Dolor

experiència sensorial i emocional desagradable

La dolor és una sensació interna percebuda per un organisme quan el sistema nerviós detecta un estímul nociceptiu, generalment perillós per a la integritat i el bon funcionament del cos. La dolor fa experimentar als éssers vius una sensació desagradable, a vegades insuportable, que pot provocar un moviment reflex de retrocés o un canvi de la posició del cos. Amb aquest terme, també poden designar-se els patiments de caràcter sentimental, com ara el dol.

Plantilla:Infotaula malaltiaDolor
Dona mostrant una expressió de dolor modifica
Tipussímptoma, sensació desagradable, percepció, percepció de sensacions i clinical sciences (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia, atenció primària, anestesiologia i reanimació, medicina d'urgències i cura pal·liativa Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
desflurà, levobupivacaine (en) Tradueix, etidocaine (en) Tradueix, fentanil, àcid mefenàmic, cloroprocaïna, benzocaïna, topiramate (en) Tradueix, Ketamina, fenol, ibuprofèn, metaxalone (en) Tradueix, morfina, clorfenesina, dihidrocodeïna, dezocina, procaïna, valdecoxib (en) Tradueix, mepivacaine (en) Tradueix, piroliña, cidoxepin (en) Tradueix, mitoxantrona, (-)-pentazocine (en) Tradueix, levomepromazine (en) Tradueix, desipramina, salicilamida, venlafaxina, diclonina, gabapentina, ketoprofèn, clorzoxazona, tramadol, orphenadrine (en) Tradueix, ciclobenzaprina, bupivacaïna, indometacina, phenazopyridine (en) Tradueix, dexmedetomidina, butorfanol, Imipramine, diclofenac, lidocaïna, Prometazina, fenoprofèn, oxicodona, cocaïna, triflupromazine (en) Tradueix, (RS)-etodolac (en) Tradueix, remifentanil (en) Tradueix, tizanidine (en) Tradueix, antipyrine (en) Tradueix, diflunisal, salsalate (en) Tradueix, carisoprodol, fenacetina, bromfenac, nalbuphine (en) Tradueix, articaïna, prilocaine (en) Tradueix, naproxèn, hydrocodone (en) Tradueix, mentol, corbadrina, sufentanil (en) Tradueix, celecoxib, nabumetona, àcid acetilsalicílic, propofol, paracetamol, L-morphan (en) Tradueix, oxymorphone (en) Tradueix, buprenorfina, etomidate (en) Tradueix, rofecoxib (en) Tradueix, amitriptilina, tetracaine (en) Tradueix, clomipramina, maprotiline (en) Tradueix, methocarbamol (en) Tradueix, hydromorphone (en) Tradueix, droperidol, Nortriptyline, strontium chloride sr-89 (en) Tradueix, clonidine hydrochloride (en) Tradueix, salicilat de fenil, butacaïna, pramoxine (en) Tradueix, codeïna, trolamine salicylate (en) Tradueix, petidina, cincocaïna, Triclorofluorometà, magnesium salicylate tetrahydrate (en) Tradueix, àcid meclofenàmic, chloroethane (en) Tradueix, dietilèter, ketorolac tromethamine (en) Tradueix i algologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10R52.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9338 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA29 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB9503 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus002164 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD010146 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0030193 Modifica el valor a Wikidata

L'Associació Internacional per l'Estudi de la Dolor defineix la dolor com «una experiència sensorial i emocional desagradable associada a una lesió tissular real o potencial, o descrita en els termes que evoquen aquesta lesió.»[1] També afegeix certes consideracions a la definició: és el pacient mateix qui determina la presència de dolor, no el personal sanitari; la dolor és un fenomen subjectiu; i l'expressió de la dolor és modulada per l'aprenentatge dins de l'entorn en què creix el pacient.

El dolor és el motiu més comú de consulta mèdica a la majoria dels països desenvolupats.[2][3] És un símptoma important en moltes afeccions mèdiques i pot interferir directament sobre la qualitat de vida i el funcionament general d'una persona.[4] Els analgèsics senzills són útils entre un 20% i un 70% dels casos.[5] Els factors psicològics com ara el suport social, la teràpia cognitivo-conductual, l'excitació o la distracció poden afectar la intensitat o o la incomoditat del dolor.[6][7]

En alguns debats sobre el suïcidi assistit o l'eutanàsia, el dolor s'ha utilitzat com a argument per permetre que les persones amb malalties terminals acabin amb les seves vides.[8]

FisiopatologiaModifica

La fisiopatologia de la dolor té quatre components: la nocirecepció, la percepció conscient, el patiment i el comportament de la dolor.

