Ansietat
L'ansietat (del llatí anxietas, 'angoixa, aflicció') es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir. L'ansietat és una emoció, igual que la felicitat o la tristesa, però, en certs moments pot arribar a ser patològica. L'ansietat és la patologia més comuna de les persones que acudeixen a l'atenció primària.[2]
.jpg) Bust de l'emperador romà Deci dels Museus Capitolins. Aquest retrat «mostra una impressió d'ansietat i esgotament, com pertoca a un home que té altes responsabilitats».[1] | |
| Tipus |
negative emotion  |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria |
| Medicació |
trazodone , aripiprazole , Clonazepam, propranolol, alprazolam , hydroxyzine , atomoxetine , pregabalin , desvenlafaxine , sertralina, mirtazapine , gabapentin , zolpidem , bupropió, vortioxetine , diazepam, haloperidol, paroxetina, lorazepam, vilazodone , citalopram, lamotrigine , olanzapine , quetiapina, duloxetine , fluoxetina, risperidona, brexpiprazole , ziprasidone , venlafaxina, buspirone , lurasidone i escitalopram
|
| Mesurat per |
Taylor Manifest Anxiety Scale , Karolinska Scales of Personality , Beck Anxiety Inventory , Hamilton Anxiety Rating Scale i Zung Self-Rating Anxiety Scale |
| Classificació | |
| CIM-10 | F41.9 |
| CIAP | P74 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 607834 |
| MedlinePlus | 003211 '000917 |
| MeSH | D001007 |
| UMLS CUI | C0003467, C4020884, C0679771, C1842981 i C0003467 |
 | |
L'ansietat té un rol molt rellevant relacionat amb la supervivència, juntament amb la por, la ira, la tristesa o la felicitat. L'ansietat és el conjunt de respostes de l'organisme davant amenaces a l'ésser humà: la reacció de lluita o fugida.
S'estima que aproximadament un 20,5% de la població a escala mundial pateix algun trastorn d'ansietat, generalment sense saber-ho.
Contingut
SimptomatologiaModifica
Símptomes físicsModifica
Quan una persona té la sensació d'ansietat o angoixa, hi ha tota una sèrie de símptomes físics que l'acompanyen. Aquests són: taquicàrdia, palpitacions, opressió al pit, alteracions de l'alimentació, tensió i rigidesa muscular, cansament, parestèsies, falta d'aire, tremolors, sudoració, molèsties digestives, nàusees, vòmits, sensació de mareig i inestabilitat.[3]
Les persones reincidents múltiples d'hospitalitzacions a causa d'alta intensitat de l'ansietat tenen un risc superior de tenir un reinfart i que provoqui la mort respecte als que no n'han estat de reincidents.[4]
Símptomes psicològicsModifica
Els símptomes psicològics que acompanyen l'ansietat o angoixa són: inquietud, sensació d'amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, despersonalització, por a perdre el control, recels, sospites, incertesa, etc.[5]
Símptomes de conductaModifica
Hi ha tota una sèrie de símptomes conductuals que també poden aparèixer juntament amb l'ansietat. Aquests són: hipervigilància, bloqueig, dificultat per actuar, impulsivitat, inquietud motora, dificultat per estar quiet i en repòs.[6]
Símptomes intel·lectualsModifica
Els símptomes intel·lectuals que poden aparèixer simultàniament amb l'ansietat són: dificultats d'atenció, concentració i memòria, augment dels oblits o descuits, preocupació excessiva, expectatives negatives, rumiació, pensaments distorsionats i inoportuns, increment dels dubtes i la sensació de confusió, tendència a recordar sobretot coses desagradables, etc.[7]
Símptomes socialsModifica
Els símptomes socials més comuns que poden desencadenar-se juntament amb l'ansietat són: utilització excessiva de paraules en parlar (verbositat), irritabilitat, bloquejar-se o quedar-se en blanc, temor excessiu a possibles conflictes, etc.[8]
EtiologiaModifica
Els trastorns d'ansietat tenen factors predisposats i factors protectors. Per una banda, els factors predisposants són aquells que provoquen que es pugui desencadenar un quadre d'ansietat en un individu. Per altra banda, hi ha aquells factors protectors que són els que eviten o ens protegeixen, com la paraula mateix indica, de patir un trastorn d'ansietat.[9]
ReferènciesModifica
- ↑ Scarre, Chris. Chronicle of the Roman Emperors (en anglès). Thames & Hudson, 1995, p. 168–9. ISBN 978-5-00-050775-9.
- ↑ «Què són els trastorn d'ansietat?» (en català). Parc de Salut del Mar. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Símptomes físics de l'ansietat» (en català). Clínica de la ansiedad. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ Ciric-Zdravkovic, Snezana V.; Zikic, Olivera V.; Stanojevic, Dragana M.; Petrovic-Nagorni, Svetlana M. «Anxiety in patients with acute coronary syndromes». The European Journal of Psychiatry, 28, 3, Juliol/Setembre 2014, pàg. 165-171.
- ↑ «Símptomes psicològics de l'ansietat» (en català). Clínica de la ansiedad. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Símptomes conductuals de l'ansietat» (en català). Clínica de l'ansietat. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Símptomes intel·lectuals de l'ansietat». Clínica de la ansiedad. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Símptomes socials de l'ansietat» (en català). Clínica de la ansiedad. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Perquè es produeixen els trastorns d'ansietat?» (en català). Parc de Salut del Mar. [Consulta: 6 agost 2014].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ansietat |
- Qüestionari GAD-7 per a la mesura del trastorn d'ansietat generalitzada. (castellà)
- Llistat de clíniques on tractar l'ansietat.