Obre el menú principal

Fluoxetina

compost químic

La fluoxetina és una substància química que es pot utilitzar com a fàrmac, al tractament contra la depressió, o bé com a droga d'abús. Es comercialitza, sota recepta mèdica, com a medicament genèric o amb el nom comercial de Prozac®.

Infotaula de fàrmacFluoxetina
Malaltia objecte trastorn de pànic, bulímia, problema neuròtic, trastorn obsessivocompulsiu, trastorn de l'estat d'ànim, trastorn mental, trastorn per estrès posttraumàtic, ansietat i trastorn d'ansietat
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA
Codi ATC N06AB03
Dades químiques i físiques
Fórmula C₁₇H₁₈F₃NO
Massa molecular 309,134049 uma
Identificadors
Número CAS 54910-89-3
PubChem (SID) 3386
IUPHAR/BPS 203
DrugBank 00472
ChemSpider 3269
UNII 01K63SUP8D
KEGG D00823
ChEBI 86990
ChEMBL CHEMBL41
AEPQ 100.125.370
Modifica les dades a Wikidata

La fluoxetina actua normalitzant el funcionament dels neurotransmissors, principalment sobre la serotonina, és doncs el que es diu un inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina, grup al qual també pertanyen la fluvoxamina, la paroxetina, la sertralina, el citalopram, l'escitalopram, la clomipramina i la mirtazapina.[1]

PrescripcióModifica

 
Pastilles de fluoxetina

La fluoxetina és un dels fàrmacs que un metge pot prescriure en alguns casos de depressió, trastorn obsessiu-compulsiu (pensaments pertorbadors que no desapareixen i la necessitat de repetir certs actes contínuament), alguns trastorns de l'alimentació i atacs de pànic. De vegades es pot usar per tractar alcoholisme, trastorn per déficit d'atenció, trastorn de personalitat fronterera, trastorns de la son, mal de cap, trastorn d'estrès postraumàtic, síndrome de Tourette, obesitat i fòbies.[2]

TractamentModifica

La fluoxetina, com els altres antidepressius, triga diverses setmanes a fer efecte. Normalment no s'observa la millora clínica fins a la tercera o quarta setmana de tractament, i sol assolir la seva màxima eficàcia cap a les 10-12 setmanes. És molt difícil generalitzar sobre la durada del tractament, però per donar una idea, encara que cada cas personal és diferent, es pot dir que després d'un primer episodi de depressió la durada és usualment entre 6 i 12 mesos, després d'un segon episodi sol ser de 2 a 3 anys aproximadament i en els pacients que n'han patit més de dos episodis s'aconsella que el tractament farmacològic sigui de per vida.[1]

Efectes secundarisModifica

Habitualment no fa venir son, i si ho fa, cosa que passa al 5% de casos, és d'una manera molt lleugera. La son excessiva seria un indicador d'una dosi massa alta. Tampoc no sol engreixar, només el 10% de malalts que en prenen han engreixat algun quilo, quatre o cinc com a màxim, i n'hi ha que s'aprimen. No lesiona el fetge, els ronyons, el cor, els pulmons o altres òrgans del cos.[1]

Els efectes secundaris solen aparèixer sobretot els primers dies del tractament, cosa que, junt amb el fet que encara no es notin els efectes desitjats, i la negativitat pròpia dels deprimits, fa que alguns pacients tendeixin a voler deixar el tractament abans d'hora. Poden incloure nerviosisme, nàusees, sensació de set o sequedat a la boca, dolor de gola, pèrdua de gana, somnolència, sensació de debilitat, canvis en el desig sexual o sudoració excessiva.[2]

Els efectes secundaris de la fluoxetina o milloren amb el curs del tractament o es mantenen igual, però mai no s'intensifiquen. Els efectes secundaris que pot produir la fluoxetina són reversibles, és a dir, independentment de quant de temps s'hagi pres, un cop es deixa de prendre desapareix l'efecte secundari, sense deixar mai cap seqüela.[1]

Embaràs i lactànciaModifica

En la mesura del possible s'han d'evitar els tractaments farmacològics durant l'embaràs. Això no obstant, en casos de depressió greu, en l'actualitat és abundant l'experiència de tractar embarassades amb fluoxetina, que es creu que no augmenta el risc de produir lesions en el nadó.[1]

Durant la lactància, la fluoxetina passa a la llet materna que ingereix el nadó. Com aquesta llet es considera indispensable per al desenvolupament correcte del nadó, habitualment es desaconsella la lactància materna en mares que prenen aquesta substància.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluoxetina  
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 La depressió. Guia interactiva per a pacients amb malalties de llarga durada. de C. Gastó i V. Navarro. Col·lecció Forumclínic. Hospital Clínic de Barcelona. 22 de gener de 2008. Dipòsit legal: B.57227-2007
  2. 2,0 2,1 Fluoxetina Medline Plus, de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. 1 de febrer de 2010. (anglès)(castellà)