Instint

pauta hereditària de comportament

L'instint és un tipus de conducta dels animals de forma innata,[1] és a dir, sense aprenentatge previ. És un concepte que aplega els patrons fixats de conducta, tot i que va més enllà dels simples reflexos. Inclou, entre d'altres, conductes d'alimentació, aparellament, defensa, construcció de nius, etcètera.

Tigre blanc presentant les seves dents, com un instint de defensa

Segons José Luís Pinillos, la conducta instintiva es caracteritza per:

  • Ser innata, és a dir, executable sense el concurs de l'experiència o gens d'aprenentatge.
  • Ser estereotipada, és a dir, realitzar-se d'acord amb unes pautes fixes, bàsicament invariables en la seva forma i ordre d'execució.
  • Ser específica, o sigui, compartida per tots els membres de l'espècie, i fins a un cert punt pels de les espècies afins.
  • Desencadenar-se indeliberadament davant un cert tipus d'estímuls externs i/o intraorgànics.
  • Continuar-se fins a la consumació, un cop desencadenada, en absència fins i tot de l'estimulació que la va provocar.
  • Contenir un grau de complexitat superior al del simple reflex.
  • Tenir un sentit supervivencial per a l'individu que l'executa i/o per a la seva espècie (sentit de què, no obstant això, l'individu no és conscient)
  • Finalment, segons alguns autors, els instints han de ser saciables, és a dir, més difícils de provocar després d'estimulacions repetides (la qual cosa, no obstant això, afecta de manera molt diferent la conducta de defensa o atac, que la copulatòria o alimentària).

ReferènciesModifica

  1. «instint | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 novembre 2021].