NocirecepcióModifica

El sistema nociceptiu és l'encarregat de detectar i de processar correctament la sensació de dolor. La detecció de dolor es produeix mitjançant mecanismes perifèrics i mecanismes centrals.

Tipus de nocireceptorsModifica

Els nociceptors formen part dels mecanismes perifèrics de detecció de dolor. Aquests són terminacions nervioses i en podem distingir dues: Aδ i C

  • Fibres A delta: Aquestes se subdivideixen en diferents tipus, beta, gamma i delta. D'aquests subtipus les fibres A delta són les que condueixen els impulsos nociceptius. Són fibres de diàmetre petit i mielinitzades que condueixen impulsos nerviosos relativament ràpids que poden agafar velocitats d'entre 5 a 50 metres per segon. Condueixen l'anomenada "primera dolor". Aquestes fibres es poden activar per estimulació química, tèrmica o mecànica.[9][10]
  • Fibres C: Aquest tipus de fibres es caracteritzen per una conducció lenta, a diferència de les fibres A, i condueixen la "segona dolor". Són estructures no mielinitzades o amielíniques. Aproximadament, hi ha 200 fibres tipus C per centímetre quadrat per pell. Aquestes es poden subdividir en : Peptidèrgiques o sensibles a la capasaicina i No peptidèrgiques.[9][10]

Les fibres Aδ estan associades a la dolor aguda, la intensitat del qual va decreixent, és a dir, que s’experimenta una lenta adaptació sensorial. En canvi, les fibres C estan associades a la dolor crònica. Contràriament a la primera, aquesta dolor incrementa en intensitat (sumació temporal lenta).[11]

Percepció del dolorModifica

 
Dolor referit

La percepció de la dolor és molt àmplia. Hi ha molts tipus de dolor, que depenen de factors externs. Els tipus de dolor estan marcats per la varietat de nociceptors. Cada persona té una percepció de dolor diferent.[12]

PatimentModifica

El patiment és una reacció negativa del nostre organisme. L'etiologia és multifactorial, és provocat per sentiments de por, d'ansietat, d'inseguretat, de depressió, etc.

Comportament del dolorModifica

El comportament de la dolor és el resultat final de tot el procés. Resultat de la combinació de dolor i de patiment. Aquest pot ser diferent entre individus.

ClassificacióModifica

Segons cronologiaModifica

La dolor pot classificar-se habitualment com a aguda o crònica.

  • La dolor aguda es pot definir com dolor de curta durada però extrema, que sorgeix ràpidament però que només dura per un curt període. És un avís del cos d'una lesió present en un teixit o bé per una malaltia. Normalment es troba centralitzada en una àrea abans d'escampar-se. És un tipus de dolor que habitualment respon bé amb les medicacions. S'hi poden relacionar alteracions psicològiques lleus com l'ansietat.
  • Originalment es definia la dolor crònica com aquella que durava 6 mesos o més. Ara es defineix com aquella que persisteix més temps que el curs de temps associat amb un tipus particular de lesió. Aquesta dolor constant o intermitent, fuig del seu propòsit, en tant que no ajudar el cos a evitar o guarir el mal que hi està associat. Sovint és molt més difícil de tractar que la dolor aguda. S'ha suggerit que no tractar la dolor aguda pertinentment pot menar a l'aparició de dolor crònica. Associada a símptomes psicològic greus com depressió[13]

Segons localitzacióModifica

  • Dolor visceral: Aquesta es produeix en òrgans interns, en estructures viscerals de l'aparell respiratori, de l'aparell digestiu, de l'aparell circulatori, etc. És una dolor contínua, sorda i profunda que sovint pot irradiar a altres zones.[14]
  • Dolor somàtica: És produïda per una activació dels nociceptors de la pell, dels ossos i de ñes parts toves. És aguda, ben localitzada i constant. Per exemple, dolor d'artritis o dolors musculars. Generalment, es tracten amb antiinflamatoris no esteroides (AINE).

