent Xanthine Stone Formation in a Lesch-Nyhan Patient: A Case Report» (en anglès). World J Nephrol Urol, 2017 Oct; 6 (3-4), pp: 29-31. ISSN: 1927-1247 [Consulta: 1r setembre 2020].
  27. ↑ Illade Fornos, A; Díez Bandera, R: Bouzas Sierra, R; Méndez Rodríguez, R; et al «Aproximación a la composición química de las litiasis renales mediante el uso de Tomografía Computerizada Multi Detector (TCMD)» (en castellà). 34 Congreso de la SERAM [Internet], 2018; Nov 22, pàgs: 10 [Consulta: 2 setembre 2020].
  28. ↑ Grases, F; Costa-Bauza, A; Prieto, RM «Renal lithiasis and nutrition» (en anglès). Nutr J, 2006 Set 6; 5, pp: 23. DOI: 10.1186/1475-2891-5-23. PMC: 1586208. PMID: 16956397 [Consulta: 19 setembre 2020].
  29. ↑ Barceló, P; Vila, R «Estructura de los cálculos renales. Metodología de estudio» (en castellà). SEDYT, 1996; 17 (1), pp: 19-22. ISSN: 1886-2845 [Consulta: 1r setembre 2020].
  30. ↑ PubChem «2,8-Dihydroxyadenine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Set 15; CID 92268 (rev), pàgs: 21 [Consulta: 19 setembre 2020].
  31. ↑ Bollee, G «Deficiencia de adenina fosforribosiltransferasa» (en castellà). Orphanet, 2019 Ag; ORPHA:976 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 19 setembre 2020].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Litiasi renal


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Litiasi_renal&oldid=27817395»