Ansietat
L'ansietat (del llatí anxietas, 'angoixa, aflicció') es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir. L'ansietat és una emoció, igual que la felicitat o la tristesa, però en certs moments pot arribar a ser patològica. L'ansietat és la patologia més comuna de les persones que acudeixen a l'atenció primària.[2]
.jpg)
L'ansietat té un rol molt rellevant relacionat amb la supervivència, juntament amb la por, la ira, la tristesa o la felicitat. L'ansietat és el conjunt de respostes de l'organisme davant d'amenaces a l'ésser humà: la reacció de lluita o fugida.
S'estima que aproximadament un 20,5% de la població a escala mundial pateix algun trastorn d'ansietat, generalment sense saber-ho.
SimptomatologiaModifica
Símptomes físicsModifica
Quan una persona té la sensació d'ansietat o angoixa, hi ha tota una sèrie de símptomes físics que l'acompanyen. Aquests símptomes són: taquicàrdia, palpitacions, opressió al pit, alteracions de l'alimentació, tensió i rigidesa muscular, cansament, parestèsies, falta d'aire, tremolors, sudoració, molèsties digestives, nàusees, vòmits, sensació de mareig i inestabilitat.[3]
Les persones reincidents múltiples d'hospitalitzacions a causa d'una alta intensitat de l'ansietat tenen un risc superior de tenir un reinfart i que els provoqui la mort, respecte a les persones que no n'han estat reincidents.[4]
Símptomes psicològicsModifica
Els símptomes psicològics que acompanyen l'ansietat o angoixa són: inquietud, sensació d'amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, despersonalització, por de perdre el control, recels, sospites, incertesa, etc.[5]
Símptomes de conductaModifica
Hi ha tota una sèrie de símptomes conductuals que també poden aparèixer juntament amb l'ansietat, i que són: hipervigilància, bloqueig, dificultat per actuar, impulsivitat, inquietud motora, dificultat per estar quiet i en repòs.[6]
Símptomes intel·lectualsModifica
Els símptomes intel·lectuals que poden aparèixer simultàniament amb l'ansietat són: dificultats d'atenció, concentració i memòria; augment dels oblits o descuits; preocupació excessiva; expectatives negatives; ruminació; pensaments distorsionats i inoportuns; increment dels dubtes i la sensació de confusió; tendència a recordar sobretot coses desagradables, etc.[7]
Símptomes socialsModifica
Els símptomes socials més comuns que poden desencadenar-se juntament amb l'ansietat són: la utilització excessiva de paraules en parlar (verbositat), irritabilitat, bloquejar-se o quedar-se en blanc, temor excessiu a possibles conflictes, etc.[8]
Escala de ansietat de HamiltonModifica
L'Escala d'ansiedad de Hamilton[9] (HARS, per les seves sigles en anglès: Hamilton Anxiety Rating Scale) es fa servir ampliament en la pràctica assistencial i en la investigación clínica. Es tracta d'una escala heteroadministrada de 14 ítems que avaluen el grau d'ansietat del pacient, l'esquema abreviat és el següent:[10]
- estat d'ànim ansiós: preocupacions, irritabilitat...
- tensió: tremolors, inquietud...
- temors: als desconeguts, a la solitud...
- insomni: dificultat per dormir, somni interromput...
- intel·lectual (cognitiu): manca de concentració, mala memòria...
- estat d'ànim deprimit: canvis d'humor durant el dia, pèrdua d'interès...
- símptomes somàtics generals (musculars): dolors i molèsties musculars...
- símptomes somàtics generals (sensorials): visió borrosa, sufocacions...
- símptomes cardiovasculars: taquicàrdia, dolor al pit...
- símptomes respiratoris: sensació d'ofec, sospirs...
- símptomes gastrointestinals: gasos, dificultat per empassar...
- símptomes genitourinaris: absència d'erecció, amenorrea...
- símptomes autònoms: boca seca, pal·lidesa...
- comportament a l'entrevista (general i fisiològic): tens, sospirs, tremolor a les mans...[9]
A través d'aquests 14 ítems es poden obtenir dues puntuacions diferents les quals corresponen amb l'ansietat psíquica (ítems 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 14) i l'ansietat somàtica (ítems 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13). Una puntuació més alta en aquesta escala representa un índex d'ansietat més gran.
S'empra a través d'una entrevista semiestructurada, durant la qual l'entrevistador avalua la gravetat dels símptomes especificats a cada apartat, utilitzant 5 opcions de resposta ordinal, amb rangs des de 0 (absència del símptoma) fins a 4 (símptoma molt greu o incapacitant).[10]
La puntuació total que s'obté per la suma de les puntuacions parcials dels 14 ítems pot oscil·lar en un rang de 0 punts (absència d'ansietat) a 56 (màxim grau d'ansietat). En la versió original, aquesta escala ha demostrat tenir unes bones propietats psicomètriques i és àmpliament utilitzada en l'avaluació clínica del trastorn d'ansietat.[10]
EtiologiaModifica
Els trastorns d'ansietat tenen factors predisposants i factors protectors. D'una banda, els factors predisposants són els que provoquen que es pugui desencadenar un quadre d'ansietat en un individu. D'altra banda, hi ha aquells factors protectors que són els que ens l'eviten, o ens protegeixen, com la paraula mateix indica, de patir un trastorn d'ansietat.[11]
ReferènciesModifica
- ↑ Scarre, Chris. Chronicle of the Roman Emperors (en anglès). Thames & Hudson, 1995, p. 168–9. ISBN 978-5-00-050775-9.
- ↑ «Què són els trastorn d'ansietat?». Parc de Salut del Mar. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Símptomes físics de l'ansietat». Clínica de la ansiedad. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ Ciric-Zdravkovic, Snezana V.; Zikic, Olivera V.; Stanojevic, Dragana M.; Petrovic-Nagorni, Svetlana M. «Anxiety in patients with acute coronary syndromes». The European Journal of Psychiatry, 28, 3, Juliol/Setembre 2014, pàg. 165-171.
- ↑ «Símptomes psicològics de l'ansietat». Clínica de la ansiedad. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Símptomes conductuals de l'ansietat». Clínica de l'ansietat. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Símptomes intel·lectuals de l'ansietat». Clínica de la ansiedad. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Símptomes socials de l'ansietat». Clínica de la ansiedad. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ 9,0 9,1 Hamilton, M. «The assessment of anxiety states by rating». Br J Med Psychol, 32, 1, 1959, pàg. 50-5.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Lobo, A.; Chamorro, L.; Luque, A.; Dal-Ré, R.; Badia, X.; Baró, E.; Grupo de Validación en Español de Escalas Psicométricas (GVEEP) «Validation of the Spanish versions of the Montgomery-Asberg depression and Hamilton anxiety rating scales». Med Clin (Barc), 118, 13, 2002 Apr 13, pàg. 493-9.
- ↑ «Perquè es produeixen els trastorns d'ansietat?». Parc de Salut del Mar. [Consulta: 6 agost 2014].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ansietat |
- «Ansietat». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- Qüestionari GAD-7 per a la mesura del trastorn d'ansietat generalitzada. (castellà)
- Llistat de clíniques on es tracta l'ansietat.