Segons patogèniaModifica

  • Dolor neuropàtica: L'any 2007 la IASP va donar una nova definició de dolor neuropàtica, com “la dolor que s'origina a conseqüència directa d'una lesió o d'una malaltia que afecta el sistema somatosensorial, produïda per un estímul directa al sistema nerviós". Es tracta amb antiepilèptics i amb corticoides.[15]
  • Dolor nociceptiva: S'origina per estimulació anòmala dels nociceptors somàtics o viscerals.
  • Dolor psicògena: Dolor en què intervenen factors com la por, l'ansietat, el desconeixement del procés de malaltia, etc.[13]

Factors moduladors de la dolorModifica

Hi ha diversos factors psicològics i físics que modifiquen la percepció sensorial de la dolor, entre les quals destaquen:

  • Sexe i edat.
  • Nivell cognitiu.
  • Personalitat: Estat d'ànim, expectatives de la persona, que produeixen control d'impulsos, ansietat, por, enuig, frustració.
  • Moment o situació de la vida en què es produeix el dolor.
  • Relació amb altres persones, com familiars, amics i companys de treball.
  • Dolors prèvies i aprenentatge d'experiències prèvies.
  • Nivell intel·lectual, cultura i educació.
  • Ambient: certs llocs (exemple: llocs sorollosos, o amb il·luminació intensa) tendeixen a exacerbar algunes dolors (exemple: cefalees).

Avaluació de la dolorModifica

Avui en dia, es disposa de molts paràmetres per mesurar el grau de dolor d'un individu. Alhora de valorar-ne la dolor, cal realitzar un examen físic, psicològic i una història clínica per obtenir la informació més gran possible. La dolor pot ser molt diferent entre persones. Per aquest motiu, hi ha una sèrie de factors que cal valorar: localització, tipus, intensitat, patró, factors predisposants, factors calmants, símptomes associats, etc.

Cal tenir en compte que cada persona té una experiència diferent. El pacient és la persona que podrà descriure i expressar millor la pròpia dolor.

Hi ha tota una sèrie d'escales, adaptades a diferents tipus de pacients, que permeten obtenir una dada objectiva del nivell de dolor que té l'individu.

Ordinal de KeeleModifica

És una escala de valoració verbal. Consisteix a valorar la intensitat de la dolor preguntant directament a l'individu. Els valors que es poden obtenir són:

  • No dolor: 0
  • Dolor lleu: 1
  • Dolor moderada: 2
  • Dolor intensa: 3
  • Dolor insuportable: 4[16]

Escala visual analògica (EVA)Modifica

Article principal: Escala visual analògica

Aquesta escala és una de les més utilitzades de forma habitual als centres d'hospitalització. Consisteix en ena línia horitzontal de 10 cm. En els seus extrems té els conceptes no dolor amb puntuació 0 i a l'altra dolor màxima i insuportable 10. El pacient ha de valorar el grau de dolor que té amb una puntuació de 0 a 10.

  • Dolor inferior a 4: dolor lleu o moderada
  • Dolor entre 4 i 6: dolor moderada-greu
  • Dolor superior a 6: dolor molt intensa[17]

Escala facial de WangModifica

Aquesta escala és molt utilitzada en els pacients pediàtrics. La dolor es mesura a partir dels gestos i expressions facials de l'individu.

Escala analgèsia OMSModifica

 
Escala analgèsia OMS

La dolor és un factor que provoca alteracions a nivell holístic als individus: físiques, psíquiques i socials. Per aquest motiu, és rellevant tractar i controlar la dolor per a mantenir una bona qualitat de vida dels individus. Quan la dolor s'associa a un procés neoplàstic, n'augmenta la rellevància de controlar-lo.

L'any 1986 l'OMS va publicar " Escalera terapèutica de la dolor" amb la finalitat de descriure un mètode o protocol per tractar i controlar-la en processos neoplàstics.

Primer graó (dolor lleu)Modifica

En el primer graó, trobem els fàrmacs no opioides combinats amb fàrmacs coadjuvants. S'administren quan la dolor, valorada prèviament per EVA, és d'entre 1 i 3. Antigament, el fàrmac més conegut i utilitzat d'aquest grup era l'àcid acetilsalicílic, però actualment és el paracetamol.

Els fàrmacs del primer graó tenen l'anomenat "sostre terapèutic" és a dir, arriba un moment en el qual per més dosi de fàrmac que s'administri no n'augmenta l'efecte analgèsic.[18]

Segon graó (dolor moderada)Modifica

En el segon graó, hi ha els fàrmacs opioides dèbils més els AINE i fàrmacs coadjuvants. Aquests fàrmacs s'administren quan la dolor és d'entre 4 i 7. El fàrmac representant d'aquest grup és el tramadol.

