Instint

pauta hereditària de comportament

L'instint és un tipus de conducta dels animals de forma innata,[1] és a dir, sense aprenentatge previ. És un concepte que aplega els patrons fixats de conducta, tot i que va més enllà dels simples reflexos. Inclouen, entre d'altres, conductes d'alimentació, aparellament, defensa, construcció de nius, etcètera.

Tigre blanc presentant les seves dents, com un instint de defensa.

Segons José Luís Pinillos, la conducta instintiva es caracteritza per:

  • Ser innata, és a dir, executable sense el concurs d'experiència o cap aprenentatge.
  • Ser estereotipada, és a dir, realitzar-se d'acord amb unes pautes fixes, bàsicament invariables en la seva forma i ordre d'execució.
  • Ser específica, o sigui compartida per tots els membres de l'espècie, i fins a cert punt pels de les espècies afins.
  • Desencadenar-se indeliberadament davant cert tipus d'estímuls externs i/o intraorgànics.
  • Continuar-se fins a la seva consumació, un cop desencadenada, en absència fins i tot de l'estimulació que la va provocar.
  • Posseir un grau de complexitat superior a la del simple reflex.
  • Tenir un sentit supervivencial per a l'individu que l'executa i/o per a la seva espècie (sentit de què no obstant això l'individu no és conscient)
  • Finalment, segons alguns autors, els instints han de ser saciables, és a dir, més difícils de provocar després d'estimulacions repetides (la qual cosa, no obstant això, afecta de forma molt diferent de la conducta de defensa o atac, que a la copulatòria o alimentària).

ReferènciesModifica

  1. «instint | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 novembre 2021].