Tercer graó (dolor greu)Modifica

En el darrer graó, hi ha els opioides que es combinen amb els no opioides i fàrmacs coadjuvants. No es poden combinar amb els opioides dèbils. S'administren quan la dolor és superior a 7. El fàrmac representant és la morfina i els seus derivats.

ReferènciesModifica

  1. López Forniés, Ana; Iturralde García de Diego, Francisco «Dolor». . Tratado de Geriatría para residentes, p. 11.
  2. «Caring for patients with chronic pain: pearls and pitfalls». The Journal of the American Osteopathic Association, 113, 8, agost 2013, pàg. 620–7. DOI: 10.7556/jaoa.2013.023. PMID: 23918913.
  3. «What should be the core outcomes in chronic pain clinical trials?». Arthritis Research & Therapy, 6, 4, 2004, pàg. 151–4. DOI: 10.1186/ar1196. PMC: 464897. PMID: 15225358.
  4. «Assessment of pain». British Journal of Anaesthesia, 101, 1, juliol 2008, pàg. 17–24. DOI: 10.1093/bja/aen103. PMID: 18487245.
  5. «Non-prescription (OTC) oral analgesics for acute pain – an overview of Cochrane reviews». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 11, 11, novembre 2015, pàg. CD010794. DOI: 10.1002/14651858.CD010794.pub2. PMC: 6485506. PMID: 26544675.
  6. «Why it hurts to be left out: The neurocognitive overlap between physical and social pain». A: The Social Outcast: Ostracism, Social Exclusion, Rejection, & Bullying (Sydney Symposium of Social Psychology). East Sussex: Psychology Press, 2005, p. 210. ISBN 9781841694245. [Enllaç no actiu]
  7. «Mind-Body Therapies for Opioid-Treated Pain: A Systematic Review and Meta-analysis». JAMA Internal Medicine, 180, 1, gener 2020, pàg. 91–105. DOI: 10.1001/jamainternmed.2019.4917. PMC: 6830441. PMID: 31682676.
  8. «Explaining the emergence of euthanasia law in the Netherlands: how the sociology of law can help the sociology of bioethics». Sociology of Health & Illness, 28, 6, setembre 2006, pàg. 802–16. DOI: 10.1111/j.1467-9566.2006.00543.x. PMID: 17184419.
  9. 9,0 9,1 «Dolor» p. 39. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 1r agost 2014]. «Dolor». , p. 145. Arxivat de l'original el 2014-08-08 [Consulta: 1r agost 2014].
  10. 10,0 10,1 Carregal, Dr.Alfonso «Fisiología de la nocicepción y de sus mecanismos reguladores». Universidad de Vigo.
  11. El sistema somatosensitivo: tacto y propiocepción. 5ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana, cop. 2016, p. 193-195. ISBN 978-84-9835-983-1. 
  12. Aeschlimann, Mélanie «[https://web.archive.org/web/20150923212558/http://www.dana.org/uploadedFiles/The_Dana_Alliances/European_Dana_Alliance_for_the_Brain/eurobrain-06-2004_es.pdf La percepción del dolor y la temperatura]» (en castellà). EuroBrain, 5, juny 2014, p. 6. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 1r agost 2014].
  13. 13,0 13,1 Mesas Idáñez, Ángela «Dolor agudo y crónico, Clasificación del dolor, Historia clínica en las unidades del dolor». Hospital Universitario Vall d'Hebrón. Área de Traumatología Clínica del Dolor, Servicio de Anestesiología,, Novembre 2012, p. 22. Arxivat de l'original el 2014-07-29 [Consulta: 29 juliol 2014].
  14. B. Carr, MD, Daniel «Visceral Pain». , 13, Desembre 2005, p. 6. Arxivat de l'original el 2015-10-19 [Consulta: 29 juliol 2014].
  15. «Guía clínica sobre el tratamiento del dolor». , Març, p. 110. Arxivat de l'original el 2014-11-13 [Consulta: 29 juliol 2014].
  16. del Castillo de Comas, Carmen. «Medición del dolor: escalas de medida» (en castellà), Octubre 2008. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 29 juliol 2014].
  17. Clarett, Lic. Martin «ESCALAS DE EVALUACIÓN DE DOLOR Y PROTOCOLO DE ANALGESIA EN TERAPIA INTENSIVA». , 2012, p. 39. Arxivat de l'original el 2014-12-21 [Consulta: 29 juliol 2014].
  18. 18,0 18,1 18,2 «Tratamiento dolor» (en castellà). SECPAL. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 1r agost 2014].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolor